En relació a l’afer Europarl.cat he constatat com alguns mitjans han obviat, no sé si de manera intencionada o no, el reiterat suport que he donat, en públic i en privat, al jove enginyer català Miquel Català que va el.laborar el lloc web en qüestió. En qualsevol cas voldria, novament, deixar palès el següent: des del primer moment en què el jove Català ens va comunicar als eurodiputats i eurodiputades la seva intenció de fer una versió en català del portal de la web del Parlament Europeu el vaig felicitar per la iniciativa, vaig procedir immediatament a ‘linkar’ el lloc a la secció de preferits d’aquest bloc, i li vaig donar tot el meu suport, tant en privat com en públic, a través de diversos mitjans de comunicació (alguns exemples són aquest article de l’AVUI del 6 de febrer o aquest de La Vanguardia d’ahir mateix). Avui, però he llegit amb preocupació la columna de Narcís Genís (Les claus de la UE), a El Punt, columna que, per cert, segueixo habitualment amb gran interès cada dilluns. (segueix…)
I dic que l’he llegit amb preocupació perquè en Narcís Genís fa dues afirmacions que, si més no, són incorrectes. La primera, que només Ignasi Guardans s’ha manifestat públicament en favor de Català. En aquest sentit, per exemple, vull deixar ben clar que si en alguns mitjans, com va passar per exemple en la peça que va fer fa uns dies TV3 en relació a aquest afer, no vàrem sortir altres veus va ser, simplement, perquè no se’ns hi va convidar, almenys en el meu cas, ja que sempre que se m’ha demanat l’opinió l’he donada, i en el mateix sentit, és a dir, favorable a la iniciativa.
El segon motiu de preocupació en relació a la columna esmentada té a veure amb l’afirmació segons la qual ‘no sabem què fan la majoria dels eurodiputats’. Un cop més no puc, ni vull, parlar d’allò què fan o deixen de fer altres col.legues d’altres forces polítiques, però sí reitero el meu compromís amb la transparència i la rendició de comptes el qual exerceixo a través d’aquest bloc, actiu des de ja fa uns anys.
Per altra banda, mai he amagat la meva voluntat i decisió en favor de fer avançar el català en tant que llengua ‘normal’ a les institucions europees, i particularment al Parlament Europeu. Són nombroses les iniciatives que he emprès, de manera individual i col.lectiva, i malgrat que s’han aconseguit algunes coses gens menyspreables (per exemple que un/a ciutadà/na pugui dirigir-se al PE en català i rebre’n resposta també en català) no ens podem donar encara per satisfets, per la qual cosa la meva convicció i tenacitat per anar més enllà es mantenen intactes.
En definitiva, en relació al cas Europarl.cat, confio encara en què el tema es podrà reconduir d’una manera raonable i, tal i com he dit en diverses ocasions, es podrà aprofitar l’enorme feina feta per Miquel Català, que és allò que toca fer, enlloc de criminalitzar-lo, de la mateixa manera que, malauradament, vull recordar també que la correlació de forces actualment en el si de les institucions europees és altament desfavorable, i que fa falta encara molta pedagogia, a tots nivells, per tal que alguns estaments entenguin que promoure l’ús del català no és només un dret que reclamem els qui som catalanoparlants, sinó que és, fins i tot, una obligació institucional en termes de reduir el dèficit actualment existent entre les institucions europees i la ciutadania.
Així mateix, en quant a la Columna de Narcís Genís, espero seguir-ne gaudint cada dilluns, ja que sempre se n’aprèn alguna cosa, malgrat que de vegades, com avui, em vegi obligat a matitzar-ne el contingut.
Font foto: Europarl.cat/El Punt
No t`ha d`extranyar que “El Punt” et faci el buit i barregi la informació amb opinions, oblits o directament amb mentides. Es pura propaganda.
D`altra banda, si volen saber què fa un eurodiputat ho tenen fàcil: poden preguntar-li a l`ex europarlamentari i company de partit Bernat Joan: ell els hi pot explicar perfectament.
Sí, ho he dit bé: el seu company de partit. Perquè aquest diari, és un diari de partit. Si “El Mundo”, “ABC”, “La Razón” són diaris “afins” al PP, i “El País” i “El Periódico” ho són del PSOE, i “La Vanguardia” i l`”Avui” ho són de CiU,
“El Punt” és un diari en l`òrbita d`en Puigcercós i d`en Carod.
Es així de trist i és així de cert.
Raül, no et preocupis per si et citen aquí o allà, quan em pregunten a mi ja saps que t’hi incloc. No podria ser d’altra manera.
Moltes mercès, però guarda forces i ànims que me n’hauràs de donar més encara.
Romeva,
permetem que discrepi de les lloances que esgrimeixes al respecte d’aquest lloc web.
La meva opinió al respecte la vaig fer publica al fòrum promogut per la
Comissió Europea
(http://forums.ec.europa.eu/debateeurope/viewtopic.php?t=2217) i no et
repetiré aquí els arguments.
A partir de llegir tot els que arribes a dir, et demano que, si et sembla be, et pronunciïs en els següents aspectes:
–
En primer lloc, un tema són els drets de la llengua catalana com a part
de la nostre cultura i de la cultura europea, per suposat, i per aquest
tema cal lluitar tant com calgui seriosament i sense fer-ne demagògia
ni barrejar-ho amb altres qüestions.
– En segon lloc, un
altre es actuar de forma vandàlica i suplantar institucions
respectables com la que tu representes. Per a mi tant respectuosa es
la web del
Parlament, com qualsevol de les altres seus, els seus parlamentaris, o
els seus símbols. Això que ha fet aquest xicot considero que es
antidemocràtic i in-cívic, i per tant, es reprovable, o penses el contrari que justament es una conducta que cal enaltir i emular?
–
En tercer lloc, vols dir que no hauries d’aclarir-nos als catalans, als
que t’hem votat i als que no, si
hi ha o no diferències dins la Unió Europea entre les llengües
oficials. Més concretament, l’anglès te les mateixes prerrogatives que
la resta en totes les institucions com el Parlament, el Tribunal, la
Comissió, el DOCE, etc.? I si hi ha diferències, quines? En fa l’efecte que a vegades afavorim viure
d’il·lusions i la realitat es més crua del que sembla.
–
En quart lloc, el que sembla que de fet s’està plantejant no es tant
tenir o no el reconeixement de la oficialitat del català si no que
alguns organismes europeus, en aquest cas el Parlament, tinguin una
finestra (o una finestreta…) per totes les llengües que es parlen a
la Unió Europea per que facin una primera acollida amable als ciutadans
europeus i desprès en la navegació es trobin amb documentació en la
llengua que tingui per norma la corporació. Si es això, els
parlamentaris catalans, i persuposat la resta d’espanyols, ho heu plantejat? Quins motius hi ha per no aconseguir-ho? Penses que “si no ens ho donen”, “ens ho fem”?
–
En cinquè lloc, concedir el domini “.CAT” per aquestes finalitats
considero que es una irresponsabilitat dels que tenen la
responsabilitat de la gestió d’aquest domini. Penso que caldria
demanar-ne responsabilitats. Penses que hem de promoure que
s’incompleixin els drets i els deures que entre tots ens hem dotat?
Entre nosaltres i sense pretendre ofendre, aquest web pirata en qüestió, no sé si realment l’ha fet aquest Miquel Català que no tinc el gust de conèixer,
ni si es enginyer, ni si ha estat dos mesos pe fer-lo, però com a
simple usuari de la Xarxa t’asseguro que es una veritable
barroeria tècnica. Pel que sembla el xicot n’està cofoi, però no sé si
pel seu be caldria advertir-lo de que amb aquest nivell de destreses
tècniques en aquesta cruel i competitiva Societat del Coneixement
globalitzada no es pot bufar cullera.
Salut
LYL
nike air max host the Olympics nike air max, coach handbags sale colourful array coach handbags sale.
supra shoes in 2012 with our supra shoes, cheap mbt shoes outdoor stalls Find out about the cheap mbt shoes.
mbt shoes London is mbt shoes,