Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Llei espanyola d’armes: descafeinada, pero malgrat tot necessaria

Acabo de participar a Brussel.les en un nou seminari organitzat per la Presidència portuguesa relatiu a les polítiques que apliquen els Estats membres de la UE per controlar les transferències d’armes, i sobretot el risc de desviaments (adjunto el paper de la conferència, més avall). Aquest debat té lloc precisament quan, per una banda, estic impulsant un nou debat al Parlament Europeu per demanar, un cop més, per què el Consell encara no ha adoptat la Posició Comuna relativa al Codi de Conducta sobre Exportacions d’Armes, i sobre les reiterades vulneracions del mateix per part de nombrosos Governs (veure La UE vulnera el Codi de Conducta sobre exportacions d’armes: pregunta oral al Consell), i per l’altra, la Llei espanyola de Comerç d’Armes es troba en fase de ratificació al Senat. Pel què fa a aquesta segona qüestió, ja vaig comentar en el seu moment (veure apunt Llei d’armes: manca d’ambició i de voluntat de lideratge ) com el govern espanyol ha deixat perdre una excel.lent oportunitat per posar-se al capdavant de la legislació europea en termes de control de transferències d’armament, i de situar-se així (segueix…)

al nivell del paper que va jugar Canadà en la lluita contra les mines o que està jugant actualment Noruega en relació a les bombes de dispersió. Malauradament ni el President del Govern ni el Ministre d’Afers Exteriors, i per descomptat tampoc el Ministre d’Economia i Comerç, han demostrat tenir aquesta ambició. I això és trist, perque una oportunitat així serà difícil que la tornem a tenir. D’entrada, la proposta de llei presentada pel govern ara fa un any (recordem de pas que es va fer pública en ple període de vacances de Nadal) va ser el.laborada fonamental per la gent d’Economia i Indústria, posant en qüestió l’essència mateixa de la llei, que no havia de ser altra, segons es desprenia de la PNL del Congres que la va reclamar, que dotar-nos d’una llei que ens permetés ser molt mes rigorosos a l’hora d’autoritzar exportacions d’armes arreu del mon. Després del debat parlamentari el text inicial se salvat una mica, tot i que encara hi ha importants dèficits. Malgrat tot, tal i com argumenten les ONG que porten anys treballant-hi, el contingut és decebedor, però malgrat tot necessari, per la qual cosa seria desitjable que el Senat no modifiques substancialment aquest text. Ara bé, això sí. Som moltes i molts qui ens hem sentit defraudats pel President Rodríguez Zapatero, ja que en començar el seu mandat va prometre a les ONG que aquest seria un dels temes amb què volia distingir la seva legislatura. I ho ha fet, certament, però a favor de la indústria.

Adjunto a continuació el comunicat de premsa que van fer públic fa uns des les ONG impulsores de la iniciativa.

ONG demanen al Senat que agilitzi el tràmit i no rebaixi el contingut de la Llei de Comerç d’Armes

 

Amnistia Internacional, Fundació per la Pau, Greenpeace i Intermón Oxfam, donen la benvinguda a l’aprovació avui al ple del Congrés del text de la llei

 

Madrid.- Amnistia Internacional, Fundació per la Pau, Greenpeace i Intermón Oxfam han acollit amb satisfacció l’aprovació avui de la llei de comerç d’armes al Congrés per una àmplia majoria parlamentària, i han demanat al Senat que agilitzi el tràmit en aquesta cambra perquè la llei s’aprovi en aquesta legislatura sense rebaixes i amb els avanços ja inclosos, que milloren el projecte de llei inicial presentat pel govern.

 

Per les quatre organitzacions, és un important pas endavant el fet que, per primera vegada a l’estat Espanyol, es reguli per llei el comerç exterior d’armament i material de doble ús. La venda descontrolada d’armes causa una mort cada minut al món. Si el Senat dóna la seva aprovació final, la llei obligarà el Govern central a denegar transferències que no compleixin els criteris del Codi de Conducta de la Unió Europea segons el qual, no es poden exportar armes a països on es produeixin greus violacions del drets humans o on existeixi un conflicte armat, entre altres situacions.

 

A més, al suprimir-se la referència a l’article 13 de la Llei Estadística Pública del projecte de llei inicial, el Govern ja no podrà escudar-se en el secret estadístic per tal de no donar informació detallada de les armes que exporta Espanya. No obstant això, les quatre organitzacions lamenten que no hi hagi hagut el consens suficient perquè la llei obligui explícitament el Govern a proporcionar al Congrés una “descripció detallada” del producte exportat o autoritzat, encara que el fet que s’obligui a informar en forma de “categories descriptives” obre la porta a una major transparència.

 

Durant anys, les quatre organitzacions han reclamat més i millor informació sobre les exportacions d’armes espanyoles. Actualment, a Espanya encara no és possible saber què s’ha venut exactament a un determinat país o quins criteris ha utilitzat el Govern central per garantir que una exportació no tindrà un impacte negatiu en el país de destinació. Per això, atesos l’esperit i la lletra de la llei que s’ha aprovat avui al Congrés, Amnistia Internacional, Fundació per la Pau, Greenpeace i Intermón Oxfam demanen al Govern espanyol que faciliti detalls sobre cada producte que s’exporta, una informació que sí que donen altres països com els EEUUEEUU, el principal venedor d’armes del món.

 

Per altra banda, les organitzacions destaquen com a aspecte positiu en l’àmbit de control, el fet que la llei incorpori que la compareixença anual del Secretari d’Estat de Comerç al Congrés dels Diputats serveixi no només per informar de les vendes, sinó per respondre a un dictamen i a les recomanacions que sobre aquesta matèria elaborarà la Comissió de Defensa de la Cambra.

 

La llei també obligarà les empreses i operadors en general a incloure en la seva sol·licitud clàusules de no reexportació i informació sobre els mètodes de transport i països de trànsit de la mercaderia. Finalment, les quatre organitzacions valoren positivament que la llei inclogui també les armes i municions de caça i tir esportiu com a material subjecte a control i que, per tant, han d’aparèixer en les estadístiques oficials, a diferència del que passa ara. Espanya és la principal exportadora mundial de municions a Àfrica Subsahariana i només l’any passat va vendre munició a Ghana per valor de 3,2 milions d’euros. La inclusió d’aquests productes com a material subjecte a control ha estat una de les reivindicacions més importants de les organitzacions en els últims anys.

 

Exportacions d’armes a destinacions preocupants

Segons les últimes dades oficials, Espanya va vendre l’any passat material de defensa per valor de més de 845 milions d’euros, fet que el situa en el vuitè lloc entre els majors exportadors d’armes del món.

 

Espanya va vendre 441.000 euros en material de defensa a Israel, un milió d’euros a Pakistan, més de 16 milions d’euros al Marroc, i més de 3 milions d’euros a Veneçuela. L’informe oficial explica que Espanya ha venut a aquests països productes de diferent tipus entre els quals figuren els de la categoria 4: “bombes, torpedes, coets i míssils”. No obstant això, no es coneix amb precisió què s’exporta i en quina quantitat.

 

En el cas del Marroc, només s’ofereix informació sobre la meitat de les vendes, de les quals es diu que són “vehicles tot terreny per a transport”. No s’afegeix més informació sobre la resta dels productes exportats.

 

En relació a les vendes de material i tecnologies de doble ús, entre els destinataris figuren països com Iran, Colòmbia, Xina o Israel. Una vegada més, la falta de detall en algunes d’aquestes operacions no permet saber quines s’han venut exactament.

 

FI

Foto: Acció de les ONG en què denunciaven els moltíssim forats que té la Llei d’Armes. Font: Greenpeace

 

 



  1. NO HABRÍA ARMAS SI NO HUBIERA GUERRAS.
    NO HABRÍA GUERRAS SI NO HUBIERA GENTE QUE LAS APOYARA, COMO USTED HACE, APOYANDO LA GUERRA CONTRA EL PAÍS MÁS PRÓSPERO DE ÁFRICA, QUE ERA LIBIA. YA TENEMOS A LA OTAN EN ÁFRICA, Y AL AFRICOM, Y A EE.UU., FRANCIA, REINO UNIDO, ESPAÑA…DISPUESTOS A SAQUEAR LIBIA Y EL RESTO DEL CONTINENTE AFRICANO.

    EN “DEMOCRATY NOW” SE PUBLICARON UNAS DECLARACIONES DEL COMANDANTE WESLEY CLARK, SEGÚN LAS CUALES, DESPÚES DE IRAQ (SAQUEADO SU BANCO CENTRAL Y SU PETROLEO), VENÍA LIBIA…Y SIRIA, LIBANO (YA SAQUEADO) SOMALIA, SUDAN E IRAN.  PARA APOYAR SU DOLAR NECESITAN LAS RESERVAS DE ORO DE LOS PAISES QUE NO PERTENECEN AL BANCO DE COMPENSACIONES INTENACIONALES.   CON EL AFRICOM EN ÁFRICA NOS PREPARAMOS PARA LA GRAN GUERRA MUNDIAL, DE OCCIDENTE CONTRA EL MUNDO ÁRABE…AL TIEMPO, SR. ROMEVA.  CON LA AYUDA DE GENTE COMO USTED TODO SE ANDARÁ. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Armes/Desarmament per raulromeva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent