Ara fa uns mesos, diversos diputats i diputades del Parlament Europeu (Bilbao, Miranda, Romeva, Tremosa i Sedó) vàrem elevar a coneixement de la Comissió Europea la participació de la Delegada del Govern espanyol a Catalunya, Maria de los Llanos de Luna en un acte en homenatge als combatents espanyols en l’exèrcit nazi, on va lliurar un diploma a la coneguda com«Hermandad de Combatientes de la División Azul».
A l’acte hi havia una dotzena de nostàlgics, vestint l’uniforme de la Falange Espanyola Tradicionalista de les JONS, el partit polític del franquisme durant la dictadura.
Basant-nos en el fet que la UE s’ha compromès reiteradament en contra del feixisme i el nazisme (de fet, així ho reflecteix l’article 3 de la Decisió 1904/2006/CE del Parlament Europeu i del Consell que estableix el programa «Memòria històrica activa a Europa») per evitar que es repetissin els crims del nazisme i l’estalinisme;
Tenint en compte a més que la Comissària Malmström va posar en funcionament el 2011 un programa de la UE per a la Sensibilització davant la Radicalització (RSR), on s’inclouen propostes com formar la policia local per detectar signes de radicalització cap a l’extremisme violent i facilitar programes de desradicalització i desvinculació dels membres de grups extremistes;
I considerant, així mateix, que el Parlament Europeu, en la Resolució de 2 d’abril de 2009, sobre la consciència europea i el totalitarisme, subratlla, en el seu apartat 3 «la importància de mantenir viva la memòria del passat, ja que no pot haver-hi reconciliació sense veritat ni memòria; reafirma la seva oposició decidida a tot règim totalitari, sigui quina sigui la ideologia en què es base »;
¿Entén la Comissió que el lliurament de reconeixements militars a excombatents de les tropes nazis està d’acord amb els valors en què la Unió Europea es fonamenta, en particular amb el que disposa l’article 2 del Tractat de la Unió Europea?
Justament ara n’acabem de rebre la resposta, signada per la vicepresidenta Vivianne Reding. L’adjunto, per a coneixement públic.
EN
E-005756/2013
Answer given by Ms Reding
on behalf of the Commission
(30.8.2013)
The Commission has repeatedly condemned all forms and manifestations of racism and xenophobia, as they are incompatible with the principal values the EU is founded on, and is committed to combatting these phenomena with the instruments at its disposal.
According to Council Framework Decision 2008/913/JHA on combating racism and xenophobia, all EU Member States are obliged to penalise the intentional public incitement to violence or hatred directed against a group of persons or a member of such a group defined by reference to race, colour, religion, descent or national or ethnic origin. The intentional public condoning, denial or gross trivialisation of the Nazi crimes is also to be made criminally punishable. The Commission is currently monitoring Member State’s implementing measures and will draw up a report in this regard by the end of 2013. It is not, however, authorised to launch infringement proceedings on the basis of the Framework Decision until 1 December 2014. Furthermore, it is, and it will remain, for national authorities to investigate any instances of hate speech or Holocaust denial and to prosecute the perpetrators of such offences.
Public authorities, political parties, and civil society must indeed strongly condemn and actively fight against racist and xenophobic behaviour. Furthermore, the Commission underlines the importance of preserving the memory of the past crimes committed by totalitarian regimes and urges Member States to take the necessary measures to ensure their remembrance.
Perquè no podem pensar que amb la desaparició d’actes més o menys públics d’exaltació de combatents nazis, s’haurà resolt el problema. L’acte d’exaltació que ha desencadenat l’encertada i exitosa actuació dels parlamentaris europeus és la punta de l’iceberg d’una problemàtica molt més àmplia que abasta no solament fins els fonaments del que recentment En Vicent Parpal amb encert ha titllat de ideologia de la “supremacia” del nacionalisme espanyol, sinó que amara el que per a mi s’està gestant com el “centralisme totalitari espanyol”, és a dir un model territorial que es conforma no ja en projecte d’estat, naturalment sense cap legitimitat democràtica que per això és totalitari, sinó en la ideologia de l’estat que esdevé el paradigme per a ordenar totes les decisions polítiques, transvestides d’actuacions administratives i judicials, justificades públicament quan convè i amb tota obscenitat per les imposicions europees… La UE ha de prendre consciència de l’ou d’estruç que estan covant les serps de la xenofòbia del nacionalisme espanyol banal.
Finalment em sembla necessari remarcar que els elements “socials”, que en realitat també estan en la base profunda de la problemàtica neonazi, no sembla que figurin en la Decisió Marc del Consell. Si és així, hi ha també molta feina a fer a Europa.