Raül Romeva i Rueda

Confesso que una de les seccions de diari que per a mi són d’obligada lectura són les perles europees que en Narcís Genís publica setmanalment a El Punt. Avui se centra en les qüestions del canvi climàtic (entre d’altres temes ben curiosos, com és la propietat del crit de Tarzan). La columna de’n Narcís Genís, conjuntament amb la de Xavier Ferrer, Setmana Europea (llegiu per exemple aquesta de divendres passat amb el significatiu títol de ‘A Catalunya interessa Europa’) són dos espais de reflexió europea des de Catalunya que manifestament trenquen amb la tan còmoda, però també tan equivocada, percepció segons la qual la UE, i allò que passa a les seves institucions, no interessa. En aquest context trobo oportú també mencionar la reflexió que va tenir lloc fa poc al Parlament de Catalunya quan el Director General de la CCRTV, Joan Majó, responia a una pregunta de la diputada Dolors Camats, i reconeixia que no es dedicava prou atenció a les qüestions europees des dels mitjans públics catalans (cal dir que no són només aquests els qui se n’obliden sovint), al temps, però, que lamentava també que en els darrers tres anys ‘no hagi passat res que valgui la pena a Brussel.les‘ (transcric més avall la pregunta de na Dolors Camats i la resposta sencera de Joan Majó). Sigui com sigui, és evident que tant TV3 com Catalunya Ràdio compten amb excel.lents professionals que coneixen perfectament la realitat europea i que (segueix…)

saben molt bé com parlar del què hi passa, llegint-ho, quan toca, amb òptica catalana, o mantenint un to europeu o mundial quan, com sovint és també el cas, pertoca. Des d’aquí convido a la Corporació, per tant, a donar més suport a aquests professionals que, malgrat que fan una molt bona feina, sovint no troben ni els espais ni els recursos pertinents per fer-la pública, la qual cosa alimenta, en conseqüència, aquesta percepció general que ‘a Europa no hi passa res que valgui la pena’ o ‘és que Europa ens queda lluny’. Tot plegat comporta un risc important, i és precisament el que apunta també avui a El Punt na Marta Martin i Teixidor, en un article titulat ‘Oblidada Europa‘. En recomano la lectura.

Pregunta al director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió sobre les ajudes i els suports a la comunicació dels afers europeus (Tram. 312-00116/08)

La Sra. Camats i Luis: Molt bé, gràcies president. Nosaltres volem anar ben lluny del que ara estàvem parlant, de fet, i no només geogràficament. Volem preguntar-li sobre la informació que en general es dóna en els mitjans de comunicació sobre els afers europeus. És veritat que podríem fer el mateix diagnòstic per als mitjans públics o privats, que és un diagnòstic d?escassa presència del que en general es tracta a les institucions europees o del que són polítiques europees, però també és veritat que, malgrat que com vostè deia, senyor director general, vostè mira al seu voltant, en els altres mitjans per també avaluar l?impacte o la idoneïtat d?una notícia o una altra, és veritat que els mitjans públics creiem tenen una responsabilitat especial i, en tot cas, un paper que, a vegades, els fa ser diferents o els hauria de fer diferents en el tractament de la informació.

En tot cas, és veritat que aquesta poca incidència dels afers europeus contrasta amb el que, en realitat, sí afecta de les decisions europees en el dia a dia dels ciutadans d?aquest país i de tota la Unió Europea que difícilment podem reconèixer, a vegades, en algunes decisions la mà de les institucions europees. Com els mateixos directius de la Corporació deuen conèixer, les pròpies institucions europees tenen diferents programes per pal·liar aquesta escassetat que és arreu, i es tracten de programes de suport econòmic fins i tot, tant del Parlament com de la mateixa Comissió, per fomentar l?emissió i la realització de programes que vagin, que facin aquest tractament més pedagògic, informatiu i divulgatiu sobre la informació europea.

I volem preguntar, precisament, quines intencions té la Corporació, tant en ràdio com en televisió, o quines previsions té d?aprofitar precisament aquests recursos per tirar endavant o bé tractaments especials de la informació europea ?ara mateix estem en el final de la Conferència Intergovernamental que tanca el Tractat de la Constitució? o fins i tot per programar programes ad hoc que puguin ajudar en aquesta divulgació com fan altres televisions ?per exemple la televisió d?Andalusia que té un programa especial sobre temes i afers europeus. Altres vegades s?ha fet des de la Corporació, jo vull recordar la idoneïtat i la gran incidència de programes amb relació, per exemple, a la moneda única o a la introducció de l?euro, que van servir de manera molt clara i molt divulgativa perquè tothom conegués, prèviament a tenir-la a la butxaca, la moneda europea, però ens agradaria saber quines són les previsions d?anar en aquest sentit, de la Corporació. Gràcies.

El president: Gràcies, senyora Camats. Té la paraula el director.

El director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió: Sí. Senyora Camats, jo no sé si tinc una visió objectiva en aquest tema, perquè, és clar, jo he estat amb relació molt estreta amb les institucions europees durant deu anys i n?he viscut sis a Brussel·les i, per tant, probablement no tinc una visió objectiva, però coincideixo plenament, i encara molt més, amb la preocupació que vostè expressa. És a dir, tinc la sensació absoluta que els nostres mitjans de comunicació, no de la Corporació, però ja que estem parlant de la Corporació, tenim una visió localista, tenim una visió excessivament localista de coses que passa i tal. I concretament, tenim una insuficient visió de valorar i donar importància a les coses que passen a escala europea, que potser jo n?hi dono més per això que li deia.

En aquest sentit, per tant, participo plenament d?aquesta preocupació, però al mateix temps ?i ho explico així de clar? he de reconèixer que els anys que jo porto a la Corporació han coincidit amb els anys més tristos d?Europa, amb els anys més tristos de la construcció europea, des del fracassat referèndum fins avui o fins demà, que no sé si això es revifarà, jo que he continuat amb relació amb les institucions europees i, d’alguna manera, amb la Comissió, la situació ha estat molt trista, i era el pitjor moment perquè jo hagués fet algunes de les coses que m?hagués agradat fer dintre de la Corporació en aquest sentit. Perquè, què havíem de fer? Programes per dir queno passava res? Programes per dir que… No, no entengui?m, ho estic simplificant una mica, però les intencions que en aquest camp jo hagués pogut aportar a la Corporació, han estat enormement afeblides per la realitat de la dinàmica de la construcció europea durant aquests tres últims anys, no?

Per tant, li dono plenament la raó, li expresso la meva convicció en aquest mateix sentit, però, al mateix temps, li faig avinent que hi ha un fet objectiu i és que, malauradament, duran tres anys, a Brussel·les no ha passat res que valgués la pena.

Estic exagerant, evidentment, però és una mica així, tristament, és així amb comparació amb el que havien sigut els deu anys anteriors, per entendre?ns. Vostè parla del que van fer per l?euro, el que van fer…, però és, clar, i ara què havien de fer? Ara què havíem de fer? Per tant, plenament d?acord amb la seva preocupació i espero que a partir demà, si de veritat es torna a posar a marxa la dinàmica de la construcció europea amb el nou Tractat, i funciona una mica encara que sigui a un nivell inferior del que estava previst en la Constitució, però d’alguna manera acceptable, això es pugui remeiar.

Nota: TRANSCRIPCIÓ EN BRUT. Aquesta transcripció està pendent de verificació i correcció. Pot contenir, doncs, errades de fidelitat i incorreccions lingüístiques i no es pot considerar com una publicació oficial.

Foto: Joan Majó, en una conferència recent a Esade. Font: CCRTV