Assemblea d’ICV: cal sumar per transformar, sí, però també transformar-nos, per poder sumar
D’entre les moltes coses que cal destacar de l’Assemblea (la X) d’ICV, celebrada aquest cap de setmana a Viladecans, una de les que més interès ha suscitat de portes enfora ha estat el de les resolucions, i concretament una, la que té a veure amb l’exercici del dret a decidir. No és, en absolut, un fet casual, sinó que denota el moment d’extrema sensibilitat i complexitat que vivim.
Si he de resumir el conjunt dels tres dies en una frase, seria la següent: Una Assemblea que ha servit per carregar-nos (encara més) d’arguments, per assumir els propis límits organitzatius, i per constatar que, per transformar, cal sumar, sí, però que per poder sumar ens hem de transformar.
En Joan Herrera ha fet un bon resum dels debats, aquest matí, a l’entrevista que li ha fet l’Ariadna Oltra, a Els Matins:
És cert, també, que el debat sobre el fet nacional no és el més central dins de l’ADN de la formació. D’altres qüestions, moltes d’elles singularitzades en nombroses resolucions, 27 en total, així ho posen de manifest. Aquestes mocions aborden necessitats -urgents- com la lluita contra la privatització de l’aigua o el fracking, la necessitat de tancar les centrals nuclears, la defensa dels serveis públics, la construcció d’una Europa més democràtica a partir d’un nou procés constituent, l’oposició a la reforma laboral, la necessitat d’una renda garantida ciutadana, o el suport al poble saharaui, entre d’altres.
I, tanmateix, la resolució realtiva a l’exercici del dret a decidir significa clarament un pas més en el compromís, inqüestionable, d’ICV per abandonar l’statuo quo actual, i d’avançar, sense tancar cap porta però deixant clar quins són els passos que entenem que cal seguir per fer-ho: i aquests comencen amb la celebració d’una consulta que deixi ben clar si el poble de Catalunya vol (o no) que l’ara país esdevingui un estat.
En aquest sentit vull destacar la gran voluntat d’acord que, majoritàriament, hi ha hagut en el procés pre-Assembleari, i Assembleari, tal i com posa de manifest el fet que el text hagi estat votat per una inqüestionable majoria (més de 800 vots a favor, per només 11 vots en contra i 43 abstencions).
I com que crec que el tema es mereix algun cosa més que un tuit, o un titular, aquí deixo el text finalment adoptat:
RESOLUCIO SOBRE L’EXERCICI DEL DRET A DECIDIR adoptada per la X Assemblea d’ICV, 21 d’abril de 2013, a Viladecans
ICV s’ha pronunciat sempre a favor del dret de Catalunya a l’autogovern i a l’autodeterminació. El PSUC i l’ENE varen lluitar per les llibertats nacionals durant la dictadura i, posteriorment ja en democràcia, varen treballar per aconseguir el màxim nivell d’autogovern possible en cada situació històrica, donant suport i sent determinants en l’Estatut de 1979. Posteriorment ICV va contribuir a elaborar l’Estatut de 2006 que pretenia un nou acord d’inspiració federal amb l’Estat.
La sentència del Tribunal Constitucional de 2010 va desnaturalitzar l’Estatut elaborat pel Parlament de Catalunya, pactat i reformat a la baixa a les Corts espanyoles, i amb el suport ampli en referèndum pel poble català l’any 2006.
Les polítiques de recentralització dels governs del PSOE i del PP han demostrat la seva nul·la voluntat de satisfer les aspiracions de la major part del nostre poble. Com a conseqüència, Catalunya s’ha manifestat a favor del dret a decidir en les mobilitzacions del 10 de juliol de 2010 i de l’11 de setembre de 2012 i ha expressat el seu suport a aquest dret en les eleccions del 25 de novembre del 2012.
Ara és necessària una consulta per conèixer la voluntat del nostre poble, per tal que pugui decidir el seu futur en plena llibertat. Per això ICV va donar suport a les declaracions del Parlament de Catalunya del 27 de setembre de 2012 i del 23 de gener i el 13 de març de 2013, aprovades per àmplies majories parlamentàries. D’altra banda, un procés nítidament democràtic i pacífic és essencial i alhora pot ajudar a obtenir la comprensió internacional que podrà possibilitar trobar vies de diàleg i de solució i posarà en evidència la intransigència i el sectarisme del govern espanyol que vol impedir allò que a Escòcia, dins el Regne Unit, o al Quebec, dins el Canadà, és possible i normal.
Tenint en compte que la consecució de l’Estat propi, en un estat federal, confederal o en el marc de la UE, va ser una de les trenta prioritats aprovades en la Convenció de la coalició, que va elaborar el Programa electoral per a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, és el punt de trobada i de major consens entre les diferents concepcions de relació amb l’Estat espanyol, tan en el si d’ICV com en la societat catalana en general, i després de constatar que l’estatus quo actual és insostenible, la consulta ha de donar resposta a si la voluntat dels catalans i les catalanes és constituir o no Catalunya en un Estat propi que pugui decidir lliurament la seva relació amb l’Estat espanyol.
Per tot això ICV expressa:
1. La seva radical oposició a l’actitud antidemocràtica del govern del PP i denuncia la mentida flagrant del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que ha afirmat que el referèndum o la consulta no són possibles dins la legalitat vigent, opinió que xoca amb les expressades per destacats constitucionalistes que avalen que la consulta es pot realitzar dins el marc legal actual sense necessitat de reformar la Constitució.
2. En el procés cap a la consulta, ICV ha de ser actora i jugar un paper proactiu, fent arribar a la resta de forces polítiques i a tota la societat catalana les seves propostes, amb la voluntat de construir àmplies majories i aconseguir que el procés sigui rigorós, seriós i basat en el màxim consens polític i social.
3. La necessitat de reconduir a Catalunya el procés cap a la consulta constituint dos marcs indispensables per al seu correcte desenvolupament:
a) Una comissió parlamentària sobre el dret a decidir, com a concreció de la decisió de que és el Parlament la institució que ha de dirigir el procés i adoptar les decisions rellevants (propostes a aprovar al Parlament, negociació amb el govern central, contactes internacionals, data de la consulta, pregunta, accions posteriors a la consulta, etc.).
b) Un pacte o acord nacional pel dret a decidir que integri govern, grups parlamentaris i representació àmplia i plural de la societat civil, com a marc de debat i discussió sobre les decisions a adoptar.
4. Consegüentment amb la voluntat de tenir un paper actiu en l’exercici del dret a decidir, constituirem en el marc d’ICV un grup de treball sobre l’exercici del dret a decidir, que haurà d’elaborar i concretar les propostes que ICV haurà d’exposar i defensar en el marc de la comissió parlamentaria i del pacte nacional, com a conseqüència lògica de la voluntat de la nostra organització de jugar un paper d’impuls de la consulta i de recerca del consens, similar al que ICV va exercir en el procés d’elaboració de l’Estatut de 2006. El grup de treball haurà d’elaborar, entre d’altres qüestions, una proposta de pregunta per a la consulta que haurà de ser clara i inequívoca i que posteriorment haurà de ser pactada amb la resta de forces parlamentàries i la societat civil.
5. Finalment, ICV reafirma la seva voluntat de contribuir a un procés basat en el respecte al debat plural de totes les posicions i en la decisió que el referèndum o la consulta han de tenir lloc durant aquesta legislatura. Un cop coneguda la pregunta oficial, ICV celebrarà una consulta interna, tal i com preveuen els seus Estatuts, per fixar la posició de la nostra organització.
ICV durant aquest procés vincularà la seva defensa del dret a l’autodeterminació a una lluita radical contra les retallades de l’Estat de Benestar i contra la corrupció, com a expressió de la nostra concepció que els drets nacionals i els drets socials són indestriables.
M’explico: no em puc creure res d’algú que vol fer pasar les retallades socials (a l’ensenyament, sanitat i polítiques socials) com si fòs “austeritat”. Cal ser seriosos, i no dir coses que no són.
Pot ser vostè que està al Parlament europeu no coneix les polítiques que fan els diferents governs a l’Estat espanyol. El què hi ha aqui és un robatori, i per enlloc es veu una inexistent “austeritat”, que (ves per on!) sols existeix als discursos de l’esquerra per enfonsar el concepte d’austeritat. Concepte que pot ser ja forà hora de posar-lo en pràctica, encara que això produieixi urticària a segons qui (qüasi sempre subvencionat per l’Estat).
Atentament