Beijing (Pequin): primeres impressions
Plou a Beijing, pero fa prou calor com per anar en maniga curta. La primera impressio, arribant a l’aeroport de la capital amb British Airways, es doblement esperada. Primer, modernitat i intencio d’agradar. L’aeroport es, efectivament, modern i lluent de nou que es, i el tracte dels funcionaris es atent. De fet, en el moment de sotmetre el passaport i el visat a la inspeccio policial pertinent, se t’ofereix la possibilitat de valorar electronicament amb un molt satisfactori/satisfactori/gens satisfactori el tracte del personal de l’aduana. Marco la primera opcio. La segona impressio, tambe esperada, es la rebuda oficial que em dispensa Du Yang, un jove membre de l’oficina per a afers de l’Europa Occidental del Departament Internacional del Comite Central del Partit Comunista Xines. Almenys aquest es el titol que apareix en la tarja que polidament m’entrega en identificar-me. M’acompanya a un cotxe, amb xofer, marca Audi, modern i llampant com l’aeroport. De cami cap a l’hotel constato que (segueix…)
son majoria els cotxes d’aquestes caracteristiques, almenys els que fan la ruta per l’autopista entre l’aeroport i el centre de Beijing .
Em sorpren, per inesperat aquest cop, constatar que condueixen pausadament. Fins que no som al vell mig d’un petit embus al centre de la ciutat no escolto el primer toc de claxon. El silenci es la norma. Res a veure amb les imatges caotiques de les ciutats xineses en que els cotxes han d’esquivar bicicletes, vianants o animals que circulen tots per les mateixes vies.
Finalment arribem a l’Hotel Kapok, ubicat just al costat de la Ciutat Prohibida, d’una arquitectura moderna i minimalista, res a veure amb el tradicional i conegut estil barroc i carregat amb que solem imaginar el disseny xines.
En Du Yang m’acompanya fins a l’interior mateix de l’habitacio, comprova que tot es en ordre i m’entrega un programa de les reunions oficials que mantindrem durant els tres dies que serem a Beijing, abans de marxar cap a Shangai. Comencem aquest vespre, amb un sopar que ens ofereixen els membres del cos diplomatic europeu a Beijing.
L’agenda, i aixo si que era esperable, es ben atapeida. Soc mes que conscient que amb tres dies no es possible pendre el pols a una ciutat com Beijing, i encara menys a un pais com la Xina. Em conformo amb prendre el pols a com el Govern/Partit Comunista Xines afronta una visita de diputats i diputades del Grup Verds/ALE al Parlament Europeu, i com responen a les questions que ens preocupen, especialment davant de la inminent celebracio dels JJOO del 2008.
El continent que se m’ofereix, de moment, es el d’un pais modern, atent i respectuos, almenys amb els forasters. Els propers dies veurem si el contingut s’addiu amb aquesta imatge.
(NOTA: degut a que el teclat de l’hotel no disposa d’accents em veig obligat a escriure sense els mateixos)
Font: reunió amb les embaixades de la UE i la Comissió Europea a Beijing