Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Arxiu de la categoria: ATT

Tractat Internacional sobre Comerç d’Armament: una fita històrica. Una altra.

2

att-ny-andrew-kelly-75830-660x290

Aquesta setmana, concretament el 24 de desembre, entra en vigor el Tractat sobre Comerç d’Armes (TCA), més conegut segons l’acrònim en anglès, ATT. És una fita històrica. Una altra.

Ara ens queda lluny aquell 2 d’abril de 2013 en què a la seu de les Nacions Unides es va aconseguir un aclaparador “sí” a favor d’un acord per controlar el comerç internacional d’armes, però arribar-hi va costar molt. Aquella data, i de fet pràcticament tot el procés, la vaig seguir des del Parlament Europeu, on durant anys vaig ser el ponent del Parlament per a l’Informe anual sobre exportacions d’armes, i l’impulsor de les resolucions relatives a la Posició Comuna sobre Exportacions d’Armes (que va substituir el Codi de Conducta de la UE, fent-lo legalment vinculant) i el mateix ATT. La meva implicació en els afers de més transparència,  control i regulació en matèria d’armament, però, provenen de molt abans. Ja al 1994 vaig començar a treballar al Centre Unesco de Catalunya, al costat de Vicenç Fisas, en la que va ser llavors la primera de moltes campanyes conjuntes en favor de la transparència. Després van venir els Tractats que prohibien les Mines Antipersones o el de les Bombes de Dispersió. Vaig ser coordinador de les campanyes de desarmament d’IntermónOxfam, vaig escriure dos llibres sobre el tema (Desarmament i desenvolupament. Claus per armar consciències; i Pau i Seguretat a Europa. Prevenció de conflictes armats a l’Europa de la postguerra freda ),  vaig fer d’investigador sobre Pau i Desarmament a l’Escola de Cultura de la Pau i, de fet, la meva tesina de doctorat té a veure amb els règims europeus i mundials sobre control d’armament.

IMG_3758-207x300  IMG_3757-208x300

És per tot això que em prenc tan a pit aquesta efemèride. L’he esperada des de fa molts anys, i he viscut el procés fins a arribar-hi des de moltes perspectives diferents.

El 25 de setembre de 2014 es va donar el tret de sortida definitiu. Més de 50 estats ja havien ratificat el TCA (l’ATT), la qual cosa va desencadenar el compte enrere de 90 dies perquè entrés en vigor. Així ens plantem al 24 de desembre d’enguany.

El tema resulta crucial. La població civil ha pagat un alt preu a conseqüència de la manca de control d’armes a nivell mundial, i això ha permès que armes i municions s’hagin transferit legalment a les mans de dictadors i senyors de la guerra. Cada any es produeixen 2 bales per a cada persona al món. Fins a 2.000 persones moren cada dia per culpa de la violència armada, i centenars de milers més són desplaçades, lesionades o perden els seus mitjans de vida. Els conflictes els costen als països africans 18 mil milions de dòlars cada any.

Igual com va passar amb les armes nuclears, les mines o les bombes de dispersió, aquest Tractat no és la fi de res, simplement és una passa més en la bona direcció i significa un punt d’inflexió respecte el passat. De morts per armes n’hi ha molts encara, de gent que s’enriqueix de manera francament immoral amb aquesta mena de comerç, també. Tot plegat ens diu que no hi ha espai ni per a l’autocomplaença, ni per al cofoisme. Però sí demostra, també, que quan les coses es fan amb convicció, sumant esforços, amb estratègies compartides i objectius clars i assumibles, és possible avançar. L’horitzó és la utopia, i queda lluny. De fet, és inabastable, però fixar-nos-la com a destí és, precisament, allò que ens permet ser, avui, una mica millors, en aquest aspecte, del que érem ahir. Prenem aire, i continuem, que el camí és llarg encara.

Per a més informació:

Una utopia menys. Ja tenim Tractat sobre Comerç d’Armes (per Jordi Armadans, al seu Bloc Malgrat tot)

Llega el Tratado sobre el comercio de Armas (per Tica Font i Pere Ortega), a Publico.es

 

 

 

Font foto: IntermónOxfam

Publicat dins de Armes/Desarmament i etiquetada amb , , | Deixa un comentari