Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Català a Europa: full de ruta

Els diputats i diputades catalans del Parlament Europeu hem assumit avui un full de ruta per a la millora del reconeixement de la llengua catalana a la UE proposat per Horitzó Europa. Val a dir que és un Full de Ruta que compartim amb nombrosos col.lectius de la societat civil que ens han demanat que assumissim aquesta responsabilitat, la qual entomem amb ganes i convicció. És molta la inquietud que existeix al voltant d’aquesta qüestió, fortament emocional, i molta la necessitat que resolguem quan abans millor aquesta mena de greuges històrics, lingüístics, culturals i nacionals.

FULL DE RUTA PER LA MILLORA DEL RECONEIXEMENT DE LA LLENGUA CATALANA A LA UNIÓ EUROPEA EN ELS PROPERS MESOS

Tenint sempre present l’objectiu últim d’assolir la plena oficialització de la llengua catalana a la Unió Europea (per mitjà de l’esmena del reglament 1/1958 del Consell), els sotasignants acordem i ens comprometem a aplicar una estratègia comuna per avançar en el reconeixement de la nostra llengua a les institucions europees mentre no arriba la seva plena oficialització.

El full de ruta per augmentar el grau de reconeixement de la llengua catalana a la UE en els primers 12 mesos de la propera legislatura del Parlament Europeu consisteix a treballar per:

1.     
Fer complir en la seva integritat els acords administratius que el Regne d’Espanya ha signat en els darrers quatre anys amb cinc institucions i òrgans de la UE per a permetre-hi un ús oficial (tot i que limitat) de la llengua catalana, en especial:

a.     
en allò relatiu a la traducció i publicació al lloc web de la UE dels actes legislatius aprovats per codecisió del Parlament Europeu i el Consell de la UE;

b.     
en la sistematització de les relacions escrites entre els ciutadans i les institucions i òrgans signants;

c.      
i en la relació entre el Defensor del Poble Europeu i els ciutadans europeus (possibilitat de dirigir-s’hi en català i la disposició a Internet del formulari de reclamació i altres documents informatius del Defensor del Poble Europeu).

2.      Fer complir la totalitat de les conclusions del Consell Europeu de juny de 2005, en el qual els caps d’Estat i de Govern de la UE van acordar permetre l’ús de la llengua catalana en les sessions plenàries del Parlament Europeu.

3.     
Actualitzar o complementar els acords signats per tal d’agilitzar i racionalitzar certs procediments. En especial, es demana:

a.     
Que els acords esmentin explícitament la llengua catalana i no s’hi refereixin com a “llengua distinta del castellà que tingui estatut de llengua oficial segons la Constitució espanyola”

b.     
que les institucions i òrgans comunitaris signants responguin directament en llengua catalana qualsevol comunicació escrita enviada en aquesta llengua per un ciutadà assumint-ne els costos i sense necessitat d’un òrgan espanyol que n’assumeixi la traducció a i des del castellà, com preveuen alguns dels acords signats;

c.      
que en totes les reunions oficials del Consell de la UE i en les sessions plenàries del Parlament Europeu i del Comitè de les Regions s’habiliti interpretació al català, sense necessitat de preavís;

d.     
que es pugui fer servir el català en els textos de caràcter jurisidiccional o que es refereixin a l’aplicació d’una norma legal en les relacions escrites entre els ciutadans i el Tribunal de Justícia de la UE;

e.     
que es pugui utilitzar el català en les sessions plenàries del Comitè Econòmic i Social.

4.      Impulsar la creació del portal web de la UE (“Europa”) en llengua catalana.

5. Garantir la presència dun/a traduictor/a al català a la Representació de la Comissió Europea a Catalunya i a les Illes Balears.


Font foto: Institut Ramon Llull



  1. Si l’estat castellà no reconeix el català, què voleu fer a Europa?
    Feu riure, si no fos que enganyeu els ciutadans amb iniciatives que amaguen la dura veritat (la constitució).
    Trist.

  2. Cura (que vol dir “cuidadu”) amb posar a Europa dalt d’un pedestal: mireu si no que volen fer amb Grècia els de la Unió Europea. Sobre això de l’idioma, millor que els hi digeu als vostrès partits que facin la feina a l’estat español. Un prec: no “amageu” la Constitución Española que hi ha al Parlament europeu: així sabran els u-europeus quin tipus de democràcia hi ha a l’estat español. Gràcies

  3. Podem contar-hi també els valencians i les valencianes? Podem saber que fan en aquest sentit els nostres representats? Estic molt interessada en qüestions com el multilingüisme, els programes educatius europeus o la pretesa dimensió europeua, però cada vegada que veig alguna iniciativa de la representació institucional valenciana en aquest sentit realment em decep un poc més. I com jo, uns quants i unes quantes més.

Respon a JRRiudoms Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Llengües (català a la UE, multilingüisme,...) per raulromeva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent