Comissió, traductor/a, iniciativa europarlamentària
Comissió, traductor/a, petició europarlamentària, de Raül Romeva (per a Crònica.cat)
En una nova iniciativa de caràcter conjunt impulsada per diversos membres del Parlament que provenim de territoris de parla catalana, ens hem dirigit a les Comissàries Viviane Reding (que a més és Vicepresidenta de la Comissió) i Androulla Vassiliou, via carta, demanant una rectificació en relació a la recent decisió de transferir les responsabilitats de traducció en versió catalana des de l’oficina de la Comissió a Barcelona cap a la de Madrid. En la carta expressem la nostra preocupació i advertim de les conseqüències que aquesta mena de decisions comporten en relació a la promoció mde l’europeïsme en països com el nostre.
En concret, a la carta, que datem a 23 d’abril, ‘expressem la nostra incomoditat per la manera com des de la Comissió Europea s’està afrontant la qüestió del traductor assignat a l’oficina regional de la Comissió a Barcelona’.
A més a més, ‘compartim (…) que la millor manera d’aproximar la idea i el projecte europeu a la ciutadania és fer-ho en la llengua d’aquesta’. I insistim en què: ‘Tenint en compte (…) la peculiaritat de la situació de la llengua catalana, que tot i ésser la llengua pròpia d’uns 9 milions de persones no compta amb un estatus oficial a les institucions europees, considerem de vital importància el manteniment de la figura del traductor ‘oficial’ de la Comissió assignat a l’oficina de Barcelona.’
Manifestem que ‘som conscients que el mecanisme dut a terme per a la renovació de la plaça sol ser l’habitual’ però que, tot i així ‘els comuniquem que la decisió que semblen haver acordat a la Comissió Europea de transferir aquesta responsabilitat a l’oficina de la Comissió a Madrid la considerem inadequada per, almenys, tres motius: un és tècnic (no respon de manera adequada i suficient a la complexa i creixent funció de garantir l’accés de la informació comunitària més rellevant en la llengua catalana), el segon és polític (envia novament un missatge a les institucions estatals i subestatals que només esdevenint un estat de ple dret dins de la UE es podria assegurar la normalització de l’ús d’una llengua com el català en les institucions europees), i el tercer és social (contribueix a alimentar la frustració, cada cop més gran, que existeix als territoris de parla catalana en relació al projecte europeu).’
Així mateix, en l’epístola ‘insistim en la sol·licitud d’entrevista que els fèiem en la nostra primera carta, en la data que ambdues considerin la més adequada, per poder-los explicar aquest punt de vista, de manera més detallada.
La carta la signem, per ordre alfabètic: Maria BADIA i CUTCHET (S&D), Rosa ESTARÀS FERRAGUT (EPP), Santiago FISAS AYXELÀ (EPP), Oriol JUNQUERAS VIES (Verds/ALE), Raimon OBIOLS i GERMÀ (S&D), Teresa RIERA MADURELL (S&D); Raül ROMEVA i RUEDA (Verds/ALE), Marie-Thérèse SANCHEZ-SCHMID (EPP) i Ramon TREMOSA i BALCELLS, MEP (ALDE).
Confio que aquesta iniciativa, sumada a totes les altres que fa anys que duem a terme, i a totes les que encara, malauradament, haurem de seguir duent a terme en les properes setmanes i mesos, contribueixin a resoldre una situació del tot injustificada i incomprensible com és la no normalització del català en el procés de construcció europea, almenys en els termes i presència que una llengua com la nostra mereix.
Foto: Comissària Vassiliou
Bon dia Raül,
Me n’alegro que heu pogut enviar una carta transversal a gairebé tots els partits al PE. És curiós que 3 eurodiputats del PPE, que han votat en contra de l’ús del català al PE, s’hi hagin adherit. Però bé, potser aquests 3 MEPs arrosseguen el seu grup progressivament.
Des de la meva universitat a Bèlgica, els estudiants catalanoparlants hem fet el mateix, tot i que encara sense resposta per part de la Commisària(http://horitzoeu.bloc.cat/post/12481/279756). Caldrà seguir treballant-hi fins que recuperem el traductor. Salutacions,
Joan Manuel Lanfranco
Analitzant les diferents aportacions que vas fent al teu bloc sobre la lluita per aconseguir un reconeixement oficial de la llengua catalana dins les institucions de la Unió Europea, rebo com a lectora novell en aquest tema de la U.E., la mateixa sensació que la que tenim els catalans vivint a Catalunya, malauradament en tot moment s’ha d’estar alerta i observant per a quin lloc, el partit polític del PP, intenta imposar el seu nacionalisme castellà. Mentre, que a l’exterior de la frontera espanyola, la multiculturalitat amb la que agrada ser reconeguda la Unió Europea, també, queda eclipsada per les pressions i influències de la dreta espanyola.
És per aquest fet, que totes les persones que treballen per desenvolupar la idea d’una Unió Europea forta, dinàmica, modernitzada i considerant la seva multiculturalitat com un gran bé de futur i de creixement econòmic, al ser escollides per la seva professionalitat i representant de manera visible les institucions de la U.E., haurien de ser més responsables de les seves decisions i comprendre que amb determinades mesures inclinen cap un lloc o altre la balança.
Però com bé he dit, soc una lectora novell del funcionament de la Unió Europea, i cal reconèixer que hi ha múltiples factors, no comentats, que també hi influeixen i influiran en el futur, perquè la situació és molt més complexa, que no només el la traducció en un lloc o altre de determinats documents o el reconeixement d’un idioma, ja que aquests fets representen molt més del que no expliciten.
És per això que espero que el eurodiputats catalans, poc a poc, aconsegueixin un canvi de pensament en el reconeixement de la nostra cultura dins les institucions de la U.E., per bé del nostre futur com a catalans.
Carme Costa