Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Beijing/Shanghai: quan el tamany sí es important

Viatgem en tren desde Beijing cap a Shanghai. Viatgem tota la nit, en un tren llitera que confirma la línia de modernitat ja descoberta en nombroses infraestructures (aeroport, autopistes, …). A la Xina és fàcil perdre el sentit de la proporcionalitat. El gran problema aquí són, sens dubte, les dimensions. Tot allò que a Europa comptem amb milers, aquí ho compten en milions, ja sigui els afiliats al sindicat (l’únic), els pobres, els ancians (que cada vegada són més degut a la política d’un sol infant), etc… Tot plegat fa que els oficials del Partit Comunista insisteixin en la importància de mantenir la lògica d’un Partit Únic, fort, centralitzat i que controli tots els aspectes de la vida quotidiana per avançar en el ‘camí cap al socialisme’. El cas, però, (segueix…

és que passejant per Shanghai es fa dificil tenir la sensació que ens trobem en un país socialista, per molt que insisteixin a defensar el model que ells anomenen ‘el socialisme a l’estil xinès’. L’Sky Line, ple a vessar de gratacels il.luminats amb anuncis de neo, ens recorden l’explosió d’una ciutat que ha crescut de manera descomunal urbanitzant allo que fa vint anys eren bàsicament camps d’arròs. Per altra banda les diferències de rendes i d’oportunitats són, com tot en aquest país, enormes, i la tendència és a l’alça. Mentre milions de persones no poden accedir a serveis bàsics com l’educació i la sanitat, a Shanghai l’especulació ha situat els preus de certes zones del centre de la ciutat a 10.000 euros el metre quadrat.

Entre la nova classe privilegiada hi ha importants sectors de l’àmbit financer així com nombros càrrecs i oficials del Partit Comunista, cosa que lògicament es veu afavorida pel fet que no hi ha oposició política ni llibertat de premsa o de càtedra, així com per la debilitat de la societat civil organitzada. Aquesta manca de  veritables contrapoders dificulta que es pugui controlar aquests desfassaments i, malgrat els contundents intents de frenar la corrupció amb cops d’efecte, condemnant fins i tot a la pena de mort alguns alts càrrecs que s’han deixat ‘incentivar’ més del compte, les corrupteles segueixen essent un dels principals problemes de les institucions i, en general, del sistema.

Per altra banda, en la reunió que vàrem mantenir ahir al vespre amb diverses ONG a Beijing vàrem poder constatar la fragilitat d’aquestes organitzacions i de la societat civil en general. El risc continuat a ser pressionades o directament empresonades desincentiva lògicament l’activisme social al marge del Partit. Així mateix, hi ha una manca total de mitjans i de coneixement pel que fa a la gestió i a com establir xarxes a l’estil del Fòrum Social Mundial. En preguntar-los, per exemple, si tenien previst organitzar alguna mena d’activitats alternatives aprofitant els JJOO, ja que molta gent serà a Beijing amb interessos bastant mes enlla que els esportius, la seva resposta va ser, tal i com era d’esperar, que no s’ho havien ni plantejat. En canvi les seves demandes cap a  nosaltres eren sobretot en termes de formació i de recursos. 

En conclusió, Xina és ja, i serà cada cop més, un actor fonamental en la lògica internacional, en tots els aspectes: econòmic, social, geoestratègic, comercial, mediambiental, … No podem pensar a construir un món global i globalitzat més just, equitatiu i habitable sense tenir en compte les transformacions que està vivint i que viura en els propers temps la Xina. I cal estar preparats no només per la influencia que aquestes transformacions tindran sobre les nostres societats, sinó també per com podem nosaltres influir d’alguna manera en aquestes transformacions. Tenint en compte sempre, és clar, les proporcions. 

Font: Ribera riu Huangpu, al centre de Shanghai.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Àsia Oriental (DDHH, Xina, Tibet, Taiwan, Birmània,...) per raulromeva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent