Brussel.les? qui és Brussel.les?
A les 6.45 em telefonen de Radio Nacional de España. Sóc a l’aeroport d’el Prat, a la sala d’espera, fent temps abans d’embarcar novament cap a Brussel.les. Volen que comenti la decisió dels governs de la UE de no secundar la petició del Parlament Europeu d’ampliar el permís de maternitat a 20 setmanes i deixar-lo a 18, tal i com proposava la Comissió.
Argumento que la crisi no pot ser excusa per adoptar una mesura que té a veure amb els nous temps que estem vivint. Si volem que les dones s’incorporin en igualtat de condicions al mercat laboral hem de normalitzar que els pares/homes assumeixin també les seves responsabilitats en l’àmbit privat, i una d’aquestes responsabilitats és la cura dels fills/es.
A més a més, cal que la societat assumeixi que la ‘tasca’ de tenir fills no pot recaure exclusivament sobre les espatlles de les mares, sinó que ho hem d’assumir col.lectivament, cosa que implica canvis de rols, polítiques públiques actives en favor de la maternitat, polítiques empresarials no discriminatòries, etc…
Tot això és el que, després de molts debats, alguns intents frustrats, i algunes petites victòries inesperades vàrem aconseguir adoptar fa une setmanes al Parlament Europeu (Votació permís maternitat/paternitat).
Ara, els governs, liderats per Alemanya i Regne Unit però amb la connivència dels altres (espanyol inclòs), es fan enrera i rebaixen les ambicions que havíem aconseguit plasmar amb no pocs esforços a Estrasburg.
Recordo que durant la campanya electoral molta gent deia que no aniria a votar (al Parlament Europeu) per què estava molt enfadada amb les coses que decidia ‘Brussel.les’.
Aquest és un dels casos en què convé recordar qui és qui, i qui fa què, a Brussel.les.
Un altre d’aquests casos va ser el malaurat debat sobre els correfocs, la patum i la pirotècnia, en el qual, un cop més, he de recordar que vàrem ser el Parlament Europeu els qui vàrem incorporar l’esmena que permetia als governs dels Estats fer la llista d’aquelles festivitats o activitats que haurien de quedar excloses del marc de la Directiva. Per cert, que encara espero que molts dels opinadors i articulistes que ens van posar de volta i mitja als eurodiputats catalans escrivint o parlant sense coneixement, facin encara una fe d’errates i, almenys, reconeguin que vàrem ser nosaltres els qui vàrem salvar els mobles davant d’una Directiva que ens va arribar al Parlament amb un redactat que certament era perillós per a activitats com la Patum o els correfocs.
Aquests dos casos, entre d’altres, haurien de servir per tal que la gent prengués consciència que quan parlem de ‘Brussel.les’ matisem una mica més i ens preguntem ‘qui’ de Brussel.les ha decidit què, i per què.
Encara queden uns anys per a les properes eleccions al Parlament Europeu, però això són coses sobre les quals convé pensar-hi amb temps, i sobretot amb tots els arguments sobre la taula.
Font foto: Reuters / Vincent Kessler