Paisatge lingüístic
Fa molts anys quan anàvem a Barcelona ens cridava l’atenció que els rètols del carrer estigueren en català, cosa que ací era tota una novetat. Un bon amic va arribar a fer una teoria sobre el que n’anomenava “paisatge lingüístic” i la seua importància, que aleshores veiem amb una gran enveja.
Doncs he de dir que cada vegada el paisatge lingüístic ens és més favorable al poble també. Fa anys algun pub, el Travessanya crec que va ser el primer, era l’únic establiment en retolar en català i encara de la forma més prudent imaginable. Avui en canvi n’hi ha dotzenes i dotzenes de rètols i cada volta en són més. I de tota mena de coses i establiments: hi ha forns i autoscoles, advocats i venedors de roba, mecànics i dentistes que prenen la determinació d’anunciar-se en la llengua del poble, de fer-la visible també com a senyal important de la seua activitat. La valencianització del paisatge comercial de Bétera és una evidència constatable. Potser encara no arriba a la meitat dels establiments comercials però cada vegada es fa notar més, sobretot si tenim en compte que l’Ajuntament no ha fet mai un pla de normalització lingüística i que tot creix des de baix, silvestre. Avui he fet un passeig quan el sol ja baixava i he anat fotografiant allò que veia, simplement i content.
Que ha Barcelona sempre comencen amb uns esforços notables i innovadors i ací baix, després, i sense quasi despetinar-nos apareix per generació espontània.
Com deien aquells savis de Sueca i de Vic:
Els Països Catalans serem de dreta -civilitzada i global- o no serem.
Encara al igual que com la fatxenda de Comunitat Valenciana i Generalitat tanmateix és en valencià en el cas dels comerços esdevenen per la facilitat d’enregistrar un nom comercial en llengua valenciana que no siga rebujat per la patent de marques comercials a la vegada que trobar un mot més atractiu o folk, no deixa de ser pur ‘fatxenda’.
El que ens expliques Vicent és un clar símptoma positiu de què l’ús social del català s’extén per les contrades del País Valencià.
Salut
Però no deien que el català està pitjor que a l’època d’en Franco???
Quant de victimisme nacionalista, deu meu!!
Les bones notícies sobre l’ús social de la llengua al País Valencià són molt ben rebudes, sobre tot ara que ens trobem entre un allau de pessimisme
Indubtablement, és un procés, però és la demostració de la vergonya necessària que hauríem de sentir els principatins quan algú d’aquest veral tracta qualsevol part del país amb paternalisme i amb condescendència o pretén que fora del principat hi ha herois i no persones.
L’Esquerra Independentista hauria de treballar-ho bé això, que la repressió hi és, la persecució també, el menyspreu també i tot el que es vulgui, però en tot cas és una qüestió de percentatges i en alguns casos potser ens enduríem sorpreses.
També demostra com de malament es coneix el país -quin?- la gent del principat.
Ja n’hi ha prou de victimisme i papanateria, que el país és un i el procés cal anar-lo fent.