El pèndol de petites oscil·lacions

El bloc de Maria Victòria Secall

20 de gener de 2007
2 comentaris

34.452: un dècim de loteria premiat o la malastruga de les guerres preventives?

Els tres de les Açores fan aigua pertot arreu.

El senyor Aznar, ja en plena olor de santedat, ha mostrar la seva cara d’embriac de poder-perdut, passat de rosca, creient-se un irresistible gentelman, tot posant un bolígraf a l’escot d’una periodista, que ell, en el seu atac de folie, va confondre amb la seva “assistent” personal.

Bush ja no sap que ha de dir per justificar el seu fracàs ni com se’n ha de sortir.

Mentre la xifra reconeguda de morts a l’Iraq, l’any passat, ha estat de 34.452. Un macabre dècim de loteria, que sempre toca, planeja com una de les irracionalitats més grans del segle XXI.  Les dades oficioses diuen que els darrers tres anys han mort 600.000 iraquians,  majoritàriament civils.

Quin mal invent el de la guerra preventiva sustentada sobre mentides i constructes falsos, contravenint el dret internacional. I encara se n’estranyen d’haver perdut les eleccions els qui van embolicar-hi aquest país anomenat estat espanyol… Sortir d’aquell infern, injust i provocat,  potser ha estat el més gran encert del govern actual, que no ens en dona gaire més d’alegries.

L’altre dia vaig poder veure un reportatge de l’Iraq. Una de les joves que hi sortien deia que cada dia menjaven i dormien amb la mort, però no obstant cada matí se n’anaven a treballar. Ho deia amb serenor i amb un esguard decidit a sobreviure amb l’esperança de poder esgarrapar el sabor de la vida arraulit darrera de la por. Ella era una de les persones a les que no els hi ha tocat el dècim de loteria macabre, però la malastruga s’amaga als carrers de Bagdad on altre temps s’estava fent un esforç de secularització i modernitat.

Ningú vol un dictador, però la cosa més repugnant es llevar un dictador per penjar-lo al “circ”, tot acusant-lo d’un centenar de morts, i fer-ho amb tancs, provocant el caos, la recessió i mig mil·lió de morts. Si tot plegat el que han de guanyar els iraquians és una televisió a l’americana, vergonya cavallers i dames, vergonya!  

  1. L’altre dia em vaig inventar (em sembla) una paraula per a fer referència a aquestes guerres pel que fa a l’aspecte preventiu que ens volen colar. I les anomeno prevencionatives; a veure si així no acaben de segrestar les bondats de la prevenció.
    El què no se m’acut és una paraula que reculli la tàctica d’atacar, massacrar, i fins i tot negar, civils (que sembla instaurada en les estratègies dels qui fan aquestes guerres com la que assenyales).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!