Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

UE: secretisme no rima amb transparència

Ja som a la vigilia del 25 de març, data conmemorativa de la Signatura del Tractat de Roma (ja fa 50 anys), i la presidència alemanya insisteix en conduir el procés de construcció europea en la més estricta foscor i opacitat. Les grans declaracions triomfalistes sobre els èxits aconseguits fins ara per la UE (que són molts i inqüestionables) amaguen malauradament la manca de convicció intergovernamental sobre la necessitat de seguir construint més i millor UE. Després dels no al Tractat Constitucional a França i a Països Baixos, alguns (segueix…)

parlen de crisi, d’altres de parada tècnica, n’hi ha que prefereixen el concepte ‘període de reflexió’, jo prefereixo definir la situació actual com a ‘catarsi de la democràcia europea’. El projecte europeu segueix essent important, necessari i urgent. 

El problema, però, és que després d’escoltar en diverses ocasions les intervencions de la presidència alemanya en relació a com seguir endavant amb el procés constitucional europeu, m’he quedat amb la incòmoda impressió que l’estratègia dels governs es limita simplement a mirar d’arribar a alguna mena d’acord amb el nou govern francès que surti de les properes eleccions del maig, fer alguna mena d’ajustament tècnic en el cas holandès, i ja està. Aquí no ha passat res. La sensació s’ha enfortit en escoltar fa poc el Ministre d’Afers Exteriors alemany, Frank-Walter Steinmeier, quan presentava a Estrasburg la Cimera de Berlin del 25 de març i parlava de l’enigmàtica Declaració de Berlin.

Com que no coneixem el text, ni tant sols els membres del Parlament Europeu, només podem opinar sobre el context. I aquest és massa fosc, massa opac. Malgrat els discursos de més transparència que solen fer els caps d’estat i de govern, la pràctica intergovernamental segueix essent secreta. A més a més, Angela Merkel insisteix sovint en dues idees que no ajuden a il.luminar el camí: primer, acostuma a sentenciar que un referèndum el mateix dia per a tota la UE no és factible ja que els ‘amos’ dels Tractats són els Estats i són aquests els qui han de decidir sobre la legitimació dels mateixos", i segon, Merkel es mostra sovint escèptica pel què fa a la convocatòria d’una nova Convenció constituent, tal i com li van reclamar en el debat nombrosos eurodiputats i eurodiputades. En altres paraules, enlloc de veure que la solució a l’euroesceptiscisme és més i millor Europa que respongui més i millor, i més directament, a les necessitats de la ciutadania, Merkel acostuma a insisitir a preservar el principi de ‘UE com a suma d’Estats’.

Sigui com sigui, en no conèixer el text, només ens queda deduir-ne l’esperit, la música, a partir dels diversos discursos que han fet els responsables governamentals. I en aquest sentit cal dir que massa vegades he tingut la impressió que l’orquestra desafina i que els instruments no van coordinats. Per exemple, no podem parlar dels grans progressos de la UE, de riquesa i de prosperitat i oblidar les grans i creixents bosses de pobresa que existeixen a la UE. No podem parlar de com frenar la immigració clandestina i no donar resposta a la vulneració dels drets humans més fonamentals de milions d’immigrants legals que treballen a la UE. No podem parlar del gran repte que suposa fer front al canvi climàtic i no establir compromisos més concrets i ambiciosos (per exemple, no superar els dos graus d’escalfament en 50 anys i garantir el 100% d’us d’energia renovable en 100 anys). No pot funcionar el Pacte d’estabilitat si la Comissió no disposa de capacitat sancionadora dels països que l’inclompleixen. No podem parlar de democràcia europea mentre el Parlament Europeu no sigui el veritable i principal legislador europeu. No podem donar lliçons al món sobre drets i llibertats quan a dins mateix de la UE es vulneren drets i llibertats fonamentals siguin la llibertat d’expressió, la llibertat d’orientació sexual, o flagrants desigualtats entre dones i homes. No podem ser eficients i coherents a escala internacional amb 27 polítiques exteriors i 27 exèrcits estatals.

En definitiva, no podem relegar els grans reptes europeus a un segon nivell després dels interessos estatals. La UE només serà creible per a la gent jove si aquesta garanteix un mínim d’expectatives de progrés individual i col.lectiu, i sobretot si és capaç de fer front als grans reptes no ja europeus, sino mundials, globals. Molta gent seguim creient que el projecte europeu segueix essent un somni necessari i realitzable. Només espero que els governs no el frustrin.

Font foto: Comissó Europea

 



  1. Una constitució blindada al servei esclussiu de la lluïta per la concentració del poder economic i en decriment dels interesos dels ciutadans i les nacions que la conformen.

    Una vegada aconseguida la unió economica i lliberal, ara cal preservar la seva pluralitat i riquesa cultural, la sostenibilitat respecuosa dels sectors economics i de l’entorn i el medi ambient. 

    Però coneixent els percal, la constitució de la Unió europea serà una forma de blindar-la als interesos i la concentració sota els interesos escloents dels grups més influents i un augment i perllongació dels interesos d’Estat, com l’espanyol.

    On els Aznar, Bono i companyia seguiràn sentint-se il.luminats i poseïdors de la voluntat reial dels catalans per satifaure les les seves necessitats españolistes sota els interesos esclussius nacionals de su España de siempre vertebrada a sangre fuego i el imperio de la ley, que en realitat és la ley de l’imperio.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de UE: present i futur per raulromeva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent