Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Publicat el 2 de juny de 2008

Aigües tèrboles (i turbulentes) que cal fer tornar al seu curs

Passada l’emergència i a punt de derogar el Decret de la sequera, em sembla significatiu que molts dels opinadors i opinadores que ara fa unes setmanes criticaven que es fés la canonada Ebre-Barcelona, ara critiquen justament que no es faci. I em sembla significatiu per què demostra l’alt grau de confussió que existeix avui entre molts dels qui tenen el poder, i/o la responsabilitat, d’exercir un paper de líders d’opinió que, malauradament per als interessos del país, alguns usen per augmentar encara més la confusió de manera intencionada, i amb voluntat volgudament desinformadora. Massa tèrboles i turbulentes estan les aigües i potser convé aclarir-les i calmar-les una mica. Caldria recordar, ara que les aigües semblen tornar al seu curs normal, i per tal de no seguir alimentant determinats debats enverinats, la importància que tenen les mesures estructurals empreses al llarg dels darrers 13 mesos en relació a la gestió de l’aigua. Gestió de la sequera a banda, allò que (segueix…):
és evident és que gràcies a aquestes mesures (recuperació de pous i aqüifers, reutilització d’aigua, regeneració, …) entre el 30 i 40% de l’abastiment d’aigua ja no dependrà de l’estat dels embassaments, sinó que es podrà cobrir directament gràcies a aquestes mesures.

Així, si bé és cert que els embassaments encara es troben algun punt per sota de com estaven fa un any, el fet que s’hagi fet totes aquestes altres mesures paral.leles, fan que la situació davant d’un possible nou episodi d’extrema sequera sigui avui molt millor a com ho era fa un any.

I, digue-m’ho també clar, fan que la proposta de trasvassament del Roina tingui més que mai una lectura oportunista, descontextualitzada en termes del debat sobre l’aigua, i que fa augmentar les sospites que en realitat és una proposta que persegueix més objectius econòmics que socials o ecològics.

Per altra banda, és cert que queden encara molts temes pendents relacionats amb l’aigua que mereixen un seguiment social, polític i mediàtic una mica més encertat que el que hem viscut en el marc del debat de la sequera. Aquests aspectes tenen a veure amb la xarxa de dessalinitzadores en construcció, la modernització (i limitació) dels regadius, la promoció dels bancs d’aigua, etc…

Finalment, en quant a les lliçons que cal extreure dels darrers mesos, faig meves les reflexions que en Joan Herrera apuntava ahir, al seu bloc (Les lliçons de l’aigua), especialment en relació a la necessitat de refer ponts amb sectors amb els quals no s’ha comptat tant com certament hauria calgut:

Del Bloc de Joan Herrera

01 juny, 2008

Les lliçons de l’aigua

I al final podrem derogar el decret, i evitar la canonada. Hi ha una generació que mai havíem vist que en tan temps plogués tan poc. I aquesta mateixa gent, hem vist com un maig plujós, plujós com mai, en treia d’una situació d’emergència i ens permetia tornar a una situació de relativa normalitat.

Ara el que toca es treure algunes lliçons. Més enllà de la reflexió obvia, el comunicar millor, hem d’extreure altres conclusions. Els processos els hem de fer més acompanyats. Dit d’una altra manera. Les polítiques públiques que fem, i més quan es situen en el terreny del conflicte, les hem de fer en processos més participats. És cert que l’emparedament amb les eleccions generals no ajudaven, però la interlocució amb els actors afectats i les decisions més compartides hauria anat d’allò més bé. En tot cas, el fet que la canonada s’aixequi demostra que només va ser pensada per la situació d’emergència que vivíem, i que un cop superada aquesta no té sentit.

És moment per rellançar el projecte. I ho podem fer des de ICV, amb una agenda participada amb diferents actors socials. I ho haurem de fer també des del Govern, des de totes dues conselleries. Per començar amb la política d’aigua, però continuant amb la política de residus i en la de medi natural. L’Assemblea de la tardor és una excel·lent oportunitat per fer-ho, i per fer-ho be hem de comptar amb tot el capital polític d’ICV i d’aquella gent que ens acompanya, amb propostes, reflexions i fins i tot alguna crítica.

Foto: Imatge del pantà de Rialb, a la zona del pont inutilitzat de Basella, a finals de la setmana passada. Font: Ramon Gabriel/El Periodico

 



  1. També és cert que diversos tertulians, enganyats o enganyadors, encara parlen de fer l’obra com a “garantia” pel futur (Cuni, Matins TV3 va dir el divendres que era de sentit comu). Per no parlar dels interessos economics, la Cambra de Comerç per exemple.
    Però el fet és que l’ACA ja té (i tenia) programats una serie de accions/obres que afegiran uns 300 hm al sistema !! Quan ho realitzan, tindran un 50% més d’aigua, amb garanties, i aixi podran continuar creixent sense sentit, especulant, guanyant diners etc etc. En això, no sé que dir ja que sembla que no canviarem el mon ni el sistema capitalista, pero lo que queda clarissim és que l’aigua de l’Ebre ni ho necessitan/aran ni té punt de comparison en la cantitat d’aigua que prompte tindran. Reconec que algun empresa voldria fer la canonada igualment per garantizar uns ingressos, pero no per tenir aigua! Pos, que els donen alguna altra obra publica més util per construir.
    Això si, que l’ACA fessen aquestes actuacions dels 300 hm amb la mateixa urgencia, i recursos, que volien fer el transvasament.

Respon a jordicc Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Medi Ambient (Aigua, Suro, Natura 2000, criminalitat ambiental,...) per raulromeva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent