Ahir per la tarda varem escoltar la intervenció del Representant dels Estats Units (Ambaixador Joseph). Res de nou. Cal dir però que alguna cosa bona té el seu to arrogant i superb, i és que no cal llegir entre línees per saber quines són les veritables intencions (aquí trobareu el seu discurs sencer). En d’altres casos, en canvi, ens trobem en què darrera de paraules ben boniques i magnifiques declaracions s’amaguen intencions no tant lloables. Tal i com ja va succeir ara fa cinc anys, quan es va engegar el procés que ara estem revisant, els Estats Units han marcat les seves línees roges en veu alta: res de parlar de munició, res de qüestionar la possessió d’armes en mans de civils (això és competència nacional, reclamen), res d’impedir armar actors no estatals que puguin ser considerats aliats arreu del món, res de parlar de nous processos de revisió del Programa d’Acció, i pel què fa a un eventual Tractat Internacional sobre Armes, res de parlar d’un text jurídicament vinculant, i en tot cas, com a màxim, estan a favor de parlar de principis generals. I a partir d’aquí, negociem. (segueix…)
Ahir parlava de la importància de comptar amb ONG i assessors en les delegacions oficials, i mencionava que no tots els governs ho fan de la mateixa manera. Efectivament, mentre alguns governs es fan assessorar per Oxfam, Saferworld o Grip (algunes de les entitats que treballen en el camp del desarmament) d’altres, com el nordamericà, es fan acompanyar per l’Associació Nacional del Rifle (NRA). Un cop més, ni tots els governs són iguals, ni tots fan pressió en la mateixa direcció.
A banda d’això, la Delegació del Parlament Europeu que encapçalo ens hem reunit aquest matí amb el President de la Conferència, l’Ambaixador de Sri Lanka Prasad Kariyawasam, a qui hem pogut entregar la Resolució aprovada en el Parlament Europeu ara fa uns dies. Com que ens trobem ja en la fase de discutir l’esborrany de la proposta de resolució final que el mateix president ha distribuït entre les delegacions, li hem fet saber la nostra postura en relació a la necessitat d’incorporar la munició i els MANPADS (sistemes portàtils de protecció aèria, veure la fotografia) en el marc d’acció del Programa; d’abordar la qüestió de la possessió d’armes per part de civils; i d’establir clarament noves conferències de Revisió del Programa així com una estratègia per tal de que, un cop finalitzada la present Conferència, es comenci a treballar en l’adopció d’un Tractat Internacional d’Armes (dins o fora del marc de NNUU). A hores d’ara, la postura negociadora de la Delegació governamental europea és donar suport a la presidència de la Conferència davant dels intents de rebaixar el contingut de part dels Estats Units, i d’altres, com Egipte.
Sigui com sigui encara queda marge per a la negociació i, malgrat la postura inicial dels Estats Units, és evident que caldrà pressionar fort per tal d’obtenir algunes millores substancials respecte el Programa actual: això és, incorporar els MANPADS i la munició, encara que sigui per la via d’un procés paral·lel i complementari amb el programa, enfortir el control dels intermediaris (brokering), desenvolupar els sistemes de marcatge i rastreig d’armes, i, sobretot, aconseguir el compromís per tal que el 2012 hi pugui haver una nova conferència de Revisió, en la qual, ja sense Bush a la Casa Blanca, es puguin recuperar alguns dels temes que hagin quedat fora en aquesta ocasió.
Reunió treball Delegació UE
Al migdia hem tingut ocasió de trobar-nos per dinar a la residència de l’Ambaixador de la UE a Nova York, Fernando Valenzuela, els tres components que conformem la Delegació Europea (Consell, Comissió i Parlament Europeu), per concretar el procés de les negociacions que estan tenint lloc entre passadissos en relació al text final.
Intervenció Delegació espanyola
En nom del govern espanyol ha intervingut aquesta tarda el Director General de Desarmament i Terrorisme, Angel Lossada. En la seva intervenció, que podeu trobar aquí, Lossada ha recollit els principals aspectes que les ONG de la Campanya Armes Sota Control en la seva dimensió espanyola fa temps que reclamen: control de transferències, intermediació i corretatge, inclosa la munició, la qüestió dels sistemes de defensa aèria portàtils (MANPADS), el tractament dels actors no estatals i la possessió per part dels civils. Crec que cal destacar, en positiu, que la delegació espanyola compta amb dues persones de les ONG que han actuat d’assessors (Daniel Luz i Ricardo Magán), i que si bé la postura negociadora i la intervenció en plenària correspon exclusivament al govern, s’hi nota clarament la influència que les ONG han tingut al llarg de tot el procés. Podeu trobar aquí la valoració de les ONG espanyoles sobre la intervenció del Govern.