Armes que viatgen en avions i vaixells
Justicia i Pau comença avui la campanya: ‘Per una banca desarmada’ (en parla Vilaweb, amb video inclòs). Aprofitant aquest fet vull posar també en coneixement vostre el contingut d’un recent informe redactat per Hugh Griffiths i Adrian Wilkinson, de SEESAC (Southern Eastern Europe Clearinghouse for the Control of Small Arms and Light Weapons), i titulat ‘Guns, Planes and Ships: identification and disruption of clandestine arms transfers’ posa de manifest la múltiples formes que tenen avui les armes per viatjar de manera il.legal, però també de vegades amb cobertures legals, en avions i vaixells. L’informe demostra, un cop més, l’enorme forat legislatiu i pràctic que ampara un tràfic les conseqüències del qual són de sobres conegudes, i suposa un nou, enèssim de fet, motiu, per tal d’avançar seriosament cap a un Tractat Internacional sobre les Transferències d’Armament (ATT). Segons que es diu a la presentació de l’informe: (segueix…)
?GUNS, PLANES AND SHIPS? IDENTIFICATION AND DISRUPTION OF CLANDESTINE ARMS TRANSFERS
SEESAC has today released a new guide on the global techniques currently deployed to traffic small arms and ways in which governments and international organizations can better identify and reduce such shipments
The 137-page guide entitled Guns, Planes and Ships: Identification and Disruption of Clandestine Arms Transfers uses original end-user certificates, export licences, transfer and transport documentation to show how tens of thousands of small arms are smuggled each year by trans-national organized crime networks based in off-shore locations, the Middle East, the Balkans and Eastern Europe.
The guide will be of interest to those covering trans-national organized crime, proliferation and arms control issues at policy-making and implementation level.
The guide demonstrates how practical measures based on a new profiling system combined with the corresponding risk analysis can be used to significantly disrupt and reduce clandestine or arms flows as well as other trafficked commodities.
The guide has been designed primarily for use by customs, law enforcement, export licensing and transit authorization staff in South Eastern and Eastern Europe, but it has wider utility and also serves as a reference text for international organization and national government agency officials and legislators involved in related decision-making processes.
Documentation-based case studies include actors and entities based in Bosnia and Herzegovina, Bulgaria, Croatia, the Democratic Republic of Congo, Equatorial Guinea, Germany, Iraq, Israel, Liberia, Moldova, Russia, Serbia, Sudan, Switzerland, Syria, Ukraine, the United Arab Emirates, the United Kingdom and the United States as well as numerous offshore locations.
It demonstrates through new examples how the lack of coordinated civil aviation, maritime and SALW trafficking actor watch lists have allowed trans-national organised crime networks to integrate into major defence logistics chains for Iraq and elsewhere.
The report was written as part of the EU funded Western Balkans SALW Control Support Plan 2007, although it has wider geographical application than just the Western Balkans. This is a widely available abridged version of the full report. The full report will be on limited distribution as it contains techniques that may be of potential benefit to arms traffickers; organizations wishing a copy of the full report should apply in writing or by E Mail to SEESAC.
An abridged version of the report will shortly be available for download from the SEESAC website. For further information, or to obtain an electronic copy, please contact Ms. Ana Martinovic, SEESAC Communications Officer, ana.martinovic@undp.org.
Font foto: SEESAC
Aquest, no cal dir-ho, és un tema certament preocupant. El tràfic il·legal d’armes és un dels negocis més lucratius que existeixen i caldria, com bé diu l’informe, actuar-hi. Ara bé, és evident que el tràfic il·legal d’armes és possible gràcies a la connivència amb els estats, que reben o que exporten les armes d’una manera il·legal. Si no és així, com és possible de traficar il·legalment amb un helicòpter, una dotzena de tancs o un piló de míssils sense que ningú no se n’adone? On els porten els traficants? A la butxaca del pantaló? L’informe parla d’armes lleugeres però també hi ha un tràfic d’armes pessants que, sovint, no es considera il·legal sinó, "al·legal"; és a dir: mire cap a un altre lloc i punt.
Malgrat tot, pense que és molt més preocupant -encara que semble contradictori- el comerç "legal" d’armes. És certament denigrant adonar-se’n que la indústria militar del 1r món constitueix un dels pilars bàsics del PIB dels països desenvolupats. És a dir, sobretot Europa i els EUA, que s’autoproclamen defensors de la democràcia i de la pau mundial, s’enriqueixen venent tot d’armes als països més pobres per a que puguen resoldre els seus problemes civilitzadament…
El comerç il·legal d’armes és un problema greu però gairebé insignificant si el comparem amb les devastadores conseqüències del comerç legal d’armament, del qual, els països desenvolupats en són garants.
De fet, perquè volen els estats controlar el comerç il·legal d’armes? La raó és evident: no volen compartir els milionaris beneficis que obtenen del comerç legal d’armament.
Fins aviat!!
Didac