Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Publicat el 9 de gener de 2008

Bufen nous vents des del llevant europeu

En apunts anteriors he comentat amb preocupació com algunes de les actituds dels nous estats membres de la UE, especialment en temes de política exterior i drets fonamentals, estaven posant en qüestió els pilars comunitaris fonamentals. Un exemple especialment significatiu d’aquesta preocupació és el proposta dels EUA de construir un escut antimíssils amb suports a Polònia i Txèquia (veure, per exemple, Aspectes vells i nous de la guerra freda (per Pere Vilanova, 17/07/07) ; Escut antimissils a Europa: ens trobem davant d’un retorn a la Guerra Freda?). No obstant, i sortosament, sembla que el relleu al govern polonès (així com, no ens enganyem, la previsible mudança que viurà pròximament la Casa Blanca) han fet, almenys, que el projecte quedi congelat (veure notícia segons Ana Carbajosa, a El País). El motiu, sembla, és doble: (segueix…

En primer lloc, la substitució d’un dels bessons Kaczynski per un nou govern lliberal encapçalat per Donald Tusk ha comportat, entre d’altres, un reacostament de Polònia envers la UE i Rússia, sempre, però, intentant no ofendre Washington (veure comentaria la BBC), i per l’altra, el més que previsible canvi de color polític a la Casa Blanca fa que, davant la possibilitat que la nova Administració optés per no tirar endavant el projecte (recordem l’altíssim cost econòmic que suposa, així com les conseqüències geoestratègiques que comporta), el govern polonès hagi optat per esperar i no assumir, de moment, l’elevat cost polític que certament comportaria aquesta decisió. Només faltaria, diuen, que ara nosaltres assumíssim aquest cost i que després no es fés l’escut.

Toca ara veure si aquesta decisió de congelar el projecte és merament temporal, o serà definitiva.

Sigui com sigui sembla que bufen nous vents provinents de llevant. Benvinguts siguin.

Foto: El Primer Ministre polonès, Donald Tusk. Font: AFP/BBC  



  1. Recordo haver llegit que per a Rússia la caiguda del mur va ser un fet tràgic, no alliberador. Rússia torna a buscar el seu lloc al món, també des d’un punt de vista militar. Es clar que no m’agrada aquest projecte de missils. Ara, la UE no té cap projecte de defensa ni tampoc militar. Què ha de fer la UE davant la nova expansió russa? Integrar aquests països dins la Unió, molt bé i m’alegro moltíssim. I militarment?

  2. Raül,
    els països de l’Europa de l’Est, malauradament, encara els veiem com uns aliens dintre del continent. Sembla que han passat del comunisme a ser més de dreta que ningú. Jo estic per motius laborals amb contacte amb un munt de romanesos, ucraïnans, txecs, etc., i absolutament tots són de dreta, però només de vot, sinó de pensament. I són de classe obrera! És el rebot envers el sistema comunista, la qual cosa pot ser comprensible, però… I molts d’ells també es declaren cristians convençuts i en fan bandera. Donades aquestes opinions, no m’estranya que vosaltres al parlament europeu també tingueu molts problemes amb els polítics i governs d’aquests països, ja que poden ser un espill de la societat. Hem viscut unes circumstàncies polítiques molt diverses i aquest segur que és la causa directa de la diferència de cultura política. Una altra cosa a analitzar seria el caràcter de la gent d’aquests països, jo els veig molt més arrogants que els mediterranis.
    salut,
    emigdi

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Pau, Multilateralisme, Seguretat Humana, i desenvolupament per raulromeva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent