Bona notícia: stop a les bombes de dispersió. Mala notícia: la presidència francesa tampoc compleix en el tema de la Posició Comuna sobre el Control de les Exportacions d’Armament de la UE
Ens despertem avui amb la bona noticia que un centenar de països han subscrit l’acord de prohibir les bombes de dispersió, entre ells l’Estat Espanyol, i malgrat les ja conegudes, i típiques absències de EEUU, Xina, Índia, Rússia i Israel, entre d’altres (per cert, que fa unes setmanes el Parlament Europeu va adoptar una Resolució que vàrem impulsar un grup de diputats i diputades al respecte). Un cop més cal saludar i felicitar la tasca de centenars d’organitzacions que porten anys treballant-hi. Malauradament, no tot són bones notícies en aquest camp ja que s‘acaba la Presidència francesa del Consell i, igual com va succeir en les vuit anteriors, s’ha incomplert la promesa d’adoptar la Posició Comuna sobre Control de les Exportacions d’Armes que convertiria el Codi de Conducta en un instrument jurídicament vinculant. Ja la presidència holandesa (parlo de 2004) es va comprometre a fer-ho. Quatre anys després encara res. El més trist de tot és que ens consta que la feina ‘tècnica’ ja està feta, ja que el COARM (Grup de Treball del Consell que tracta amb qüestions d’Exportacions d’Armes i Material Militar) fa temps que va fer la proposta que ara espera en els calaixos d’alguns ministeris d’economia i exteriors de la UE per tal que el Consell el signi. Ahir, per enèssima vegada, vaig tornar a plantejar la qüestió al Parlament Europeu, en sessió plenària, a través d’una Pregunta Oral al Consell, acompanyada d’una proposta de Resolució que votem avui (aquesta és la que vàrem preparar com a Verds/ALE, i aquesta la que hem consensuat amb els altres grups). (segueix…)
Intervención en plenaria sobre Código de Conducta exportaciones de Armas presidencia francesa (3 de diciembre de 2008), Raül Romeva, MEP
Les confieso que me siento apenado porque me hubiera gustado mucho poder felicitar al Consejo y a la Presidencia francesa por hacer lo que hace años le pedimos desde este Parlamento y desde la sociedad civil: adoptar la Posición Común sobre control de las exportaciones de armas.Pero no puedo hacerlo porque no he escuchado lo que quería oir, eso es, que la Posición Comun está en la agenda del próximo Consejo de la UE. Llevamos, con ésta, nueve presidencias desde la holandesa en 2004, escuchando promesas sobre lo inminente de esa medida. Y nos consta que el trabajo técnico por parte del COARM está hecho. Pero lo que tambien me descorazona es saber que el motivo por el cual no existe todavía el consenso necesario es porque algunos países, entre ellos Francia, xantajean con vincular dicha Posición Común al levantamiento del embargo de armas a China, algo que nada tiene que ver con la adopción de la Posición Común. El tiempo pasa y su credibilidad cae cada dia que pasa. A qué esperan pues los ministros para firmar el texto? Cuántas Somalias, Ruandas, Burundis, Bombays o Birmanias más tenemos que lamentar para que nos tomemos seriamente nuestro papel en el descontrol de las exportaciones de armas en el mundo? Como pretende la UE liderar el proceso de adopción de un Tratado Internacional de Armas, como a menudo dice que quiere hacer, si ni tan siquiera cumple con sus propios mandatos y compromisos?
Foto: Rifle PSL romanès. Font: www.tactical-life.com
Per cert, a tot arreu on he sentit la noticia han esmentat sis estats que són de moment reacis a l’acord aquest. Els cinc que tu dius més el Pakistan que no esmentes….