Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Publicat el 1 de juny de 2009

Ahir: Laïcitat i Vandellós. Avui: Dia E-6

Dos missatges claus, els d’ahir. Pel matí, des de Vilafranca, vàrem parlar de l’Europa laica que volem. És precisament garantint la separació de poders i la no presència de cap fe ni religió en l’esfera pública com garantirem que en l’esfera privada tothom pugui gaudir de la llibertat religiosa que vulgui.  Per la tarda, de nou tocava parlar de l’Europa sense nuclears. Aquest cop des de Vandellós, i al costat de Joan Herrera i de la gent de les comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Un cop més, vàrem haver de recordar que l’Europa energètica del futur no passa, de cap manera, per la promoció de les nuclears, ans al contrari.

Avui, dia ben farcit: entrevistes a Ràdio 4, Catalunya Ràdio i canal 3/24, actes sobre Salari Mínim europeu, i visites a l’Anoia i el Bages. Això, la campanya, s’acosta al final, però encara queden moltes coses per explicar del nostre programa.
Foto: A la platja de l’Almadrava, amb Vandellós I i Vandellós II al fons.



  1. Estic d’acord en que una politica verda d’energia es esencial pero em temo que actualment aixo estigui en contradiccio amb les despeses d’energia que nosaltres com a ciutadans o les industries fem i fan cada dia. Avant de tot necessitem cambiar de mentalitat (cosa lenta): Concienciacio, educacio, canvis en la mentalitat de la societat de consum. Es evident fent numeros, que hores d’ara amb el consum d’energia que tots plegats fem es irreal no dependre de l’energia com la nuclear. Les energies renovelables malhauradamente son solucions locals a demandes d’energia locals. Malgrat aixo, potser aixo ultim es el cami a seguir.

  2. El dubte que escriuré no té res a veure amb la noticia, però com no trobava una forma directa de dirigir-me a vosté, senyor Romeva, i suposant que pot ser llegirà aquest comentari, he considerat com a lloc més adient.

    He escoltat moltes de les propostes que vosté te pensades presentar si surt elegit representant al Parlament Europeu, però no recordo si ha arribat a parlar sobre una reestructuració del món laboral a Catalunya i Espanya, sobretot pel que fa al tema de l’horari laboral.

    Estem en un estat en el que es pensa que més hores significa més productivitat, i en molts treballs relacionats amb feines en que intervé més la part psicològica que no la física ha estat demostrat que no és així. A Europa molts països han adaptat els seus horaris d’oficina a un horari intensiu, evitant jornades de 12 hores amb interminables dinars.

    Té vostè alguna proposta per a conscienciar els empresaris de la importància que té la conciliació laboral i familiar, i que per a un rendiment més productiu el que es necessiten no són més hores, si no hores de millor qualitat?

    Moltes gràcies per endavant.

  3. Jo no visc a Catalonia, però segueixo llegint el teu blog des de fa molt temps. Quan vingui a Catalunya, m’agradaria molt conèixerte. Escriu per a ficar-se en contacte. Disculpeme la audaços.
  4. La bandera fue creada por Arsene Heitz, un artista octogenario poco conocido que vive en la ciudad de Estrasburgo.En 1950 el Consejo de Europa convocó un concurso de ideas para confeccionar la bandera de la recién nacida Comunidad Europea. Heitz, como otros muchos diseñadores, presentó varios proyectos. Uno de los suyos resultó ser el elegido: doce estrellas sobre fondo azul. La bandera se aprobó oficialmente el 8 de diciembre de 1955.motivo de su inspiración. En aquellas fechas, dice él, leía la historia de las apariciones de la Virgen María en la Rue du Bac de París, que hoy es conocida como la Virgen de la Medalla de la Milagrosa. Según el testimonio del artista, concibió para la bandera las doce estrellas en círculo sobre un fondo azul copiando la idea de la iconografía tradicional de esta imagen de la Inmaculada Concepción de París.En principio Heitz tomó la idea como una simple inspiración para elaborar un diseño atractivo para la propuesta que iba a presentar al concurso, pero poco a poco se fue conformando en él el argumento de que, como ni las estrellas ni el azul eran propiamente símbolos religiosos, respetaría las conciencias de todos los europeos, fueran cuales fueran sus creencias, al tiempo que sería una buena representación de las palabras del Apocalipsis: “Una gran señal apareció en el cielo: Una Mujer vestida de Sol y la Luna a sus pies y en su cabeza una corona de doce estrellas”.Cuando Paul M.G. Lévy, primer director del Comunicación del Consejo de Europa, tuvo que explicar a los miembros del Consejo de la Comunidad Económica el sentido del diseño elegido, interpretó el número de las doce estrellas como un “guarismo de plenitud”, puesto que en la década de los cincuenta no eran doce los miembros de dicho Consejo, ni los de la Comunidad Europea (eran seis). Los delegados europeos adoptaron oficialmente la enseña propuesta por Heitz el 8 de diciembre de 1955. Casualmente fiesta de la Inmaculada Concepción. Cualquier otra explicación está fuera de contexto original

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de 1Eleccions Europees09 per raulromeva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent