Drets Fonamentals, és clar que sí, però a tot arreu

Aquest matí ha tingut lloc a Estrasburg la signatura, formalment solemne, de la Carta de Drets Fonamentals. I dic formalment perquè l’espectacle que han muntat des dels escons euroescèptics ha estat realment antològica. Les actituds obstruccionistes d’una minoria de diputats i diputades (majoritàriament eren homes de nacionalitat polonesa i britànica) ha fet que per algun moment l’Eurocambra semblés més un camp de futbol amb una de les grades plena de hooligans maleducats que no pas un espai de diàleg i de confrontació ideològica democràtica. Especialment lamentable ha estat l’actitud hostil i agressiva mostrada per part d’alguns dels diputats contra els assistents (uijiers) que  (segueix…)

els demanaven, a instàncies de la Presidència, que es comportessin. Quedi clar que sóc fermament partidari de manifestar totes les discrepàncies que faci falta, també, o especialment, en els Parlaments, i això inclou fer de tant en tant accions o gestos per tal cridar l’atenció mediàtica, però considero que hi ha límits, i que les formes són importants, especialment quan s’assumeix un paper representatiu que, al cap i a la fi, és el que se’ns ha concedit, i només temporalment, als membres electes. I per això cal ser especialment conscients dels moments i els contextos.

El marc en què han tingut lloc aquests esdeveniments, la signatura de la Carta de Drets Fonamentals, no és, lògicament, un aspecte menor. És evident que la Carta, malgrat ser imperfecta, com tots els textos que surten de compromisos entre visions molt diverses de què, com i quan cal aplicar el concepte de dret fonamental, suposarà que els ciutadans i ciutadanes de molts dels països que la signaran veuran els seus drets fonamentals fortament millorats.

El problema és que aquest no serà el cas ni del Regne Unit i Polònia, almenys de moment, ja que els governs d’ambdós països se n’han volgut mantenir al marge apel.lant a un dubtós dret d’aplicar el principi de la clàusula opt-out. Dic que el considero un dret dubtós ja que, en aspectes tant claus com els drets fonamentals, aquesta possibilitat no hauria de poder ser exercit, la qual cosa posa novament de manifest l’existència d’alguns problemes fonamentals, és a dir, de fonaments, de l’estructura europea.

Per altra banda, no deixa de resultar un cert contrasentit, tot i que malauradament sembla ser el signe dels temps que vivim, signar de manera solemne la Carta de Drets Fonamentals de la UE precisament el dia després que el president francès i proper president del Consell de la UE (a partir de juliol de 2008), Nicolas Sarkozy, rebés el president libi Muammar al Gaddafi. En la roda de premsa posterior a l’encontre Sarkozy argumentava que la recepció oficial tenia sobretot una dimensió comercial, i responia a totes aquelles veus (algunes provinents del seu propi govern) que havien qüestionat la idoneïtat de la trobada amb arguments del tipus ‘això digueu-ho a les famílies de les persones que treballen a les empreses implicades en els contractes que hem signat amb Lybia’. Ja hi tornem a ser. Novament el xantatge moral i la doble vara de medir drets. Cal recordar, a més a més, que aquests contractes són per vendre’ls avions de combat, helicòpters i tancs. 

I la pregunta és: per què és tant difícil entendre que els drets són universals i que tants drets tenim i hem de veure respectats les persones que vivim a la UE com les que viuen a la resta del món? On és la incompatibilitat? Per què per defensar els drets de les persones d’aquí, hem de callar davant les vulneracions dels drets de les persones d’arreu?

En fi, ho deixo aquí per què me n’he d’anar a l’hemicicle. Aquesta tarda tenim un debat amb la Comissió i el Consell sobre el diàleg entre la UE i la Xina relatiu als drets humans (vegeu la nostra resolució). Un cop més caldrà recordar que, si la UE vol ser creïble a l’hora de donar lliçons al món en relació als drets humans, potser que modifiquem la tan nefasta política del ‘Business as usual’. Així, entre d’altres aspectes penso mencionar el fet que l’aixecament de l’embargament d’armes a la Xina ha d’estar condicionat directament a progressos significatius en relació a l’esclariment dels fets ocorreguts a la plaça Tiannanmen l’any 89, així com a l’assumpció de responsabilitats per part de les autoritats xineses i l’alliberament de les persones encara preses (tot i que fins i tot en alguns casos es desconeix si aquestes persones segueixen vives o no). Per altra banda, també reiteraré el fet que trobo inacceptable que els governs europeus es pleguin davant les pressions governamentals xineses quan aquestes li exigeixen no rebre persones dissidents o líders crítics com, entre d’altres el Dalai Lama, sota l’amenaça de revisar determinats acords comercials.

I és que la lluita pels drets humans no pot ser altrament que global i universal, i això exigeix sovint més coherència i alguns sacrificis, també en termes comercials.

Font foto: BBC

Un pensament a “Drets Fonamentals, és clar que sí, però a tot arreu

  1. Five is takes a high level of all kinds of advertising, especially good at film and television advertisement making smart skilled talents. As I know, that in the current domestic university advertising professional including TV media professionals, MBT UK and no subdivision Settings copywriter professional, MBT Shoes UK Sale most of the headline is through before obtain employment training and constantly in produced, excellent self-educated copywriter generally special not easy the creation. Sale Oakley Sunglasses A qualified copywriter requires strategic thinking and creative thinking and strong, and strong well-learned dedication etc. However, from the current China’s advertising professionals overall quality situation, the professional level is not high, MBT Pia knowledge not widespread, the foreign language level is low,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *