Canvi climàtic: mites i respostes
Demà tindrà lloc al Parlament Europeu una reunió de treball, organitzada pel grup Verds/ALE, sobre el canvi climàtic i les qüestions energètiques. En aquest context hi dos grans mites que convé combatre: el mite segons el qual el canvi climàtic és un mite (Bush & Co.), i el mite que per fer front al canvi climàtic cal apostar per l’energia nuclear (lobby pronuclear, en connivència amb sectors importants del PSOE).
Front a aquests dos mites, no obstant, cal insistir en què el canvi climàtic és, malauradament, una realitat a la qual cal fer front, i que la resposta i solució al canvi climàtic no passa per potenciar l’energia nuclear. En aquest sentit, ja fa temps que hi ha sobre la taula propostes que, almenys, mereixen ser tingudes en compte (…)
La campanya Aturem el canvi climatic impulsada pel Partit Verd Europeu, parteix del principi que la resposta al canvi climàtic s’ha de fer a partir de modificar, sobretot, certes dinàmiques a escala individual i local. Així, la lluita contra el canvi climàtic ha de venir per la via de:
1. Promoure el transport públic de manera que es redueixi l’ús del cotxe particular, sobretot en les àrees urbanes
2. Promoure la compra de productes locals la qual cosa, a més de promoure els productors locals, redueix també molt les necessitats de transport.
3. Impulsar legislacions europees que obliguin els fabricants de màquines i electrodomèstics a cumplir amb les exigències d’estalvi energètic.
4. Reduir, tant a nivell de consumidors com de productors, l’ús i abús de l’opció ‘stand by’ de determinats aparells.
5. Promoure la construcció d’habitatges que, o bé estiguin dissenyats amb criteris d’eficiència energètica, o bé fins i tot siguin capaços de generar-ne.
6. Promoure la recerca i ús d’energies renovables (l’objectiu és que aquestes fonts d’energia suposin almenys el 25%, del total de producció energètica de la UE l’any 2020)
7. Establir límits, amb caràcter de llei vinculant, a l’emissió de gasos efecte hivernacle, especialment en vehicles nous, i aplicar taxes en funció del compliment d’aquests principis.
8. Reduir l’ús de l’avió com a mitjà de transport, donat l’elevat consum de carburant que suposa aquesta mena de transport, i potenciar, de manera alternativa, altres opcions com la millora de la xarxa ferroviaria.
I sobre l’anomenada ‘solució nuclear’? De moment, el lobby nuclear internacional es mostra tranquil i confiat quan afirma que "la nostra indústria ja ha deixat enrere la posició prudent i a la defensiva d’ara fa uns anys. Ben al contrari, ara el que hem de fer és treure el màxim profit de la revifada nuclear i anar a l’ofensiva".
Aquesta manera d’enfocar el tema preocupa, sens dubte, i fa que ens preguntem, entre d’altres coses: Quina transcendència té avui dia l’energia nuclear? Que potser ha superat els seus problemes? I les instal·lacions? Són segures o encara veurem un altre Txernòbil? I els residus…, seran segurs, en el futur, en els seus abocadors? Ja n’hem pagat tots els costos, actuals i futurs? I podem estar segurs que ningú no en farà un mal ús? A més, qui ens pot assegurar que és innòcua en el canvi climàtic? I la gent? Qui en vol, d’energia nuclear?
El cert és que l’energia nuclear no ha resolt mai els seus problemes endèmics i, encara pitjor, no n’han parat de sorgir de nous. Tot plegat em porta a concloure que l’opció nuclear segueix essent una ‘no alternativa’. Tal i com ja hem comentat en altres ocasions, l’energia nuclear és perillosa; està massa relacionada amb l’armament i és un punt de mira d’atacs terroristes, a part de ser bruta, cara, ineficient, obsoleta, en desús i indesitjable.
I per comencar canviem les coses a casa nostra. Us recomano que llegiu, per exemple, l’article de Joan Herrera a El Pais del dia 2 de maig de 2006, ‘La oportunidad de un horizonte sin nucleares’, que també podeu trobar à la secció Articles publicats del web d’ICV. Així matexi, també al Parlament Europeu hem d’estar continuament amatents a certes decisions que es prenen i que poden tenir greus conseqüències.
En definitiva, si el segle XX va ser nuclear, el s. XXI ha de ser el de l’energia intel·ligent. De nosaltres depèn.
et llegeix-ho cada dia.
La millor manera de convèncer, és explicant-se i demostrant realitats.
Salut
(les coses són com són, encara que no ho semblin)
I amb les desorbitades despeses quand el seu desmantelament, per què ja han complert el seu cicle vital,
Sense comptar lles despeses del reciclatge del material radiactiu, que avui en dia, no està previst.
Amb totes aquestes despeses, podriem omplir tot el país amb energía solar, el que passa és, que el que surt molt economic, no és negoci i rentable per que les multinacionals i els organismes publics.
Com el peix que és menja la cua.