Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Publicat el 2 de març de 2015

Carta a les amigues i amics d’ICV (l’apunt més difícil que mai hagi escrit)

 

Aquest és, sens dubte, un dels apunts més difícils que mai hagi escrit i, probablement, que mai escriuré al llarg de tota la meva vida.

Les trajectòries personals estan sovint subjectes a circumstàncies diverses, vicissituds inesperades i accidents del temps que no sempre es poden preveure, i encara menys prevenir. És cert que algunes vegades podem planificar els trànsits entre etapes, la majoria de vegades, tanmateix, no podem. Simplement succeeixen, sense més. I llavors, ens veiem en l’obligació d’entomar la situació i acceptar-la tal com ve.

Fa vuit mesos vaig donar per acabada una etapa importantíssima de la meva vida, la de diputat al Parlament Europeu. Van ser deu anys de grans satisfaccions i alegries, i a la vegada de frustracions i decepcions diverses. Sigui com sigui (ho he dit infinitud de vegades, però mai seran prou): haver-ho pogut fer representa un honor incommensurable. Així doncs, moltes gràcies a tota la gent que m’ha permès viure-ho. Només confio haver estat a l’alçada, i que els encerts compensin els errors que, malgrat tot, hagi pogut cometre.

Així mateix, al llarg d’aquests deu anys també han passat moltes coses que, de manera inqüestionable, marcaran l’esdevenidor de la història personal i col·lectiva de molta gent. Personalment me’n sento afectat i partícip a parts iguals.

Parlo de somnis. De com alguns decauen com mites despullats (l’europeu) i de com, malgrat tot, encara hi ha qui mantenim dins nostre, incandescent, una guspira de llum, d’esperança, en que aquest somni tal vegada algun dia esdevingui una realitat. No me n’he amagat mai, sóc dels qui pensa que el projecte europeu segueix essent, malgrat tot, una bona idea, per bé que aquesta està indubtablement, i terriblement, mal executada.

Però també parlo d’altres somnis, i concretament d’un que es troba en fase expansiva: el de que Catalunya esdevingui un Estat. Els fets viscuts els darrers anys a Catalunya, i en relació a Catalunya, han actuat d’esperó a una mobilització col·lectiva sense precedents. Han generat unes expectatives, però sobretot unes il·lusions, com feia temps que cap altre tema despertava. Jo me’n sento part viva i activa, i com a tal he procurat actuar des dels diferents àmbits on m’ha tocat fer-ho.

Per molts motius fa temps que he arribat a la conclusió que si volem sortir de l’atzucac polític, social, econòmic i ecològic en el qual ens trobem des de fa temps, necessitem estats nous, moderns, del segle XXI, amb relats i estructures renovades, i adaptades a les necessitats i els reptes mundials actuals. I entre aquests estats hi té tot el sentit del món que Catalunya en sigui un més, i que, en termes d’igualtat amb els altres, pugui ajudar a construir respostes a les necessitats globals i col·lectives que ens les reclamen. Així doncs, ens cal fer, crec, una passa determinant –que Catalunya esdevingui Estat– i, com que no serà gens fàcil, ens cal fer-ho amb fermesa, claredat i determinació.

Fins ara he defensat aquest posicionament dins d’ICV. No ha estat senzill. No sempre he sabut fer-ho de la manera com algunes companyes i companys haurien volgut que ho fes, certament. No sempre he encertat els tons i els moments, probablement. Però sempre ho he fet des del respecte i la honestedat.

Quan vaig deixar les meves responsabilitats representatives vaig manifestar també la meva voluntat de no seguir formant part de cap òrgan de direcció. Vaig fer, literalment, un pas enrere. Des de llavors m’he dedicat a explicar-me, en públic i en privat, fent servir un text que vaig escriure precisament per rendir comptes de la meva feina durant deu anys, però també per explicar com veig jo el moment actual, i les perspectives de futur. Parlo de ‘Som una nació europea (i una carpeta incòmoda). Catalunya vista des d’Europa’ (Rosa dels Vents).

Aquest cap de setmana, a Sabadell, en el marc d’una Convenció massiva, i per tant certament representativa del què significa ICV, s’ha pres una decisió que respecto profundament, però que, tal i com he argumentat nombroses vegades, no comparteixo.

Qui em coneix sap que no em costa gens involucrar-me en tota mena de projectes, per difícils i aparentment utòpics que semblin. Només necessito creure-hi. Creure-m’ho. A partir d’aquí, la implicació és total. I aquest és, precisament, el problema amb l’acord que aquest cap de setmana s’ha adoptat a Sabadell. Senzillament no crec que sigui possible, i de fet a aquestes alçades ni tan sols desitjable, una Catalunya sobirana dins d’una Espanya plurinacional. S’ha intentat. Ho hem intentat. Molt. Potser massa i tot. I no ens n’hem sortit. Crec molt més, en canvi, en la voluntat col·lectiva de construir, per la via democràtica, un nou marc de relacions entre Catalunya i Espanya que ens permeti transitar cap a una nova etapa, una nova era, un nou estadi en què puguem abordar els problemes comuns i les necessitats compartides en condició d’iguals, i no de manera subordinada. Se’n diu sobirania. Sobirania compartida, si voleu, però sobirania al cap i a la fi. La mateixa que a Grècia reclama el nou govern davant dels mercats i les institucions europees. La mateixa que reclama molta gent davant d’unes estructures que considera a-democràtiques i que en canvi condicionen de manera impune presents i futurs diversos.

Fa anys vaig tenir l’honor de presidir l’Assemblea d’ICV. Acabava de ser elegit diputat al Parlament Europeu. Llavors vaig dir, sense complexos, que si ICV no existís caldria inventar-la. Continuo creient-ho. ICV no són només unes sigles, és sobretot la seva gent. El meu respecte i reconeixement a la feina feta, a la que s’està fent a infinitud de barris, pobles i ciutats, i a la que de ben segur es continuarà fent, és total, igual com ho és la meva simpatia personal cap a la gent que s’ha deixat la pell, al llarg de la ja llarga història d’ICV, per tal de fer que el món on vivim sigui un lloc més just, més solidari i més igualitari.

Com tot moviment i col·lectiu que aspira a canviar les coses, és evident que no sempre ho hem fet bé, i n’assumeixo la meva part de responsabilitat, però qui cregui que es pot acabar amb les injustícies sense assumir riscos erra de ple. Equivocar-se forma part del camí. Sento, per tant, molt de respecte i admiració per aquella gent que, malgrat aquest risc, s’arremanga i es compromet, i que en cap cas es parapeta darrere del nihilisme paralitzador, el conformisme còmplice o el negativisme acusador cap a qui sí fa coses per canviar les condicions de vida de qui està essent tractat de manera injusta. Haver estat en política per voler fer del món un lloc millor, per tant, no és per a mi un demèrit, ans el contrari, és un valor que cal reconèixer i tenir en compte.

Tanmateix, penso que ens trobem en un moment crucial, un d’aquells en què toca aturar-nos, valorar el camí recorregut, i decidir cap on seguim. La Convenció d’ICV ha posat rumb cap a una Catalunya dins d’Espanya. El meu compàs nàutic fa temps que en marca un altre. Respecto el posicionament majoritari dins d’ICV. Conec les moltes reticències que la simple qüestió suscita en moltes companyes i companys de viatge –algunes d’elles persones amigues des de fa molts anys–, i conec les dificultats i les contradiccions que aquest debat ha comportat (i comporta) dins d’un projecte en què, fins fa molt poc, aquest tema no era ni de bon tros prioritari. Però ara ho és. I molt.

Sóc molt conscient que dins d’ICV molta gent s’ha sentit incòmoda amb les meves manifestacions i posicionaments al respecte (malgrat que compartim visions i objectius en moltes d’altres qüestions, la immensa majoria, diria). Tanmateix també em consta que molta d’altra gent les comparteix, en major o menor grau. No m’ha estat fàcil, doncs, prendre la decisió que he pres, però crec que, donades totes les circumstàncies esmentades, el més coherent i honest és que doni per acabada la meva etapa de militància a ICV.

No és tan un canvi d’embarcació com un canvi de rumb. Diguem, més aviat, que crec ICV ha incorporat en el seu full de ruta algunes escales tècniques que personalment crec que ja no calen. En altres paraules, penso que ara ja toca enfilar el destí, posar-hi proa, i preparar-nos per suportar en les millors condicions possibles un viatge que preveig que serà dur i ple de vicissituds i d’inclemències.

Em consta que ens seguirem trobant, amigues i amics. No tinc cap dubte que veurem els mateixos paisatges, patirem les mateixes tempestats i ens frustraran les mateixes encalmades. Estic convençut que el futur, també el més immediat, ens depararà enormes reptes i contratemps que reclamaran d’una gran capacitat d’entesa i de suma. En aquest sentit, sempre em trobareu al vostre costat.

És una decisió que porto temps meditant i que alguna gent coneixia de manera privada, però que fins ara no he gosat explicitar públicament. Entenia que una decisió com aquesta no es pot prendre sense deixar-la madurar un temps, i sense donar almenys opció a veure si es podien conciliar les diferents comprensions de la realitat i dels reptes futurs. Passat aquest temps, i vistos els resultats de la Convenció, no veig cap altre opció que aquesta que expresso. Entenc que la fórmula trobada busca ser un compromís, però en aquest que s’ha adoptat no m’hi sento representat.

A qui hagi llegit ‘Som una nació europea (i una carpeta incòmoda)’, un relat que fa ja uns mesos que estic compartint amb molta d’altra gent, no el sorprendrà aquest pas. A qui no l’hagi llegit, tampoc no l’hauria de sorprendre, tenint en compte allò que porto temps manifestant, però si vol comprendre millor les raons a les que apel·lo el convido a donar-hi un cop d’ull, ja que un llibre permet un nivell d’explicació, de matís i d’argumentació que un text necessàriament curt com aquest no permet.

En síntesi: el cas és que ara com ara entenc que si no resolem de manera urgent i satisfactòria la situació paralitzadora que suposa el debat nacional, poca cosa podrem fer en totes les altres qüestions que tant ens preocupen a tanta gent, ja sigui en l’àmbit social, ecològic o no discriminatori (i que per a mi, que ningú ho dubti, són crucials, molt més que banderes, himnes o identitats). Tinc la impressió que continuar posposant la qüestió només contribuirà a fer cada cop més difícil la resolució del tema. Sé que moltes i molts de vosaltres, amigues i amics d’ICV, no ho veieu igual. Ho respecto, ho sabeu prou bé. Només demano, en retorn, comprensió per la meva manera de veure-ho.

Vivim uns temps en que més que cavar trinxeres crec que allò que necessitem és dissenyar i bastir estructures sòlides, així com construir fonaments que permetin fer el trànsit d’època amb garanties. I això exigeix tendir ponts. No sempre és fàcil, en sóc plenament conscient –ho he patit en carn pròpia molts cops–. Fer de pont, no ho oblidem, també vol dir acceptar que et passin per sobre, que et trepitgin. No obstant, sempre he fet bandera de la construcció de sinergies, i seguiré fent-ho, especialment en moments tan transcendents com l’actual.

Certament, els moments que vivim són complexos, i és comprensible que hi hagi qui els visqui amb dificultat, incomoditat i fins i tot aversió. Des del meu punt de vista, la construcció d’un nou país, pel fet de ser un procés traumàtic (per definició), exigeix una gran dosi de convicció i de fermesa, però també d’empatia i de respecte per les trajectòries, els dubtes i les expectatives de tothom. Tothom ha de trobar el seu lloc, i crec fermament que és possible trobar-lo sense cap necessitat de recórrer a atacs, insults i xantatges morals. Em coneixeu prou bé per saber que els rebutjo de ple, i malgrat que jo també he de trobar el meu, de lloc, no em sentireu mai criticar ningú ni retreure-li el fet de no veure-ho d’igual manera.

Escriure aquest text no ha estat senzill, tal i com deia a l’inici. La relació d’amistat i l’afecte personal que tinc per tanta gent d’ICV és profunda i sincera, i perdurarà molt més enllà d’aquesta circumstància temporal. De fet, és precisament aquest el motiu que m’ha impulsat a donar explicacions obertes i transparents: el respecte total i absolut que sento cap a vosaltres.

És per això que no vull acabar aquest escrit sense expressar, un cop més, el meu agraïment, reconeixement i total complicitat amb tantes i tantes persones, dins i fora d’ICV, per la seva entrega a causes, lluites i somnis col·lectius en els quals seguiré abocant tota la meva il·lusió i esperances de canvi. No abandono el barri, només el pis compartit. Considereu-me, simplement, el company que se’n va per iniciar nous projectes, però amb qui podeu seguir comptant sempre que ho desitgeu. ICV (és a dir, la seva gent) formarà per sempre més part del meu ADN, i estic segur que seguirem construint, sumant i transformant, de manera conjunta, sigui quin sigui l’escenari futur que les circumstàncies ens deparin. Jo, almenys, així ho espero.

Rebeu, doncs, una abraçada sincera i afectuosa d’algú que us ha estimat, us estima, i us estimarà sempre.



  1. Tens tota la raó. Per damunt de les creences o conviccions polítiques, ètiques o morals hi ha la dura realitat. I quan alguna cosa no és possible o té una probabilitat menyspreable, sigui desitjable o no, no la podem tenir com a objectiu estratègic —és obvi, oi?—i cal cercar un altra camí.
    Tàcticament seria una jugada perdedora: qui se n’adoni de la impossibilitat —o enganyifa—, buscarà un altre camí amb algú més fiable.

  2. Benvolgut Raül, em sap molt greu la teva marxa, crec sincerament que els amics i amigues de ICV, han pres darrerament decisions errònies, buscant amistats perilloses, quan no les precisaven, si haguessin confiat plenament amb el potencial de les seves dones i homes. Potser el que calia era canviar els qui han manat la nau, que ha anat sense rumb fix, navegant entre incerteses i indecisions. Aquest és l’argument que moltes persones pròximes als meus cercles utilitzen per justificar el seu canvi de vot cap a partits que treballen per la independència i ho diuen sense embuts, alhora que reclamen justícia social.

  3. Felicitats per la valentia. Confio que la gent d’ICV entengui que ets un pont. Entendre això és entendre la part més difícil: Els partits no són l’objectiu. L’objectiu és prioritari i si s’emporta per davant el partit, ja se’n faran de nous. I no parlo ara específicament del gran objectiu sinó en general dels objectius que defensen els partits.

  4. Estimat Raul, fa molt de temps que no ens veiem però vull aprofitar aquest moment, que no ha de ser fàcil per a tu, per encoratjar-te pel teu esdevenir, doncs de ben segur que en aquesta tasca tant feixuga que has escollit com es la de servir a un poble, no et mancaran labors enriquidores i transcendents per a tots nosaltres.
    Gracies per ser com ets, gracies per la teva honradesa, gracies a persones com tu Catalunya pot seguir aspirant a esser.
    Gracies Raul, el teu oncle 2º que no s’oblida.
    Una fortíssima encaixada i força en tot.
    Xavier Mesa Chimeno

  5. Raül, vull donar-te les gràcies, per tota la feina feta i per aquesta carta de comiat. Descrius molt bé el que jo també sento.
    Jo vaig deixar ICV ja el 30 d’agost pel mateix motiu, després de les declaracions d’en Joan Herrera al País, dient que ell no aniria a votar el 9N. Va ser la gota que fa vessar el got.
    Fins aquest cap de setmana tenia esperances que agafessin el toro per les banyes i deixessin de fer equilibris en un tema per a mi primordial. No ha estat així i ho lamento moltíssim.
    En fi…. una abraçada ben forta i a continuar treballant pel nostre país i la seva gent.

    Teresa (Palautordera)

  6. Hola Raul
    Carta valenta, difícil, necessària…
    Sense tenir la facilitat comunicativa que tens tu, et puc dir que he viscut aquests últims temps dins d’ICV com tu: fent cada dia una passa enrere pel que fa al meu compromís amb el partit davant la poca capacitat d’adaptació als nous temps i les noves demandes d’identitat de les persones de Catalunya.
    Ahir, com tu, vaig veure com s’esfumava del tot el meu desig que ICV fes un pas endavant per poder tornar a il·lusionar-me amb un projecte comú amb els teus (i meus) amics d’ICV.
    M’adono que aquest posicionament ja no representa el meu projecte de futur. I, com tu, hauré de prendre una decisió gens fàcil, per l’afecte que he trobat sempre amb els amics i amigues d’ICV i l’orgull de pertànyer a aquesta gran família. En certa manera, m’he quedat òrfena. No serà fàcil …
    La teva carta expressa molt clarament com ens sentim alguns i algunes (no sé si pocs o molts) amb la posició, certament majoritària, adoptada ahir en el marc de la Convenció Nacional.
    Comparteixo totalment les teves reflexions i espero que ens continuarem trobant pel camí … fins sempre
    Conxita

  7. Molt be. A veure si et veiem a alguna llista transversal, i ajudes a ampliar la majoria social. I el teu pare espero veure’l a una llista municipal, que s’ho està treballant, Son gent com vosaltres el que necessitem, persones honrades, serioses i dignes.

  8. Crec que aquesta és una decisió molt coherent i honesta. Jo també penso que la possibilitat de buscar un nou “encaix” amb Espanya a través d’una reforma com la que planteja ICV ja no hi és. Ha quedat clar que Catalunya i Espanya segueixen camins diferents. Però hi ha encara gent que, tot i creure en Catalunya com a país, encara no estan convençuts d’això, i per això potser ha d’existir un partit com ICV. És, d’alguna manera, el partit dels 250000 votants del Sí-No el 9N. És bo que existeixi aquest partit, però la resta, els que ja vam votar Sí-Sí i els que es van convencent i afegint-s’hi a mesura que passa el temps, hem de prendre el nostre camí i hem d’assegurar-nos que fem la nostra millor feina possible per al nou país, perquè sigui realment de tots.
    Espero doncs, Raül, que sàpigues trobar el millor lloc per tu en aquesta nova etapa, sabem que en saps molt i el país t’ho agrairà.

  9. No entens que no ens donaran mai el que tu proposes ? Ja s’ha intentat molts cops i cada vegada ens menyspreen més…vols que ens trepitgin,com han fet fins ara ?
    Tu mateix dius que ho hem d’acceptar,que ens passin per sobre…Dons, jo penso que ja fa masses anys que sense acceptar-ho, ens ho fan i que ja no podem ni devem aguantar-ho més…Se n’han d’adonar d’una vegada que no ens poden seguir prenent el pèl…que no els necessitem per res, Catalunya pot ser una Nació i governar amb els seus propis recursos…i això es el que hem d’aconseguir…!!!

  10. Encara no sé com, amb la teva valua, havies aguantat tant. Tot el millor per a un dels millors, mes eficients, vàlids, treballadors, seriosos i coherents polítics que tenim al país. Segur que faras una gran feina, vagi on vagi!

  11. Apreciat Raül, bona sort en el teu camí fora d’ICV. Per a molts independentistes que no som afins a ICV però tampoc pensem de forma gaire diferent en molts temes, eres un dels valors del partit. Ara que el deixes quedarà més sol, com ja ha passat amb altres partits catalans que no poden o no saben definir-se en el debat nacional, o han apostat directament per l’status quo. La teva decisió és honesta, i contribueix a la claretat en un procés tan complex com aquest.

  12. Felicitats Raul, es el moment de ser valents, també crec que ens calen estructures sense ambigüitats nacionals, per poder canvis socials, una societat mes justa i millor per tots.
    Aquest país necessitarà de molta gent amb idees bones, experiència comunitària i treballadors com tu, així que tinguis sort amb aquesta nova etapa, que segur que la tens, ànims i una abraçada!!

  13. Respectat Raül,

    T’agraeixo la sinceritat i la valentia d’optar pel suport al projecte d’un país nou. Ja feia molt de temps que esperàvem aquest pas teu.

    Moltes gràcies per la bona feina que has fet fins ara i no deixis la política: et necessitem en alguna nova responsabilitat que doni impuls a l’assoliment d’un país lliure!!!

  14. Les persones lluitadores de debò són indefectiblement sinceres, honestes, lleials… humaníssimes. Feia temps que no llegia un text tan colpidor –i ben escrit– com el d’en Raül Romeva. La meua admiració més profunda. Salut i sort, que la tindrem, sens dubte.

  15. Benvolgut Raul: entenc que t’ha sigut difícil, superar etapes, de vegades et sacseja. En aquestes circumstàncies sempre recordo els “Lieder”de Franz Schubert “Viatge d’hivern”. Ets d’esquerres i entendràs el que diré; me n’he alegrat. Des d’una actitud d’esquerres, s’ha de saber dir prou, i no col·laborar amb la mediocritat i el sotmetiment. Espanya ens sotmet políticament, cultural, lingüística, judicial i econòmica. No s’és d’esquerres per pertànyer a un partit o altre; si no que, perquè s’és d’esquerres, es decideix a quina opció política veus oportú donar-li suport. He llegit amb delit l’article i la carta que has escrit; m’has donat forces.

  16. Felicitats Raül per la teva coherència. En moments de confusió s’agraeix la claredat vagi cap on vagi.
    Per altra banda crec que tens un bon futur per endavant , no pas absent de més decisions no fàcils. Però la política i la vida en general funciona així.
    Estic segur que molta gent estarà al teu costat en aquest nou viatge.
    Molta sort i força.
    Raül

  17. Les 20:30.- Em truca el Calvera des de Madrid. Em vol comentar la teva decissio.- Quina decisió?.- No ho saps?. Tot el món en va ple.- Raül ha deixat ICV.-
    Les 20:35.- Miro el mòbil.- Tinc un munt de trucades, missatges i wtasap: em feliciten.- Em demanen que et trasmeti els seu suport.- Una ex psuquera de Godall, et compren i t’abraça (ella va passar pel mateix tràngol).-
    Les 20:45:- Vaig al Vilaweb.- Llegeixo la teva carta.- Aquesta.- Dues vegades.
    Les 21:00.- Em sembla que has fet bé.- Molt bé.- M’imagino que ara no estas gent content.- Però segur que ets sentiras una mica alleugerit (utilitzat els teus símils nàutics), has deixat anat lastre i sense un pes feixuc incòmode, podràs navegar més ràpit i més segur.- Una abraçada.- Una forta abraçada. Respira fondo.- Fes uns quants estiraments i A la faena!.-
    Les 21:05.- Trucaré a la Montse.- Per comentar-ho.- Potser encara no ho sap.-

  18. No sabria si felicitar te o no per la decisió que has pres.
    El que si se,es que si totes les persones que diuen que ens representen, estiguessin a la teva alçada, tanmateix les coses anirien de manera molt diferent, crec sens dubte que per molt millor.
    Si continues així, encara que d’una manera una mica anònima, sempre tindràs el meu suport i sincera admiració.
    Gràcies !

  19. Entenc el teu respecte a la gent d’ICV i també que fins ara ho hagis pres una decisió que, d’altra banda, molts antics votants ja fa molt de temps hem pres.
    La lluita per la construcció d’un nou país, o almenys d’intentar-ho –encara que finalment fracassem- ja no interessa als revolucionaris?

  20. la coarència fa l’home lliure, com tú desitjo que el nostre pais fagi una passa més, bé..la passa, no he sigut mai votant d’icv, però reconec , en particular, la teva feina a europa, et necesitem!! visca els pobles lliures!!

  21. Apreciat Raül,
    Gràcies pel teu escrit. No he estat mai militant d’ICV però vull agrair-te la teva dedicació al teu païs i sobretot la teva fenian com a eurodiputat. Catalunya no es pot permetre perdre persones del talent, la vàlua i la dedicació com tu. Així que t’animo o més ben dit, et demano que segueixis lluitant perquè Catalunya esdevingui un estat Independent el més acita possible. De bén segur tens tot la raó quan dius que aquesta és la única solució per a la nostar subsistència. Gràcie per tot i espero gaudir molts any de la teva vàlua i dedicació.

    Ricard Ibañez
    Sitges

  22. Comparteixo els sentiments del senyor Romeva i li tinc admiració sempre l’he vist com a persona molt seriosa i honrada ,no voldria perdre un polític com ell m’agradaria que continues treballant per aquest país dins la política . Jo no soc militant de ICV però sempre li he donat el meu vot i també el meu ajut com a simpatitzant moltes vegades, però jo talment com en Romeva fa temps que penso que ja no els puc seguir votant ,hem sap molt molt de greu
    Joan

  23. Raul, vist el camí que ha decidit ICV, entenc perfectament el que has fet, i no dubto que es el que tenies que fer, et respecto molt desde fa molts anys i persones com tu son molt necessaries per el nostre process, espero que trobes un lloc on et sentís bé per seguir lluitant per el país, i no sol per fer un nou estat, que també comparteixo amb tu que es l’unica vía que en queda per conseguir una Catalunya mes justa, ecològica, social i demócrata. ENDEVANT!

  24. No sóc militant de cap partit, ni he votat mai ICV … tot i que fa molts anys vaig anar amb tu i l’Hector a veure un partit del Barça de champions. Potser per això he seguit la teva trajectòria i he de reconeixer que m’has fet sentir orgullós de tenir-te com a representant europeu. Et crec onest, preparat i humà. Ara només espero que segueixis treballant per tots aquest objectius en els que creus. Entenc que tens família a la qual li deus dedicació, una vida que viure més enllà de la política, …però hem de fer un salt important, i no és el moment de no tenir al front els millors actius.
    Gràcies i sort, salut i força.

  25. Demostració de coherència i valentia, per les renúncies genys menyspreables que implica. El mon d la política t’hauria d’agrair la teva decisió atès que retorna la credibilitat en la política, si bé no en tots els polítics. De totes maneres celebraria molt més que continuessis en política, fos on fos…

  26. Per a mi, quan te escoltat en diferents medis, sempre has estat, però de lluny, amb un sentit comú i tenacitat envers catalunya i el que ens cal a anys llum del que pregonen els dirigents de ICV. Dit això, et felicito per la teva decisió d’abandonar un partit que només ha posat i posa pals a les rodes al procés de l’assoliment de la nostre república.

  27. Ens fa falta molta gent com tu, honrada i sincera amb les seves idees i els seus valors. Segur que entre tots aconseguirem i farem un nou pais mes just.

  28. He estat molt proper al PSUC i votant d’ICV en moltíssimes eleccions. Però el posicionament fins ara ambiguament calculat i ara finalment declarat em deixa sense opcions. Jo també abandono definitivament la coal.lició. És una llàstima, però el camí passa per la independència.

  29. Què faràs Raül? No et veig mirant-ho tot des de la finestra.
    Jo també estic vivint aquest desencís pel gir incongruent d’Iniciativa. Però resulta que en el panorama polític català no existeix cap altra proposta electoral que reculli l’esperit que tu i jo compartíem fins ara en aquesta coalició.
    I, m’has de perdonar, jo soc dels que creu que sempre cal votar. Votar aquells que proposen alternatives més properes al propi entendre polític i social. És aquí on no trobo empaties globals. Arreu veig aspectes discordants. I resulta que no m’abstindré. El meu vot serà només una aproximació…però serà un vot en el sentit positiu d’allà que entenc progrés i llibertat.
    Jo votaré, i m’agradaria votar amb plé convenciment, però sé que ho faré només parcialment i relativament proper a l’ideari del meu candidat.
    Qué penses fer ?
    A quí donaràs el teu vot?
    Has trobat una alternativa coherent ?

    T’agrairia una resposta ben personal i clara.

    Gracies Raül.

  30. Raül,
    Admiro la teva honradesa i decisió a l’hora de decidir per allò que creus. És hora de parlar clar i de decidir pensant en el be comú. És hora d’abandonar les mentides i de no enredar a la gent: Catalunya un estat sobirà dins d’Espanya. I a sobre diuen que la independència és impossible.
    Gràcies Raül per tot el què has fet. Ets un polític com pocs.
    Una abraçada.

  31. Benvolgut Raül,
    Justament avui sentia vergonya aliena, escoltant al teu ja ex-company de formació Joan Herrera entrevistat per la Mònica Terribas a Catalunya Radio, i estic convençut que molts oients han sentit quelcom semblant.
    Una de les coses bàsiques exigibles a un lider polític es que tingui visió. Certament això no vol dir plegar-se a les evidencies d’una realitat canviant, però sí vol dir tenir capacitat d’estriar què es l’important dels signes i senyals que la societat evidencia, i que no ho es, per preveure mes enllà i projectar aquesta visió, mostrar-la amb arguments sòlids, i contagiar-la als conciutadans.
    Avui, com moltes vegades últimament, el discurs d’en Joan Herrera era previsible, ambigu, cansí, tèrbol, avorrit, tou, covard i sobre tot obtús per falta de visió. El que ha d’esdevenir, passarà per sobre de persones sens dubte benintencionades com ell i d’altres, i es una llàstima.
    Per contra, aquesta carta teva d’avui, demostra exactament el contrari del que comentava abans.
    Fa unes setmanes et vaig veure a la presentació del llibre de Cristian Felber “Dienrs, noves regles del joc” a la facultat d’empresarials a Barcelona i vaig pensar “aquest Raül sí que sap on i amb qui cal ser i raonar”.
    Estic segur que malgrat les decepcions, la pell adobada pels embats de la teva extraordinària, per bo i dolent, experiència a Europa, seran un capital polític i humà que florirà per decisions valentes, coherents i visionaries que moltíssims ciutadans d’a peu, i cada cop mes, estem fermament decidits a defensar. Et necessitarem segur. Gracies i felicitats.

  32. Els ciutadans de Catalunya, tots estem en una cruïlla difícil de resoldre. De fet ens fan fora -ja fa temps que no ens volen com som-. Hi ha qui té preparada la maleta i ho té clar. Hi ha qui vol i dol. Hi ha qui voldria donar una nova oportunitat. Hi ha qui li fa mandra o ja li està bé tot plegat. Hi ha qui vol un món pels seus fills que sigui mes just i esperançador. Aquesta cruïlla té moltes destinations. Encetar un nou camí no és fàcil -tu tambe ho dius- no seran flors i violes. El nou model que hem somniat l’assolirem només treballant de valent, explicant-ho molt bé amb l’esforç de tots.
    Vaig tenir notícies de la teva feina quan estaves a Brusel.les i llavors em va començar a interessar el que explicaves i opinaves. No deixis la política. El país et necessita. (Europa també)

  33. Raül,
    jo no sóc una persona, podriem dir-ho així, orientada políticament cap a les opcions ideològiques que tu has defensat i defenses. No obstant donat que crec que les persones estan per sobre de les idees sempre respecto i valoro actituds valentes, sinceres, raonades i clares com les que tu expresses i defenses en aquest post.
    ICV està jugant, al meu entendre i desde principi del procès per la independència, un paper estrany, confús, poc clar. En la mateixa línia que el PSC-PSOE que també s’ha cobert de glòria.
    Sempre m’ha fet gràcia alló de que “els comunistes no són nacionalistes”, bé en el cas que ens toca serà que no poden ser nacionalistes catalans però si espanyols, no ho entenc.
    Com tu dius el procés iniciat ha de ser molt clar i transparent, ha de sumar totes les forces polítiques i socials i entre tots assolir la independencia i la construcció d’un pais millor.
    S’ha de ser molt babau per pensar que qui vol una nova realitat per Catalunya no vol més benestar, més llibertat, més pluralisme que el que ara tenim i si més imposicions, restricció de llibertat i despreci que és el que tenim ara dins l’Espanya del PP, del PSOE o sembla també de Podemos.
    Volem desfer-nos de MInistros Wert, d’Aves cars i inútils, d’aeroports fantasmes, de conflictes linguístics inexistents, i també de casos Palau, ITV, Pretoria, etc.
    No critequem els seus robatoris per ocultar els nostres, ens fan fàstic tots i els perseguim tots.
    En resum, crec que la decisió que has pres t’honora, honora l’esquerra catalana que a vegades no queda clar de quin costat està.
    Gràcies per la teva feina i espero que trobis el teu lloc en la construcció del nou pais, que òbviament ha de ser plural .
    Una abraçada
    Xavier

  34. Raül, vam coincidir treballant als camps de refugiats dels bosnians ja fa molts anys. M’ha agradat molt la teva carta. Et felicito per aquest pas, gràcies a gent valenta i compromesa com tu, estic segur que un dia no llunyà el nostre petit país serà possible.

  35. Estimat Raül Romeva estic segur que totes les decisions que has pres han estat molt repensades, ets un home de seny.
    Aquesta decisió m’ha sobtat que triguessis tant en prendre-la donat el canvi de rumb del partit on has estat aquest ultims anys i veient la forma de ser i pensar teva al llarg de tot aquest temps. Bé només vull dir-te que desitjo lo millor per tu i els teus i que no deixis mai la politica, Catalunya i el seu poble et necesiten; A tú i gent com tú ,sensat,honestos, i amb idees molt clares. Segur que tens un lloc en aquesta creuada anims que el poble et necessita.

  36. Si tothom tingués el respecte que tu demostres tenir vers els altres, ben segur que les coses ens anirien molt millor. En aquest apartat incloc, polítics, periodistes, comentaristes…, és a dir, en general totes les opinions que, massa vegades s’escampen per tot arreu fent judicis de valor prescindint si si són veritables o, simplement, inventades; la qüestió és fer mal. Fa anys, vas estar al barri de Font de la Guatlla fent de pregoner a la Festa Major; ha passat molt de temps, però tu segueixes essent tant respectable com sempre. Enhorabona i molta sort pel teu futur.

  37. Benvolgut Raül:
    El teu gran cor noble i generós, et fa capaç d’assumir els reptes polítics més arriscats i ambiciosos amb una entrega total, prou que es veu per com et dol de dir adéu a la teva formació política que durant tants anys has representat tan dignament. Tanmateix, aquesta teva noblesa intrínseca, t’impedeix seguir, ni un minut més, un rumb que tu no series capaç de recomanar als que t’escolten, perquè tu mateix no creus que sigui el més adient per a la consecució de la independència de Catalunya, que ara mateix em sembla que és la fita prioritària que t’has proposat, no cal dir que sense abandonar en cap cas la lluita contra les injustícies socials, ans al contrari, perquè després d’una anàlisi sincera, honesta i profunda, qualsevol que no estigui excessivament pendent de càlculs electorals partidistes, veu que la independència, en el cas de Catalunya, és la revolució més radical que podem fer els catalans, per espolsar-nos, de cop, tota la casta extractiva espanyola -inclosa la monarquia, que no és poc!-, i enfrontar-nos, democràticament, a la casta extractiva catalana, que si més no, estarà més a l’abast de les nostres forces, controlar-e els seus abusos, sobretot un cop ja estigui desassistida de la seva immemorial aliada, la casta extractiva espanyola.
    Em consola saber que seguiràs defensant la causa, des d’alguna altra formació política catalana més afí a les teves idees. Tens on escollir: tant la CUP com Esquerra, et rebrien -n’estic convençut-, amb els braços oberts. Tanmateix, i per més que hi hagis reflexionat -que segur que ho has fet-, et prego que t’hi posis ja a partir de les properes eleccions municipals, ja que són el partit d’anada de la Gran Final del 27S. Fas molta falta Raül, i és que el país no es pot permetre que un actiu polític com tu, no participi directament en la propera contesa, per l’efecte mimètic que pot tenir entre els companys que deixes a ICV que encara estan esfullant la margarida, i penso concretament amb en Jaume Bosch. Tanmateix, prenguis la decisió que prenguis, la respectaré igualment.
    Una abraçada cordial i ànims.

  38. No ens coneixem, però fa quasi 30 anys que sóc, o era, d’IC-V, i entenc el teu posicionament,m perquè des de l’anonimat, fa mesos que li dóno voltes i he arribat a la mateixa conclusió que tu. Amb molta tristor deixo de ser afiliat de base perquè no comparteixo el full de ruta del partit.
    Ànims, no estàs sol!

  39. Estic amb total acord amb la teva carta i les teves reflexions. No és pot anar en contra de les teves creencias, un ha de fer el que hi creu.
    Quedo molt perplex dels comentaris de la carta que has publicat al Periodico http://www.elperiodico.com/es/noticias/opinion/carta-las-amigas-amigos-icv-3982511?utm_source=newsletter&utm_medium=email&utm_campaign=elPeriodico-ed07h Sabia que aquest diari socialista estava en contra del procés català, però no m’imaginaba aquesta aversió i aquesta sarta de despropòsits escrits pels seus lectors. Molt trist.
    Pots sentir-te amb la conciencia tranquila per lo que has fet. Sempre t’he vist un polític honest, inteligent i educat en les teves tertulies i això no abunda. Jo mateix havia sigut votant d’ICV molts anys, però crec que ara navegan amb rumb equivocat i s’han fet un embolic amb el tema del procés català. Calia baixar al primer port i pendre un altre baixell amb el rumb que un desitja.
    Aixì doncs, el meu recolçament per la teva decisió i endevant am el teu somni que és el somni de molts.
    Reb una sincera salutació.

  40. Moltes gràcies Raul per la teva honestedat i pel teu respecte als amics que deixes enrere.
    Em sento molt identificat amb la teva experiència.
    Porto tota la vida afí a ICV, al final de la dictadura i inicis de la democràcia com a militant i després com a votant. Mai he votat altre grup.
    Porto molta saliva gastada parlant del gran esforç que ha fet ICV en aquest temps i en tots els altres, integrant als immigrants i ajudant a entendre millor la qüestió nacional. I d’alguna forma eixamplant la base sobiranista.
    Però ara, que estem vivint un moment clau per al procés sobiranista es requereix més valentia. Crec que no han fet prou en el debat sobiranista i ara han pres una decisió potser per mantenir la unitat interna, però que es clarament insuficient per el moment actual.
    Desgraciadament en aquestes properes municipals serà la primera vegada que no votaré ICV. Ara no ens podem permetre baixar la guàrdia i hem de votar en clau sobiranista. Tenim la gran oportunitat de construir el nostre país i necessita de tota la nostra dedicació.

  41. Raul, sóc d’ICV, i t’haig de confessar que en part per la meva trajectòria vital, sóc filla de l’exili republicà, de comunistes, del PSUC, però si he militat a ICV aquest últims anys, és també gràcies a tu, a qui tenia com a referent. Referent de moltes causes, entre elles la causa animalista, en la que participo activament des de ICV. La teva marxa és una pèrdua dolorosa, però segur que també enriquirà la lluita global en què participarem tots. Ens trobarem en aquestes lluites!
    Amb molt d’afecte, sort en el teu nou rumb.
    Teresa

  42. mai he estat gaire proper a ICV però si he seguit les teues opinions,
    Una volta més agraeixo la teua honesta manera d’exposar les coses malgrat el petit divorci de parer i trajectòria i açò et fa ser molt més polític franc que molts que es creuen allò que no són però s’entesten a aparentar.
    Benvingut a l’altra vorera malgrat la pendent que s’hi dibuixa

    csc

  43. Després del teu anunci d’ahir només et puc felicitar. Suposo que no molt menys dec ser l’únic. Et felicito perquè has fet una cosa que no gaires polítics (i no polítics) fan, que és ser coherents amb les idees pròpies, perquè per fer això has hagut de sortir de la teva zona de confort en el sentit més negatiu del terme. Pel que dius, ja ho havies començat a fer quan vas renunciar a tornar a anar a Europa. Suposo que ja no et trobaves còmode amb la direcció del partit.

    Treballar pel país es pot fer de moltes formes. L’ANC n’és una (a on ens apleguem la majoria dels que des de la base estem empenyent). I els partits en son una altra. Però també hi ha gent singular, que pel seu curriculum, capacitat, criteri, etc, hi treballa amb la seva presència arreu del país tractant de convencer a indecisos. Aquests son fonamentals. No sé si ets un d’ells. Suposo que alguna conferència hauràs fet, però ara que no et lliga cap partit crec que hauries d’aprofitar la teva excel3lent reputació entre els que alguna vegada t’han votat i els que no ho han fet mai, per tal d’incrementar la teva presència pel territori. Et necessitem.

  44. Comparteixo del tot els teus raonaments, menys un, no t’has d’apartar, el procés de construcció d’una Catalunya independent necessita de persones com tu, no podem desaprofitar el teu nom i imatge públiques, i aquest nom i imatge no els deus tant a ICV com perquè no els puguis usar pel procés, o sí, però els deus a la ICV que encara mantenia una esperança, a la d’avui no.

    Estan desapareixent massa opcions d’esquerra independentista i no podem deixar que la nova república es construeixi ni sols ni majoritàriament des de la dreta.

    Les municipals són molt a tocar i mira, si no t’hi emboliques ho entendrem, però a les autonòmiques ens calen tants Romevas com tinguem.

    Salut i una abraçada.
    Rafel Serra i Fuster
    Votant incondicional d’ICV… fins avui.

  45. Admirat Raül,
    He seguit la teva trajectòria i et considero honest. La teva decisió ho confirma un cop més.
    Dit això, totalment d’acord. Hem de posar proa al destí final. No hi han escales tècniques i els temps de l’ambigüitat ha passat.
    Espero que Catalunya pugui seguir comptant amb la teva aportació. Tothom hi és cridat a compartir el somni de Catalunya sobirana però pocs són els lliures per apostar sense concessions.
    Una abraçada,
    Josep

  46. Benvolgut Raül,

    Sempre he admirat la teva llibertat d’actuació, portada ara fins a l’extrem de deixar de militar a ICV. Suposo que no ha estat gens fàcil fer aquest pas i que ho has rumiat molt.

    Molts ànims en tot allò que emprenguis i molta sort i encert en tot allò que facis d’ara endavant!

    Abraßdada des de Brussel.les

  47. Raül, jo respecto que hagis marxar d’iniciativa, però em sembla que és evident que t’ha preocupat més que se senti el cop de porta que el fet de marxar. Podries haver marxat de forma prudent. Sóc militant d’Iniciativa i mai m’has enviat cap carta, i ara vols comunicar-te amb mi per un article als diaris que disfresses de carta. Una carta que t’ha dolgut molt escriure però que tot i el teu dolor has escrit quan ningú t’ho demanava només el teu ego. Quan surts d’un lloc, quan deixes una organització s’ha de fer sense generar conflictes. Tu has estat el que has estat gràcies al treball de moltes persones (molts militants) i d’això t’oblides perquè només t’ha preocupat el teu ego, la teva notorietat. Potser tens raó en el fons del tema, però el teu comportament ha estat molt inadequat. Jo t’he tingut per un lider (no pas un amic, com dius tu) i és molt decepcionat veure com el teu lider és preocupa més pel seu “jo” que no pas per la gent que li fa fet costat i ha treballar amb ell. Torno a dir-te que segurament tens raó en el tema independentista però en aquest moments no has tingut alçada política, ni has sabut ser “un senyor” (ja m’entens)….I ara no em vinguis que volies generar un debat……explicitar una reflexió… i coses així… el rigor intel·lectual no admet aquestes excuses. Et suggereixo que llegeixis a Tolstoi, el seu llibre “Resurrecció”… es brillant quan diu “alguns volen canviar el mon i potser primer haurien de canviar-se a si mateixos”…. en fin … que et vagi bé…

    1. I jo em pregunto: Per què el Rafa ha fet pública aquesta carta i no la li ha enviada privadament al Raül ?
      O pot ser que l’ego a qui ha traït de veritat hagi estat al Rafa i no pas al Raül ?
      En una cosa sí que coincideixo, comparteixo, l’opinió d’en Rafa quan ens explica que: Tolstoi, el seu llibre “Resurrecció”… es brillant quan diu “alguns volen canviar el mon i potser primer haurien de canviar-se a si mateixos”….
      Doncs això: “alguns volen canviar el mon i potser primer haurien de canviar-se a si mateixos”…. en fin … que et vagi bé Rafa…
      I pel que fa al Raül, no vull dir res més que “chapeau” !!! Com ell, no en queden gaires.

    2. Crec que no esta gens encertat amb el que diu sobre el comportament d,en Raül,potser que modifiques el to de deprecii que mostra la seva contesta,vostès amb la seva desicio de quedar-se dins Espanya han signat un contracte per quedar com un partit testimonial,i hem sap molt de greu per vostès i per Catalunya.
      Respectuosament seu.
      Alfred Joanals i Garcia Colonge(Baix Empordà)

  48. Plenament d’acord amb els teus plantejaments, company.
    Jo també vaig ser a la Convenció, i jo tampoc vaig votar la proposta. Només espero que la postura adoptada no representi un tret al peu per a ICV.

  49. Gràcies per ser conseqüent amb tu mateix, té més mèrit del que sembla trencar una situació interiorment incòmoda però segura i coneguda i embarcar-se en uns ideals els quals no sabem si ens arribaran a portar mai enlloc.

  50. Benvolgut Raül,
    He rebut tots els missatges de resposta que has tingut deguts a aquesta carta. Gairebé tots et donen recolçament i t’animan a seguir lluitant. No sé molt bé perque els hi rebut al meu correu i no es poden llegir com a comentaris al teu bloc.
    Per cert ¿No he trobat al teu bloc una adressa de contacte per rebre emails?

    Gràcies per la teva feina i salutacions cordials.

  51. La propia consciència per damunt de tot. El coneixement per damunt del seguidisme. La decisió propia per damunt de l’afecció al partit.
    Gràcies Raul Romeva. Ens consta que vares treballar a favor de Catalunya a la UE i que hi treballes ara, escrivint.
    Tant de bo et poguéssim tenir, en algún temps, com a president de l’estat català.

  52. Molt apreciat sr. Raül Romeva.
    Aquesta carta cap als companys m’ha commogut. És com si vostè es despullés davant els seus antics companys de partit.
    La trobo digna, sincera, ètica, pròpia d’un home honrat, i que al mateix temps honra amb la seva amistat a qui tingui el goig de gaudir-la.
    Jo sempre que he pogut, l’he seguit als programes de televisió, on vostè intervenia: al programa .Cat de TV3, per exemple. Les seves intervencions les he trobades assenyades, coherents, gens demagògiques. Per tant, sempre alliçonadores per als que, com jo, seguim la política.-la catalana especialment.-com un devot a primera línia, ja que comparteixo amb vostè, que ha arribat ja l’hora de posar fil a l’agulla i trencar el cordó umbilical que ens uneix a una nació que no ens respecta i que després de tres-cents anys encara ens tracta com un país vençut al que s’ha de continuar tractant com esclau i esprémer-ne tot el suc possible.
    Podem dir que l’imperi espanyol es va començar a desmembrar en perdre LES COLÒNIES EXTERIORS al llarg del segle XIX i que continua actuant igual com si no hagués passat res, amb el quixotisme mesetari de sempre, allò de “antes muerta que doblaa” que va fer famós una ministre del darrer Govern socialista.
    Doncs bé, crec que ara al segle XXI, Espanya com a nació, es troba en un altre atzucac, que no sap, no vol o no l’interessa resoldre, el de LES COLÒNIES INTERIORS, perquè jo no dubto que abans del 2020, Catalunya serà Un Nou Estat Independent, i també Euskadi. Pel que fa a Galiza, potser tardarà una mica més, però estic segur que també ho aconseguirà.
    Tinc al meu poder una còpia d’un diari econòmic del Regne Unit, el Financial Times, que en l’edició de l’any 2000 i mitjançant un programa molt avançat sobre les tendències polítiques del món occidental, ja preveia que abans d’aquesta data a la Península Ibèrica hi hauria quatre nacions independents: Catalunya, Euskadi, una Federació Ibèrica (que formarien la resta de l’Estat Espanyol) i Portugal.
    Doncs bé, només cal mirar els esdeveniments actuals per dir que ens apropem a aquesta data i no solament per la seva proximitat en el calendari, sinó pels fets que de manera accelerada es produeixen en el Nostre País.
    També dir-li que vàrem comprar el seu llibre el dia que vostè va venir (Gener del 2015) a Palafrugell a presentar-lo.
    Cal dir abans que ja havia tingut el plaer de saludar-lo personalment a Sant Cugat quan, en un acte a la plaça d’Octavià, el Grup Mediterrània va interpretar a la segona part una peça que havia composat el meu fill petit l’Ivan Joanals i Ametller a la que vostè, i la seva família hi va assistir.
    Tornant al seu llibre: SOM UNA NACIÓ EUROPEA (i una carpeta incòmoda) Catalunya vista des d’Europa. Editorial Rosa dels Vents.1a. edició; Setembre del 2014.
    Al llegir el seu llibre em rondava pel cap una idea que era: Què hi fa en Romeva dins de ICV amb aquestes idees sobre Catalunya?
    La meva personal pregunta queda del tot esclarida amb el que vostè manifesta a la carta adreçada als companys militants i amics del partit, que abans era el PSUC.
    Salvant les distàncies, un servidor també he tingut sempre un dilema interior sobre el meu País. Sóc d’esquerres, i d’esquerres radical, però sempre he procurat posar a davant el meu independentisme, perquè crec que per construir aquest Nou País que volem tots el que estimem Catalunya, no podem construir-lo només la gent d’esquerres sinó que ens calen tots els colors de l’arc polític, per fer la 1a República Catalana ens cal vestir-la amb tots els colors (democràtics) de l’Arc de Sant Martí. Crec que si no és així, faríem una mala còpia del que ha estat un mal exemple a Espanya.
    Bé. Voldria dir moltes més coses, però com que no sé si vostè les llegirà, les deixo per a millor ocasió, i potser algun dia les hi podré comentar personalment.
    L’animo que després d’un temps prudent de reflexió i donat que vostè no vol entrar a cap partit polític, valori la possibilitat d’entrar dins la direcció de l’ANC, que com vostè sap molt bé, no és pas cap partit polític i allà podria seguir treballant per aquesta Terra que tant Vostè, com jo, i molta, moltíssima gent, estimen de tot cor.
    Una abraçada de patriota a patriota i estaria molt joiós de correspondre humilment a la seva amistat si Vostè té a bé en atorgar-me-la encara que sigui a través d’Internet.
    Visca la 1a República Catalana, lliure, democràtica, dins la UE !!
    Alfred

  53. Raül, avui ha sortit una notícia al Punt-Avui en la et posaven com a possible substitut de la Carme Forcadell com a la presidènicia de l’ANC. Quan et vaig escriure l’altra dia, no em vaig atrevir a proposar-te per aquest lloc perquè vaig pensar que la teva renuncia a ICV era massa recent, però de fa temps que penso que series la persona ideal per ocupar-lo per moltes raons. Jo, que només soc un militant de base, et dono tot el meu suport si és que finalment t’ofereixen aquesta possibilitat i a tu et ve de gust.

  54. Molt apreciat Sr. Raül Romeva.

    Aquesta carta cap als companys m’ha commogut. És com si vostè es despullés davant els seus antics companys de partit.
    La trobo digna, sincera, ètica, pròpia d’un home honrat, i que al mateix temps honra amb la seva amistat a qui tingui el goig de gaudir-la.
    Jo sempre que he pogut, l’he seguit als programes de televisió, on vostè intervenia: al programa .Cat de TV3, per exemple. Les seves intervencions les he trobades assenyades, coherents, gens demagògiques. Per tant, sempre alliçonadores per als que, com jo, seguim la política.-la catalana especialment.-com un devot a primera línia, ja que comparteixo amb vostè, que ha arribat ja l’hora de posar fil a l’agulla i trencar el cordó umbilical que ens uneix a una nació que no ens respecta i que després de tres-cents anys encara ens tracta com un país vençut al que s’ha de continuar tractant com esclau i esprémer-ne tot el suc possible.
    Podem dir que l’imperi espanyol es va començar a desmembrar en perdre LES COLÒNIES EXTERIORS al llarg del segle XIX i que continua actuant igual com si no hagués passat res, amb el quixotisme mesetari de sempre, allò de “antes muerta que doblaa” que va fer famós una ministre del darrer Govern socialista.
    Doncs bé, crec que ara al segle XXI, Espanya com a nació, es troba en un altre atzucac, que no sap, no vol o no l’interessa resoldre, el de LES COLÒNIES INTERIORS, perquè jo no dubto que abans del 2020, Catalunya serà Un Nou Estat Independent, i també Euskadi. Pel que fa a Galiza, potser tardarà una mica més, però estic segur que també ho aconseguirà.
    Tinc al meu poder una còpia d’un diari econòmic del Regne Unit, el Financial Times, que en l’edició de l’any 2000 i mitjançant un programa molt avançat sobre les tendències polítiques del món occidental, ja preveia que abans d’aquesta data a la Península Ibèrica hi hauria quatre nacions independents: Catalunya, Euskadi, una Federació Ibèrica (que formarien la resta de l’Estat Espanyol) i Portugal.
    Doncs bé, només cal mirar els esdeveniments actuals per dir que ens apropem a aquesta data i no solament per la seva proximitat en el calendari, sinó pels fets que de manera accelerada es produeixen en el Nostre País.
    També dir-li que vàrem comprar el seu llibre el dia que vostè va venir (Gener del 2015) a Palafrugell a presentar-lo.
    Cal dir abans que ja havia tingut el plaer de saludar-lo personalment a Sant Cugat quan, en un acte a la plaça d’Octavià, el Grup Mediterrània va interpretar a la segona part una peça que havia composat el meu fill petit l’Ivan Joanals i Ametller a la que vostè, i la seva família hi va assistir.
    Tornant al seu llibre: SOM UNA NACIÓ EUROPEA (i una carpeta incòmoda) Catalunya vista des d’Europa. Editorial Rosa dels Vents.1a. edició; Setembre del 2014.
    Al llegir el seu llibre em rondava pel cap una idea que era: Què hi fa en Romeva dins de ICV amb aquestes idees sobre Catalunya?
    La meva personal pregunta queda del tot esclarida amb el que vostè manifesta a la carta adreçada als companys militants i amics del partit, que abans era el PSUC.
    Salvant les distàncies, un servidor també he tingut sempre un dilema interior sobre el meu País. Sóc d’esquerres, i d’esquerres radical, però sempre he procurat posar a davant el meu independentisme, perquè crec que per construir aquest Nou País que volem tots el que estimem Catalunya, no podem construir-lo només la gent d’esquerres sinó que ens calen tots els colors de l’arc polític, per fer la 1a República Catalana ens cal vestir-la amb tots els colors (democràtics) de l’Arc de Sant Martí. Crec que si no és així, faríem una mala còpia del que ha estat un mal exemple a Espanya.
    Bé. Voldria dir moltes més coses, però com que no sé si vostè les llegirà, les deixo per a millor ocasió, i potser algun dia les hi podré comentar personalment.
    L’animo que després d’un temps prudent de reflexió i donat que vostè no vol entrar a cap partit polític, valori la possibilitat d’entrar dins la direcció de l’ANC, que com vostè sap molt bé, no és pas cap partit polític i allà podria seguir treballant per aquesta Terra que tant Vostè, com jo, i molta, moltíssima gent, estimen de tot cor.
    Una abraçada de patriota a patriota i estaria molt joiós de correspondre humilment a la seva amistat si Vostè té a bé en atorgar-me-la encara que sigui a través d’Internet.
    Visca la 1a República Catalana, lliure, democràtica, dins la UE !!
    Alfred

  55. Respecto totalment les teves idees, però no les comparteixo, Crec que sols amb un canvi de correlació de forces al Estat Espanyol, es podrà obrir un procés en que Catalunya podrà decidir al seu encaix o no amb l’Estat Espanyol, personalment, estic totalment d’acord amb la resolució del fet Nacional de la Convenció de ICV,
    Em sap molt de greu la teva marxa de ICV, desitjo que ens continuem trobant en totes les lluites

  56. El fet que deixis la política de primera línia és una molt mala notícia, si es fa realitat. Catalunya no es pot perdre perdre persones de vàlua, honestes i amb capacitat de lideratge. Espero que emprenguis nous projectes i que incloguin la teva empenta a la nostra societat.

    Salut!

  57. Moltes gràcies per tota la feina que has fet al Parlament europeu.
    Et vaig votar i vaig firmar un manifest d’estudiants a favor de la teva candidatura.

    T’agraeixo profundament la transparència del que feies al bloc.

    I sobretot les xerrades annuals (no només per eleccions) a la UAB per retre comptes a la que és la teva facultat.

    Per desgràcia són els pocs cops que he votat ICV-EUiA.
    Tu teixies programa (ideologia, idees), partit (coherència programàtica, valors, història, formes de fer) i candidat (sentit crític, criteri diferenciat…). En molts caos (i sé que no ho compartiràs) només hi ha partit.

    El encert teòric (consensuar posicions nacionals vàlides per a tothom) fa que no siguin vàlides per ningú perquè els tempos del partit van lents amb els de la societat i sobretot el de les noves generacions. No només és la independència, és regeneració, models, formes de fer, oportunitats per canviar. És que molts ciutadans (milers, milions) estan en un plantejament (del mateix) més rupturista.

    Ens veiem a l’Assemblea, s’hi ti sents còmode.

  58. Encara que molt lluny en les posicions ideològiques, he quedat commogut per la quasi uninaniitat dels teus antics companys i les mostres d’afecte que et professen.
    A casa nostra també t’admirem des de fà molt temps per la feina feta al Parlament europeu i ens hem sentit gratament sorpresos per la teva designació com a cap de llista de cara al 27S. El país et necessitava!

Respon a Narcís Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General, Miscel·lània personal, Política Catalana/PPCC/Andorra, UE: present i futur | s'ha etiquetat en , , per raulromeva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent