Amo la vita così ferocemente, così disperatamente, che non me ne può venire bene: dico i dati fisici della vita, il sole, l’erba, la giovinezza:… e io divoro, divoro, divoro… Come andrà a finire, non lo so.
P.P.Pasolini
(Estime la vida tan feroçment, tan desesperadament, que no em pot fer bé: dic les dades físiques de la vida, el sol, l’herba, la joventut:… i jo devore, devore, devore… Com s’acabarà, no ho sé)
Hui és l’aniversari de la mort de Pier Paolo Pasolini, sovint pense en el que ens hem perdut perdent-lo.
L’altre dia, parlant de l’anunci amb la veu de Whitman vaig citar un tros d’un poema i Jesús em va fer notar que amb aquell poema (escrit després de l’assassinat de Lincoln) una cantant israeliana havia fet una cançó que commemorava l’assassinat de Rabin i que precisament aquell dia se’n complia l’aniversari. Aquest matí escrivint l’entrada sobre Alda Merini he citat l’oració fúnebre de Moravia al funeral de Pasolini, i després l’F. m’ha dit (se m’havia passat) que hui és l’aniversari de l’assassinat de Pasolini (en aquests dies d’ànimes se m’estan colant morts a les entrades, vénen ací i em recorden aniversaris i em recorden que van morir. A voltes les casualitats i les caramboles són així, una mica inquietants).
Eppure ci si sta.
Per cert, la cançó per al Rabin és esta, cantada per una cosina israelo-líbia d’una judeo-líbia romana que coneixes tu. No em faig responsable de la cançoneta. Naomi Shémer, que és qui la va composar, és igualment la responsable de «Jerusalem d’or» que a mi m’enfurisma (la lletra) un poquet perquè sóc un jodío rojo (que no un rojo judío). Shuly Natan, que és la que canta en el vincle, és la que féu famosa la cançó de Naomi Shémer.
I no t’han portat un dolç o una joguina?
crec que li va fer bon profit estimar la vida.