Beijing: Despres de les primeres reunions, les impressions es matitzen
L’agenda d’avui preveu que ens trobem amb diversos carrecs del Partit i del Govern (de fet son mes importants els primers que els segons). Basicament abordem en els nostres interevncions dos tipus de questions: les que tenen a veure amb la situacio dels drets fonamentals, democracia i llibertats, i les que tenen a veure amb els reptes mediambientals globals com la mena de resposta que estan adoptant davant el canvi climatic. De seguida queda pales quins son els temes que mes inquieten els nostres interlocutors, i tambe quins son els temes que no els agrada discutir. Les converses es caracteritzen per la cordialitat, pero amb certes puntes de tensio quan, per exemple, preguntem per la postura de Xina en relacio al Protocol de Kioto (que no han signat), o pel que fa a la llibertat d’expressio o de reunio, o quan parlem de la possibilitat d’avancar cap a un sistema pluripartit. Per descomptat, les tres famoses T (Tiananmen, Tibet i Taiwan) son les que mes inquietud provoquen, aixi com el debat en relacio a la llei laboral que es troba en discussio al si del Partit Comunista (segueix…)
La resposta estandard, tan si parlem amb el viceministre de relacions exteriors del Partit, com amb els viceministres d’Afers Exteriors i de Politica Social i Laboral del Govern, coincideixen. Es tracta d’un discurs ben elaborat, i ben apres.
La seva reaccio quan parlem de democracia es clara: per controlar un pais tan gran i amb tantes necessitats com la Xina cal que hi hagi un partit, i nomes un, que controli els mecanismes del poder a tots els nivells.
Tanmateix, les contradiccions son mes que evidents a tots els nivells. Darrera d’una imatge de socialisme, s’amaga una realitat en que les diferencies creixen, s’enriqueix rapidament una minoria mentre la majoria segueix enla mes estricta probresa, la corrupcio es normalitza -quan no s’institucionalitza-, les llibertats es veuen com un problema mes com un dret, i la conclusio acaba essent, expressada de diverses maneres la seguent: tota la inversio extrangera es benvinguda sempre i quan no hi hagi cap mena d’interferencies en relacio a la politica interna.
Pero, tota la culpa la tenen les autoritats xineses? em temo que no, especialment despres de constatar com nombroses emnpreses com Google, Microsoft, AT&T, Wal Mart o d’altres han estat pressionant el Partit Comunista xines per de condicionar la nova llei laboral la qual, consideraven massa permissiva en relacio als treballadors i treballadores (i aixo que ni tan sols preveu el dret a vaga). En altres paraules, son nomes els xinesos els qui alimenten els seu discurs i la seva practica amb contradiccions o som tambe els occidentals qui, quan anem donant llicons pel mon contribuim, per activa o per passiva, a alimentar aquestes contradiccions? o pitjor encara, si els xinesos fan el que fan, no sera tambe que a alguns des d’occident, que tant ho critiquen, en realitat els interessa?
Sigui com sigui, espero poder trobar alguna resposta a aquests interrogants al llarg de la visita.
Foto: A la Plaça de Tiananmen.