Aigua: les reflexions de Narcís Prat (entrevista a l’AVUI, 20 de març de 2008)

Interessant, i més que oportuna, l’entrevista que Joaquim Elcacho, de l’AVUI, publica avui al Catedràtic d’Ecologia de la UB, Narcís Prat. I és que la sequera és un tema massa seriós com per frivolitzar-ne. Em quedo amb dues de les seves reflexions: la primera, cal que qualsevol decisió que es prengui es faci sobre la base del diàleg amb el territori, ja que, al cap i a la fi, ara com ara són tan importants les qüestions tècniques com les decisions polítiques i l’acord social; i dos, si ara es poden plantejar algunes mesures, sempre que siguin temporals i reversibles, que abans no era possible prendre, és perquè al llarg dels darrers tres anys s’han fet algunes coses que no s’havien fet durant 30 anys.

ENTREVISTA a
Narcís Prat, Catedràtic d’ecologia de la Universitat de Barcelona i assessor del conseller
de Medi Ambient i Habitatge
, per Joaquim Elcacho (AVUI, 20 de març de 2008): “Transvasar
el Segre des del Cadí és la pitjor opció”

PROBLEMA
· Agafar aigua a la Cerdanya
faria malbé la vida del riu ALTERNATIVA · Si es decideix fer servir el Segre
com a solució puntual i d’emergència tindria menys impacte fer-ho des de Rialb
i Oliana INCONVENIENT · Cal decisió política i diàleg social, afirma el
catedràtic Narcís Prat (segueix…)

“El
departament de Medi Ambient i Habitatge està fent mans i mànigues per evitar
que la sequera provoqui restriccions d’aigua però, al costat d’algunes
actuacions importants per estalviar, reutilitzar i aconseguir nous recursos,
s’acumulen els problemes i els malentesos. Narcís Prat, un dels més destacats
experts catalans en gestió de l’aigua, a més d’assessor del conseller de Medi
Ambient des del 2004, recomana renunciar a la proposta de portar aigua del
Segre fins al Llobregat a través del túnel del Cadí.

Ara
que el govern ha reconegut que estudien aquesta possibilitat, ¿vostè què en
pensa, de la proposta de portar aigua del Segre a Barcelona?

Depèn
de com ho facin. Si estem parlant de portar aigua del Segre a través del túnel
de Cadí, no em sembla una bona idea; seria la pitjor opció perquè suposa treure
aigua a la part alta del Segre, fins a 1,5 metres cúbics per
segon a l’estiu, que és quan porta menys aigua. Des d’on es tregui l’aigua fins
a la Seu
d’Urgell, el riu perdrà potser la meitat del seu cabal i, per tant, s’afectarà
de manera rellevant la vida del riu. Els peixos i els invertebrats que donen
vida al riu patirien molt. Crec que aquesta opció no s’hauria de fer.

Hi
ha alternatives millors?

Es
podria fer un banc d’aigües amb els cultius del Segre. És a dir, no afectar el
cabal del riu sinó aprofitar l’aigua que es troba embassada a Rialb o a Oliana
per regar. És tractaria d’arribar a un acord amb els pagesos perquè deixessin
de cultivar, per exemple, unes 10.000 hectàrees, i l’aigua que s’estalviaria es
destinaria al consum humà a la zona de Barcelona. Això és una transferència
temporal; evidentment també és un transvasament, però sempre tindria menys
efectes sobre el riu que la proposta del túnel del Cadí.

Caldria
posar les canonades…

Suposo
que es pot fer una conducció d’urgència des del canal d’Urgell fins a Tàrrega,
després fins a Cervera i finalment fins a Piera i Abrera. La idea és que
l’aigua que es pensava destinar a regar és quedi a Rialb i Oliana; després cal
decidir si es fa una canonada des del canal d’Urgell o es porta l’aigua en
camions. Hi ha altres alternatives. Per exemple, l’aigua d’Oliana es pot pujar
per una canonada per la riera Salada fins al Cardener, afluent del Llobregat.
Això ja s’havia parlat fa molts anys, de fer un transvasament des d’Oliana fins
a Sant Ponç. Tècnicament seria més difícil de posar els tubs però és possible.
El més important no és la tècnica, sinó la decisió política i l’acord social.

Això
és possible?

Si
el govern es posés les piles ara i els senyors Montilla i Castells
s’arremanguessin es podria fer un acord per tal que els pagesos no perdessin
diners per deixar de regar i es pogués fer arribar aigua a Barcelona en aquesta
situació d’emergència. Cal parlar amb els pagesos i arribar a un acord, perquè
cal una concertació social important. Això s’ha de fer ara perquè cal un acord
abans de sembrar. A les comarques de Lleida es pot fer això amb 60.000 o 70.000
hectàrees de blat de moro i herbàcies, i al Baix Ter també es podria fer alguna
cosa similar.

Falta
decisió i diàleg?

Sembla
que tots plegats tinguin molt poques ganes de fer una concertació d’aquest
tipus perquè pensen que és un tema políticament sensible; però si es vol fer
alguna cosa ben feta s’han de dir les coses clares. Ara és un bon moment per
fer-ho. Suggereixo que es faci una taula de l’aigua on participi el govern en
ple i on es parli amb els sectors afectat, i es digui quin és el cost.

Per
què es pot plantejar ara aquest transvasament i no cinc anys enrere?

Perquè
ara la regió metropolitana ha fet els deures. Els últims tres anys s’ha
treballat molt per estalviar aigua, la Generalitat i els Ajuntaments treballen en el
mateix sentit per recuperar els recursos abandonats com els pous… Una feina
que durant 30 anys no s’havia fet. Ara és lògic que la regió metropolitana
pugui demanar a la resta del territori una certa solidaritat perquè si a l’àrea
de Barcelona s’arriba a tallar l’aigua, els efectes econòmics poden ser molt
greus, molt pitjors que els problemes polítics que hi pot haver per intentar
fer una transferència d’aigua d’una conca a l’altra.

Posats
a plantejar transferències, per què no parlar del Roine?

Portar
aigua del Roine és més car, trigaria més temps a fer-se i la clau de l’aigua la
tindrien a França. A més, si es portés aigua del Roine a dojo tornaríem a la
política de l’aigua d’abans; abandonant els pous, renunciant a l’estalvi… En
pocs anys ja hi tornaríem a ser. De tota manera, ara per ara, parlar de portar
aigua del Roine és fer volar coloms, perquè encara que es plantegés el projecte
ara mateix no tindríem aigua fins d’aquí a 9, 10 o 15 anys. Si es vol, es pot
posar sobre la taula també aquesta opció, però no ajudaria a solucionar el
problema que tenim ara. Si cal, parlem-ne quan s’hagi solucionat el problema
actual de la sequera.

¿Les
dessalinitzadores sí que solucionaran el problema?

Els
recursos de l’àrea de Barcelona milloraran molt l’any vinent, quan es posi en
marxa la dessalinitzadora del Prat. Amb el conjunt de dessalinitzadores
plantejades hem calculat que tindrem aigua fins al 2025 com a mínim. La data
exacta dependrà dels temes de canvi climàtic, de si els rius portaran menys
aigua, si l’augment de les temperatures provocarà més pèrdues per
evapotranspiració de les plantes. No sabem si les pluges continuaran baixant…

Foto: Narcís Prat. Font: Cristina Calderer/AVUI.cat

11 pensaments a “Aigua: les reflexions de Narcís Prat (entrevista a l’AVUI, 20 de març de 2008)

  1. 1.- Evitar les pèrdues massives d`aigua de les canalitzacions, com per exemple a Badalona.
    2.- No haver donat permís perquè Port Aventura posi en marxa dos nous camps de golf i 3 hotels més. Si hi ha sequera, hi ha sequera.
    3.- Còm pot ser que a les cases antigues on encara hi ha aigua de dipòsit, se`ls hi cobri un mínim fix de 18 m3, encara que en moltes d`elles hi visquin persones gran, soles, la majoria dones, que ni de broma gasten els 18 m3 que els hi facturen. Si per exemple en gasten 12 però els n`hi cobren 18, quina cultura de l`estalvi és aquesta ?
    4.- Us massiu dels canons de neu a les eatacions d`esquí…
    5.- En 4 anys llargs no hi ha hagut “pebrots” per tancar yn sol camp de golf. En canvi se`ns avisa que a la tardor, poden arrivar les restriccions domèstiques per l`ús de boca. Jo ja no puc gastar menys aigua !!!!
    6.- Quantes piscines privades hi ha a Catalunya?. Qui es vulgui banyar que vagi a la platja o a la piscina del pavelló esportiu del barri o del poble.
    7.- A l`interior de moltes indústries es fa un ús indiscriminat de l`aigua: rentat de vehicles, reg de jardins, et…
    8.- Perquè quan plou no es tallen els regs per aspersió de parcs i jardins de pobles i ciutats ? Es que ningú pot llevar-se i tancar l`aixeta ?
    9.- Còm és que el Departament de Medi Ambient no ha fet arribar a cada casa un sobre amb 4 dosificadors-airejadors de mida universal per fer veure que l`aposta per l`estalvi és de cadascú, i que si els posem tots hi sortim guanyant ?
    10.- Que tot això val diners ?. Doncs perquè coi paguem impostos ?
    11.- marcar perfil propi:
    * que Saura renunciï a cobrar els suplements de dietes (ja té un bon sou).
    * explicar millor els avantatges del 80 km/h. per exemple: els empresaris de les grúes amenacen de fer vaga i s`han queixat que els hi ha baixat el “negoci” perquè hi ha molts menys accidents que abans. Només falta que les funeràries també “protestin” perquè han de fer menys enterraments…
    En fí, tot plegat és complicat però sempre es poden fer millor les coses: trepitjar més el carrer i menys la moqueta dels despatxos. Més el transport públic i menys el cotxe oficial.

  2. Raül,
    He llegit l’entrevista a Narcís Prat, un dels ponents sobre aigua que m’agrada escoltar. El projecte del Segre em fa molta por, ja que crec que serà molt difícil d’explicar a les Terres de l’Ebre, després dels anys de lluita antitransvasista. Em fa por que ICV en surti ben escaldada, ja que al PSOE s’ha demostrat que no se’l castiga de cap de les maneres, però els partits petits tenen molt difícil explicar els seus projectes. La política sobre aigua crea moltes tensions a la nostra comarca. Jo no entenc gaire de problemes hidràulics, però sóc fermament antitransvasista, amb la qual cosa veig amb molta por el projecte de la Generalitat.
    salut,
    emigdi

  3. Company Raül,

    menys mal que algú d’ICV surt amb declaracions qüestionant el tema del transvasament del Segre, ja saps que des de les Terres de l’Ebre hi ha una gran sensibilitat al voltant d’aquest tema, provocada en gran mesura, per aquesta falta de planificació en polítiques hidràuliques d’aquells 30 anys. Em sembla vergonyós que des d’ICV es plantegi cap tema de transvasament d’aigües (ho considero un error polític), després de la lluita que s’ha mantingut i es manté, des del territori. Costa molt relacionar conceptes com l’ecologisme, explicar les repercusions econòmiques positives que te la seva conservació, l’importància social i antropològica, i actuacions com la de plantejar el transvasament del Segre, per una banda ens desacredita davant els mitjans i l’opinió pública, per l’altra crea la sensació de que altres interessos imperen per damunt de l’ecologisme, pilar important de l’ideologia d’ICV. Crec que ens fa falta fer una millor gestió de la comunicació (alló que anomenen marketing) i procurar no caure en errors com aquest, que considero estratègics. Ànims per seguir fent la feina ben feta, ets una persona de referència per a molts d nosaltres.
    Salut!

  4. Benvolgut Raül Romeva,

    Comentari personal: Molt interessants i atrevits els debats que obres en aquest blog respecte a temes ambientals i de l’aigua. Tant de bo que altres representants d’ICV que tenen càrrecs polítics fossin també oberts a la informació i el diàleg, i quan cal, valents a l’hora de proposar solucions als problemes (i no només esperant que plogui i això els estalvïi maldecaps i suposades perdues de vots).

    Comentari professional, anecdòtic 🙂 L’entrevista amb Narcís Prat està firmada per Joaquim Elcacho, la fotografia és de Cristina Calderer.

    Salutacions,
    Joaquim Elcacho
    Com que això és un comentari personal (no com a peridista), llun 

  5. Raül,

    Tu ets una veu molt seriosa d’ICV. Només et volia dir que estic trista, per tal com ha anat i va tota la qüestió de l’aigua i la sequera. Em sap molt greu veure en Manolo Tomàs i el moviment de  defensa contra el transvasament de l’Ebre als quals vam donar suportal carrer a barcelona i a tot arreu. Ara tot això ens ho hem d’empassar i també veig com molta gent es va tornant escèptica cada dia dins de ICV, jo mateixa. A la llarga vaig veient que  hem fet un mal negoci entrant en el tripartit , hi estem perdent bous i esquelles; tot plegat és per perdre la confiança. Amb els Saures  perdrem tota la lírica i la confiança de la gent.

    Maica Bernal (ICV. Vic)

  6. Raül,

    Tu ets una veu molt seriosa d’ICV. Només et volia dir que estic trista, per tal com ha anat i va tota la qüestió de l’aigua i la sequera. Em sap molt greu veure en Manolo Tomàs i el moviment de  defensa contra el transvasament de l’Ebre als quals vam donar suportal carrer a barcelona i a tot arreu. Ara tot això ens ho hem d’empassar i també veig com molta gent es va tornant escèptica cada dia dins de ICV, jo mateixa. A la llarga vaig veient que  hem fet un mal negoci entrant en el tripartit , hi estem perdent bous i esquelles; tot plegat és per perdre la confiança. Amb els Saures  perdrem tota la lírica i la confiança de la gent.

    Maica Bernal (ICV. Vic)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *