A qui beneficia que pleguin les veus ecologistes dels governs d’esquerres?
Fa uns dies era Cristina Narbona qui va ser convidada a marxar del Govern espanyol en canviar les majories (i per tant les hipoteques socials) al Congrés de Diputats. Ara és una altra Ministra de Medi Ambient, aquest cop del govern del Brasil, Marina Silva, qui plega. No podia més. Després d’entregar-se en cos i ànima durant els cinc anys que ha estat al govern a la protecció de l’Amazònia i a denunciar el perill que suposava l’aposta tan clara que ha fet Lula en favor dels agrocombustibles, se’n va lamentant les dificultats que ha tingut per posar en marxa el pla mediambiental federal. Sergio Leitao, de Greenpeace Brasil, lamenta que es perdi una de les úniques veus, sinó l’única, que parlava de Medi Ambient al govern del Brasil, i el mateix López de Uralde, Director de Greenpeace a Espanya, lamenta la seva marxa en una nota al blog de Greenpeace. És evident que la defensa del Medi Ambient no és una tasca senzilla, tampoc en governs que es defineixen d’esquerres. La seva fragilitat es notòria davant dels immensos poders econòmics que fan pressió en sentit contrari. I és precisament per això que penso que cal cuidar, i potenciar, les poques veus que des de fora, però sobretot des de dins dels poders públics, gosen (segueix…)
encara defensar que el progrés no ha de ser, de cap manera, incompatible amb el desenvolupament i implementació de criteris ambientals clars, responsables i amb visió intergeneracional. És possible que sovint alguns plantejaments de governs on hi ha ecologistes ens puguin semblar poc agosarats, i certament sovint ho són, però, som prou conscients de com es prenen les grans decisions polítiques? No n’hi ha prou amb reclamar des de fora de les institucions mesures més valentes, per bé que fer això sigui imprescindible, cal també que hi hagi gent en els centres de decisió amb aquesta mentalitat, i que no s’inhibeixi de plantejar determinades qüestions en les reunions dels principals òrgans executius.
La pregunta aquí és, a qui beneficia la desaparició d’aquestes veus en el si dels governs? En el cas del Brasil, la marxa de Marina Silva beneficia clarament a la Ministra Dilma Roussef, mà dreta de Lula i responsable de posar en marxa el programa de creixement econòmic accelerat el qual topa frontalment amb les polítiques ambientals (preservació de l’Amazònia inclosa). A l’Estat espanyol és també evident que la marxa de Narbona i l’eliminació del Ministeri de Medi Ambient (pitjor, la fussió amb Agricultura i Pesca, el llop vigilant les gallines) facilita les coses als sectors econòmics i agroindustrials clarament més involucionistes en termes ambientals, des dels químics, als transgènics passant pels promotors de les nuclears o la pesqueria massiva.
No puc evitar fer un paral.lelisme amb Catalunya i preguntar-me a qui beneficiaria veritablement la marxa del Govern de les poques veus, per bé que insuficients, que encara gosen posar sobre la taula del Consell Executiu alguns temes clau des d’una sensibilitat d’apostar per un progrés mediambientalment responsable?
Certament la marxa de Marina Silva no és cap bona noticia, però sí pot ser, i ha de ser, un toc d’alerta que transcendeix de molt la riba amazònica.
Lula da la espalda a la mayor defensora de la Amazonia
La ministra de Medio Ambiente dimite por disentir del modelo de desarrollo
J. ARIAS / F. GUALDONI -El País, Río de Janeiro / Madrid – 15/05/2008
El presidente brasileño, Luiz Inácio Lula da Silva, ha perdido una de las piezas clave de su Gobierno, la ministra de Medio Ambiente, Marina Silva, considerada dentro y fuera del país como la abanderada del ecologismo y férrea defensora de la Amazonia. Tras más de cinco años en el cargo, Silva se despidió de Lula con una carta en la que le reprocha “las dificultades que enfrenta desde hace tiempo para poner en marcha el plan medioambiental federal”.
La salida de Silva, de 50 años, perjudica seriamente la imagen internacional de Brasil y al movimiento ecologista. Tanto Greenpeace como el Comité Chico Mendes, que aglutina a decenas de organizaciones que luchan por la preservación de la Amazonia, lamentaron la dimisión de la ministra. También pierde en imagen el Partido de los Trabajadores (PT), puesto que Silva era una histórica del movimiento y muy respetada dentro de éste.
La que gana con Silva de juego es su rival en el Gobierno, la superministra Dilma Rousseff, mano derecha de Lula y encargada de poner en marcha el plan de crecimiento económico acelerado que choca de frente con la protección del medio ambiente. El programa impulsa la concesión de licencias para los productores agrícolas e industriales y el uso de transgénicos en la agricultura. Fue el respaldo total de Lula al plan de crecimiento acelerado, que prevé infinidad de obras de infraestructuras, la gota que colmó el vaso de la ministra Silva.
El Gobierno no sólo no contó con ella a la hora de poner en marcha el programa, sino que puso al frente del plan de desarrollo sostenible de la Amazonia al secretario de Asuntos Estratégicos, Roberto Mangabeira Unger, un hombre del régimen ajeno al equipo de Silva. Esto, según fuentes del Comité Chico Mendes, irritó profundamente a Silva y le hizo confesar a sus colaboradores durante el pasado fin de semana que ya nada tenía que hacer en el Gobierno.
La ex ministra no negociaba con nada. Había estado demorando todo tipo de concesiones de licencias medioambientales y se oponía a los cultivos intensivos en detrimento del medio ambiente, sobre todo si éstos se destinaban finalmente a la producción de biocombustibles. La intransigencia de Silva la llevó a enfrentarse también al Ministerio de Agricultura y a varios gobernadores. Se opuso, sin éxito, a varias grandes obras en la Amazonia, desde embalses hasta carreteras. Silva había advertido que entre agosto y diciembre de 2007 se habían talado nada menos que 7.000 kilómetros cuadrados de selva.
Silva es hija de una familia de recolectores de caucho del poblado amazónico de Breu Velho, a 70 kilómetros de Río Branco, capital del Estado de Acre. Fue alfabetizada por unas monjas a los 16 años y continuó estudiando hasta cursar una carrera universitaria. Silva entró en la política de la mano de Chico Mendes, una de las primeras voces que se alzó para denunciar la destrucción de la Amazonia brasileña y que fue asesinado el 22 de diciembre de 1988, en una emboscada montada por latifundistas y madereros a los que acusaba de devastar la selva.
Como colaboradora de Chico Mendes, Silva participó en 1984 en la fundación de la filial de la Central Única de Trabajadores (CUT) en Acre. Un año después, se afilió al PT y fue elegida concejal de Río Branco, el primer cargo público para el que postuló en su vida política, que continuó en forma ascendente hasta que conquistó un escaño en el Senado desde 1994 y hasta 2002, cuando Lula la escogió como ministra de Medio Ambiente.
Foto: Marina Silva. Foto: Greenpeace
Resposta a la teva pregunta: al medi ambient del país. Perquè ja hem vist quina mena de polítiques i quina credibilitat transmeten al territori les “veus ecologistes dels governs d'”esquerres””, uhm, quanta doble coma…
El ministeri del medi ambient es gasta els milions d’euros assignats per moure artificialment sorra de les platges.
Així la societat civil deixaria estúpidament de creure que ha delegat eficientment les seves responsabilitats i es mobilitzaria.
el paral·lelisme és clar, però jo dubto molt que hi hagi ningú dins del govern en consciencia (ambiental, social, nacional… la que siga). l’única consciència que li queda a la gent que es dedica a la política és la de perpetuar-se en el càrrec, i en això el teu partit n’ha estat un gran exemple.
la gent que defensa el territori i defensa un canvi social està al carrer, i no pateixis, que malgrat tot el que fan i desfan els del tripartit, cap persona compromesa se’n va cap a casa (ni s’intenta col·locar…) i cada cop som més. però ja et dic, no busques persones compromeses ni als partits ni a les institucions, estan totes elles treballant sense res a canvi, esperant simplement la recompensa col·lectiva de tenir un futur possible.
visca les terres de l’ebre, mori el mal govern
La follia que practica Baltasar no té límits i està posant ICV en un seriós problema. No rectifica la seva mala manera de portar les coses. Acceptada l’excepcionalitat de la sequera, ICV ara ha desmentit a Baltasar davant les seves declaracions “piscineres”. ICV ha dit publicament que s’han de mantenir mesures de restricció (i en concret amb el tema de l’aigua de les piscines i similars) i Baltasar a la seva bola amb declaracions increïbles. El diari EL PUNT anuncia amb noms i congnoms les baixes de regidors d’ICV de les Terres de l’Ebre. És un deproposit total. Baltasar és un elefant dins d’una “cacharreria” i no pot continuar més.
a follia que practica Baltasar no té límits i està posant ICV en un seriós problema. No rectifica la seva mala manera de portar les coses. Acceptada l’excepcionalitat de la sequera, ICV ara ha desmentit a Baltasar davant les seves declaracions “piscineres”. ICV ha dit publicament que s’han de mantenir mesures de restricció (i en concret amb el tema de l’aigua de les piscines i similars) i Baltasar a la seva bola amb declaracions increïbles. El diari EL PUNT anuncia amb noms i congnoms les baixes de regidors d’ICV de les Terres de l’Ebre. És un deproposit total. Baltasar és un elefant dins d’una “cacharreria” i no pot continuar més.
a follia que practica Baltasar no té límits i està posant ICV en un seriós problema. No rectifica la seva mala manera de portar les coses. Acceptada l’excepcionalitat de la sequera, ICV ara ha desmentit a Baltasar davant les seves declaracions “piscineres”. ICV ha dit publicament que s’han de mantenir mesures de restricció (i en concret amb el tema de l’aigua de les piscines i similars) i Baltasar a la seva bola amb declaracions increïbles. El diari EL PUNT anuncia amb noms i congnoms les baixes de regidors d’ICV de les Terres de l’Ebre. És un deproposit total. Baltasar és un elefant dins d’una “cacharreria” i no pot continuar més.
Raül,
Fas una interessant reflexió sobre el futur de l’ecologisme dintre de diferents governs, i constates que fan nosa. Com sempre, d’acord amb les teues constatacions. Tot i això, darrerament la direcció d’ICV se n’ha sortit de mare i ha abandonat tots els postulats que defensava. La decepció és abismal. S’han carregat tota l’estructura del partit a les Terres de l’Ebre. Això és autènticament un desastre per a la formació! Es deixen perdre impunement una part del país! Baltasar ens ha enganyat a tots i a totes, ha fet un disbarat darrera l’altre. I allí està, el seu cap no ha rodat! Saura i Baltasar han destrossat ICV-Terres de l’Ebre, amb males arts. La imatge que han donat supera tots els límits, suposa la certificació del procés de defunció a la demarcació de Tarragona.
A les Terres de l’Ebre, numèricament no era cap meravella ICV, però tot es remeiava amb treball i constància i visió política. Jaume Forcadell era el regidor rebel·lació de l’ajuntament de Tortosa i s’havia llaurat una excel·lent fama. Al seu costat, té un equip humanament excel·lent. I tot se n’ha anat en orris! No entenc tampoc com no hi ha hagut rebel·lió interna a ICV que ho hagi impedit. El seguidisme del PSOE, d’aquí i d’allà, impedirà sempre consolidar un projecte nacional i ecologista per part d’ICV.
I Raül, no disfruto precisament donant aquest missatge, ni carregant contra ningú. És tan trist i lamentable tot el que estan fent des del govern català! Estan posant-se d’esquena a tot un territori, el qual és nacionalment feble.
Personalment tinc l’honor que m’hagin demanat que llegeixi el manifest de la manifestació de diumenge a Amposta, ciutat amb la qual estic lligat laboralment des de fa 17 anys. Mentre el llegeixi tindré la recança de veure com el govern de Catalunya (país que m’estimo amb l’ànima, jo he fet de la catalanitat l’essència veritable de la meua vida) ens clava una punyalada inacceptable i irresponsable.
Salut i aigua des de Campredó,
emigdi
Baltasar ha fet falta. S`ha tirat a la “piscina”. I per “reiteració” de faltes, targeta vermella i al carrer.
El tertulià de “La Barberia” ja ha fet massa mal a ICV. Ara toquen canvis. Voleu noms per subtituïr Baltasar ?
Vinga, s`obre la trevessa:
Carme Trilla, Secretària d`Habitatge: ho està fent molt Bé.
Lluis Postigo: elegit diputat més “atractiu” del parlament…
Dolors Comas.
Jaume Forcadell.
Jordi Fàbrega.
Raül Romeva.
Alba Garcia.
etc, etc, etc…
Qui sigui, però camviem-lo !!!
Raül, ara critiques al Lula. Ho celebro. Recordo que IC n´estava molt del Lula. A mi mai m´ha agradat. Crec que és un bon home i té bones intencions, però mai el vaig trobar adequat. Demanar que tothom mengi tres cops al dia està molt bé. Però fer menjadors als barris només és caritat, que no resol les greus injustícies i desequilibris socials que hi ha al tercer món, i la caritat és el que sempre la dreta ha fet. En política no deixa de ser una lletja compra de vots. Té origens humils i obrers i va perdre un dit. Jo preferiria un burgès que tingués veritables propostes de transformació social. Perquè cal que no oblidis una cosa: el Brasil no és Europa, que és un barri burgès del primer món, sinó que forma part dels altres, i tot i que per mi l´ecologia és importantíssima en l´ideari polític d´esquerres del segle XXI, cal que no oblidis que el missatge ecologista, sense res mes, només atreu a certes classes acomodades “progres”. Els que no tenen allò essencial en aquest món (sanitat, treball digne, habitatge) no volen destruir boscos ni embrutar rius, però el que els ha d´oferir la política és en primer terme la solució als principals problemes personals. I això, de moment, els partits ecologistes no ho fan. No m´agrada cap on va el Lula, però tingues en compte que si tu et presentessis al Brasil, faries figa, i a països de nivell de desenvolupament inferior, tipus, Bolívia, Paraguai o Equador, no arribaries ni a l´1%.