Molta gent tenim la impressió que des de 2009 l’interès públic aquelles qüestions relacionades amb el canvi climàtic es troba clarament a la baixa.
Abans de ‘Copenague’, per exemple, semblava com si la totalitat de l’Eurocambra estigués concernida per l’impacte del canvi climàtic, la qual cosa va permetre consensuar una resolució realment ambiciosa i, fins i tot, la creació d’un comitè temporal sobre canvi climàtic. Després de la Cimera, no obstant, sembla que el soufflé hagi baixat de manera dramàtica.
És evident que el fracàs de la Cimera de Copenague ha tingut un efecte de refredament prou evident. Tanmateix, la crisi econòmica i financera ha estat també usada sovint com a excusa per no afrontar com caldria els debats sobre polítiques energètiques i de transport en relació a la seva dimensió climàtica.
Això no vol dir que no hàgim tingut debats de contingut en aquest sentit. Recordo, per exemple, els relatius a temes com els biofuels i els ILUC (indirect land use change impacts sobre biofuels), la directiva de qualitat de fuel i les terres bituminoses, bioenergia i criteris de sostenibilitat, o el més recent, sobre eficiència energètica, entre d’altres.
El problema, però, és que aquests debats no han servit per establir polítiques concretes en l’àmbit climàtic a escala europea, en gran part degut a que la Comissió continua dividida en aquesta qüestió, i, per descomptat, al fet que el Consell s’hi ha oposat sempre.
Aquestes limitacions institucionals han enfortit la postura dels opositors a la qüestió del canvi climàtic, també en el si del Parlament Europeu.
En aquest context, l’agenda energètica presenta importants reptes. El debat, de moment, sembla centrar-se en la confrontació dels dos models següents:
1) El primer model es basa en una generació energètica centralitzada i grans monopolis energètics dominant el mercat energètic europeu i, per tant, les polítiques energètiques europees. Aquest seria un model ‘business as usual’ amb un poder cada vegada més concentrat en companyies com E.On, RWE, EDF i Vattenfall.
2) El segon model consisteix a canviar el model d’oferta energètica envers una major descentralització, amb diversos actors energètics en el mercat, i amb un major control de part de la ciutadania tant de l’oferta com de la demanda.
En qualsevol cas, els temes energètics i climàtics estan provocant canvis en aquests dos models tradicionals, també al si de la UE. Mentrestant, es plantegen i es construeixen grans projectes de renovables a gran escala, inclosos parcs eòlics mar endins, al nord, i energia solar massiva, al sud.
No ens enganyem. Darrera d’aquest debat s’amaga la discussió, fonamental, sobre quines han de ser les futures polítiques energètiques i climàtiques de la UE.
I no m’oblido d’un tema central en tot aquest debat: el paper de la indústria nuclear. Fukushima ha permès despullar el mite de l’anomenat ‘renaixement’ nuclear. De sobte hem vist que països com Alemanya o Japó han apostat per una sortida progressiva de la nuclear sense necessitat de provocar cap ‘blackout’. Però el més important, per a mi, és que aquelles empreses que han invertit en tecnologia nuclear són menys rendibles, de manera que aquestes han de decidir entre continuar invertint en una incerta expansió nuclear, o simplement sortir-se’n. Companyies com Siemens semblen voler rescatar el tema, mentre que d’altres, com RWE, semblen voler abandonar. Tot plegat està provocant un interessant debat a països com Bèlgica, Països Baixos o fins i tot França, que es plantegen revisar els seus projectes nuclears, i sembla haver deixat Polònia com l’única opció del lobby nuclear per a sobreviure.
Sigui com sigui, els arguments ‘verds’ continuen essent importants en dos grans focus: ANTI (nuclear, gas d’esquist, bituminoses, carbó, perforacions profundes submarines, magatzems CO2) o PRO (clima, biodiversitat, renovables, estalvi i eficiència energètica).
Que no se’n parli no vol dir que aquests temes no siguin importants. De cap manera convé que els fracassos intergovernamentals o les oposicions de determinats lobbies energètics refredin la importància d’aquests temes. Ans al contrari. És el moment de re-escalfar el debat climàtic per poder fer front, amb garanties, a l’escalfament global.
Keep up the fantastic piece of work, I read few content on this internet site and I believe that your site is really interesting and contains sets of fantastic information. vigrx