Bernat Joan: ja saps on som, utilitza’ns
Benvolgut Bernat:
Confesso que no m’ha sorprès conèixer que seràs el substitut de Miquel Pueyo al capdavant de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat. He compartit amb tu tres anys al Parlament Europeu, formant part del mateix grup (Verds/ALE) i constatant l’enorme interès i coneixement que tens en els temes lingüístics. Hem patit, de manera conjunta amb els altres eurodiputats i eurodiputades catalanes (Guardans, Obiols, Badia, Riera…), les dificultats de fer avançar el reconeixement del català en un espai, el Parlament Europeu, massa vegades dominat per lògiques estatalistes, i en què el desconeixement de moltes i molts col.legues sobre la realitat de la nostra llengua i el nostre país els fa ser sovint víctimes de manipulacions interessades per part d’altres que sí la coneixen, però que fan bandera política i personal de la seva obstrucció. Què t’he d’explicar que no sàpigues? (segueix…)
En l’entrevista que et fan avui a El Periódico comentes que ‘tot allò que es pugui fer a través de la persuasió i la seducció no s’ha de fer per altres vies’. I que és millor una suma en què tothom hi guanya’. Saps perfectament que comparteixo amb tu aquesta manera d’enfocar la qüestió, i que es tracta, de fet, de la lògica que hem dut a terme al llarg d’aquests tres anys en el sí del Parlament Europeu els eurodiputats i eurodiputades catalanoparlants, i que continuarem malgrat que ja no siguis amb nosaltres.
Ja no formes part del nostre reduit però motivat grup en favor del ple reconeixement del català a l’Eurocambra, per estic segur que des del teu nou càrrec hi seguiràs treballant. Ja saps on som: utilitza’ns.
Nosaltres seguirem fent la tasca de seducció i convicció que ens toca fer en el si dels nostres grups, del conjunt de la cambra, i fins i tot entre el funcionariat, de tal manera que, poc a poc, com ja estem fent, anem vencent els obstacles que trobem dins mateix de la casa. Com saps, moltes vegades es tracta simplement de desmentir imatges i suposats problemes tècnics i econòmics que no existeixen, però d’altres necessitem també que es facin coses des de les institucions (Parlament de Catalunya, Congrés, Generalitat, etc…) que enforteixen el nostre treball. Així, per exemple, seria del tot fonamental que el tema de l’ús del català al Congrés es resolgués d’una vegada per totes. Així ningú podria acusar de voler fer a Brussel.les i Estrasburg allò que el nostre govern no gosa fer a Madrid.
En definitiva, tal i com molt bé dius, ‘que una llengua no estigui connotada partidistament és molt notable per a qualsevol procés de normalització. Si s’associa la llengua a una tendència política de dreta o d’esquerra es perjudica tot el procés. S’ha de despartiditzar la llengua’. La coalició que hem protagonitzat al Parlament Europeu, entre n’Ignasi, na Maria, en Raimon, tu i jo, a més a més d’altres companys i companyes catalanoparlants o simpatitzants de la causa, ha posat de manifest que aquest és un tema de país, no de partit. I només ens en sortirem si aconseguim convèncer que això és així a qui pot i ha de prendre les decisions oportunes.
Et desitjo molta sort en la teva nova tasca. No ho tindràs fàcil. Ho sé. Ho sabem. Però un cop més et reitero la meva voluntat personal i política d’esdevenir una peça més en l’engranatge que ha de fer avançar el català cap a la normalitat dins de la UE, no en detriment d’altres llengües, sinó en favor d’un dret que la nostra llengua té de fa temps guanyat.
Afectuosament,
Raül
Foto: Miquel Pueyo passa el testimoni a Bernat Joan. Font: Ricard Cugat/El Periódico.
Degut a alguns problemes de format he hagut de tornar a fer el post de manera que s’han esborrat alguns dels comentaris que s’hi havien fet. Demano disculpes i convido a qui els havia fet a tornar-los a fer, si ho desitja.
Raül Romeva
Apreciat Raül,
vull agrair-te el teu comentari i, senzillament, comentar que continuarem treballant perquè el català sigui una llengua cada vegada més normal. No dubt que hi podrem col.laborar, com hem fet al llarg d’aquests darrers anys.
Gràcies per tot, i una abraçada ben forta.