Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Birmania: el Burma Lawyer Council i la clínica de la Dra. Cynthia Maung (Premi Internacional Catalunya 2008)

La formalitat de la reunió amb el Burma Lawyer Council (consell d’advocats birmà) ens ha fet adonar ràpidament que allò anava de debò. La qüestió legal és triple: primer, rebutjar la legitimitat de la Constitució del SPDC (la de maig de 2008) i per tant les eleccions previstes pel 2010; segon, garantir la protecció dels defensors, és a dir, dels advocats, que treballen a Birmania; i tercer, plantejar sense recança la possibilitat de dur davant la Cort Penal Internacional el règim militar de Than Shwe, no només per la possible responsabilitat en quant a crims contra la humanitat que suposaria la no resposta/prevenció davant el cicló Nargis, i, per descomptat, per la política sistematica de persecució i a assassinats de dissidents i opositors. En relació a la Constitució del 08, per exemple, hem tingut ocasió de coneixer alguns paràgrafs que, menys propis d’un veritable Estat de Dret, es poden qualificar de qualsevol cosa, com per exemple l’article 445 en què s’estableix el següent: “… no proceeding shall be institututed against the said Council (SLORC and SPDC) or any member thereof or any member of the government, in respect of any act done in the execution of their respective duties”. Es miri com es miri això suposa una clara apel.lació a la impunitat que seria inacceptable en qualsevol text constitucional d’un país que es pretengui democràtic. En altres apartats, a més a més, es preveu que el President pugui seguir essent un militar. Per tot això la petició que ens fan, també els Advocats, és que no caiguem en la trampa de creure que les eleccions de 2010 (segueix…)
poden ser un ‘pas en la bona direcció’ o una ‘apertura democràtica’ de part del SPDC. No hi ha marge per tal que les eleccions siguin ‘free and fair‘ (lliures i justes) si es basen en un text ilegítim en el contingut i en la forma d’adopció (recordo per exemple que en el referèndum, en què el text constitucional va aconseguir el 98% de vots favorables, molta gent que rebia ajuda pel Nargis, la rebia a condició que votés que sí al referèndum, i igualment aquesta era una condició per aquelles persones que volien el document d’identitat). En relació a la persecució des advocats, ens van explicar de quina manera els advocats són perseguits i vigilats a tot hora. Finalment, en relació a la possibilitat de dur el regim davant la Cort Penal Internacional, malgrat que la qüestió és tècnicamen complexa, hi ha prou base per a fer-ho, i allò que estan fent en aquests moments és recollir prou dades que puguin ser usades en un tribunal.

La darrera visita ‘oficial’ de la nostra delegació a estat a una persona especialment reconeguda a Catalunya com és la Doctora Cynthia Maung, recent flamant Premi Internacional Catalunya (ex aequo amb Aung San Suu Kyi). Prèvia la reunió hem pogut visitar les instal.lacions de la seva clínica, el dispensari, les sales de tractament (malària, dengue, VIH, Tuberculosi,..), la sala de producció de pròtesi per a víctimes de les mines, etc… Pocs recursos extraordinàriament ben aprofitats, una capacitat immensa de gestionar dificultats i una ambició enorme de fer més coses i millor. A continuació hem conegut com funciona el projecte dels Back Pack Health Worker Team, anomenat així per què són gent que, literalment, es penja les medecines i els equips mèdics a l’esquena i s’endinsa en la jungla per tal de fer arribar l’assistència mèdica a unes 80.000 persones (tot i que les necessitades són més de 180.000).

***

Tot plegat posa de manifest com d’important és posar novament la realitat birmana en les agendes política, mediàtica i humanitària, aspecte, aquest darrer, en el qual penso que pot tenir-hi un paper clau l’Agència Catalana de Cooperació, els dos integrants de la qual (Ignasi Calbó i Núria Clotet) han posat clarament de manifest no només les capacitats sinó també la sensibilitat del govern de Catalunya en aquest sentit. Personalment penso que és hora que la cooperació catalana faci una aproximació decidida políticament i quantitativa envers els anomenats ‘conflictes oblidats o ignorats’ inclòs Birmània.

Per part meva, tinc ja preparades una sèrie de preguntes tant a la Comissió com al Consell en relació a tres temes: 1) la resposta internacional davant la convocatòria d’eleccions del 2010 (la qual penso que ha de ser de no reconèixer-les i plantejar, alternativament, el diàleg tripartit -NDL, minories ètniques, SPDC- així com l’immediat i incondicional alliberament de totes les persones preses polítiques -més de 2000 en l’actualitat-); 2) la resposta humanitària (cal més ajuda, sobretot a la frontera i amb caràcter transfronterer, que permeti garantir l’accés a l’ajuda bàsica als centenars de milers de burmanesos i burmaneses que la reclamen; i 3) aproximació legal (preparar el camí cap a la denúncia del SPDC, i en concret del General Than Shwe, davant la Cort Penal Internacional).

***

El meu objectiu personal en començar el viatge era recollir prou informació per tal de promoure una acció europea en favor dels drets dels pobles de Birmània i la seva gent. L’objectiu s’ha acomplert amb escreix. Ara toca passar a l’acció amb l’ajuda, entre d’altres de Burma Campaign UK, Birmania por la Paz i d’altres campanyes pro-Birmània, moltes de les quals es reuniran a Barcelona el proper mes de febrer.

Foto: Amb l’equip de la Dra Cynthia Maung.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Àsia Oriental (DDHH, Xina, Tibet, Taiwan, Birmània,...) per raulromeva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent