Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Aminetu/PE: per molt que el PSE ens demani silenci, ara, més que mai, toca parlar alt i clar

Avui hem viscut al Parlament Europeu un dels episodis més vergonyants des que sóc a la casa. Aquesta tarda havíem de debatre i votar una resolució sobre el cas Aminetu Haidar. Hi hem treballat durant dies.

La setmana passada alguns la vàrem anar a visitar a  Lanzarote i vàrem adoptar el compromís de dur el seu cas a les instàncies europees. Ahir els representants dels grups polítics vàrem estar gairebé tres hores discutint un text de mínims, sobre el tema. La sorpresa l’hem tingut a darrera hora quan el president del PSE, Martin Schultz, ha proposat posposar la votació, de manera sorpresiva i argumentant que s’estaven fent gestions diplomàtiques per resoldre el cas.

La meva sorpresa s’ha vist ràpidament convertida en indignació en constatar com el president del  PPE, Daul, ha secundat la proposta. En votar sobre si manteníem o no el punt a l’ordre del dia, 264 col.legues, sobretot socialistes, i alguns populars, s’han imposat.

Conclusió: ni debat, ni resolució. Només silenci, silenci vergonyant, que alguns no volem ni podem acceptar.

Avui ha estat, sens dubte, un dels díes més tristos des que sóc europarlamantari.

Adjunto a continuació la reacció inmediata en forma de nota de premsa que acabem d’enviar els mitjans:

COMUNICADO DE PRENSA – Estrasburgo, 17.12.2009

Sahara
occidental

Sahara
occidental: La PSE, y por extensión el PE, se doblega ante las exigencias de las autoridades marroquíes.

Este jueves 17 de diciembre de 2009, el Parlamento Europeo tenía a su orden del día la cuestión del Sahara occidental y en particular el caso del militante sahraui Aminatou Haidar, cuyo estado de salud se está deteriorando día a día debido a la huelga de hambre que empezó hace 32 días.

Esta tarde estaba previsto un debate sobre su caso seguido de la votación de una Resolución, a partir de 15:00: No obstante, ante la sorpresa mayúscula de quienes habían estado más de dos negociando un texto de compromiso, el Presidente del Grupo socialista, Martin Schultz, intervino en sesión plenaria para pedir la retirada del orden del día de esta cuestión después de haber estado en contacto de los Ministros de Asuntos Exteriores marroquí.

Para el diputado de ICV i vicepresidente de Verdes/ALE, Raül Romeva, ” es una auténtica vergüenza, y des de todos los puntos de vista inaceptable que el PE permita a Marruecos establecer el orden del día de la Eurocámara. Pero lo más lamentable es que ello sea posible gracias a la connivencia del PSE. Precisamente el día después de haber escuchado a los galardonados por el Premio Sakharov pedirnos al PE que no nos callemos ante las injusticias en Rússia, el PSE y algunos colegas del PPE, a instancias de su presidente, Joseph Daul, nos obligan a callar ante las atrocidades de Marruecos.

Foto: Martin Schultz durant la seva intervenció en el debat. Font: EFE



  1. La teva tasca i la d’altra gent és fonamental. Cal fer públiques aquestes situacions, no podem acceptar que hi hagi gent que es pensi que tothom està defensant el mateix. No és igual defensar interessos econòmics que valors com la justícia. Endavant!

  2. Si mor Aminetu Haidar els responsables seran tant el govern marroquí com l’espanyol. Recordem que la causa saharaui es remonta a l’any 1975 quan la metròpoli espanyola va “retornar” penosament el Sahara al Marroc, quan MAI havia estat d’aquest. I els del Parlament Europeu que s’ho facin mirar perquè denoten que de democràtics no ho són ni de bon tros, i després la gent no els vota però això a ells no els importa gens. Tant de bó tot aquest afer acabí bé però si no és així només donaran raons de sobres al Front Polisari d’endurir la seva resistència i, si cal, agafar les armes. La emancipació dels pobles és un dret reconegut a l’ONU als anys 60, on és l’ONU?,Ah, m’oblidava, per qui està formada l’ONU i el poder que tenen?.Doncs això.

  3. Si mor Aminetu Haidar els responsables seran tant el govern marroquí com l’espanyol. Recordem que la causa saharaui es remonta a l’any 1975 quan la metròpoli espanyola va “retornar” penosament el Sahara al Marroc, quan MAI havia estat d’aquest. I els del Parlament Europeu que s’ho facin mirar perquè denoten que de democràtics no ho són ni de bon tros, i després la gent no els vota però això a ells no els importa gens. Tant de bó tot aquest afer acabí bé però si no és així només donaran raons de sobres al Front Polisari d’endurir la seva resistència i, si cal, agafar les armes. La emancipació dels pobles és un dret reconegut a l’ONU als anys 60, on és l’ONU?,Ah, m’oblidava, per qui està formada l’ONU i el poder que tenen?.Doncs això.

  4. Quina vergonya i poca confiança que dona ZP dient que el tema es resoldrà aviat. Les hores que passen semblen setmanes pensant amb algú que es en vaga de fam i ja és ingressada a l’hospital. Raül, endavant i gràcies per representar-nos a Europa!

  5. Gràcies Raül per tot el teu esforç. Dones dignitat a la política. Però tot és molt vergonyant en aquest món, ja ho saps. No puc escriure en aquest teclat la paraula gràcies en birmà …..  més o menys és com es pronuncia .. ( gesubé més fàcil encara … ). I no fan falta més comentaris.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.