Canvis en la direcció d’ICV
M’assabento des de Nairobi que finalment el Consell Nacional d’ICV (al qual no he pogut assistir per trobar-me participant en el Fòrum Social Mundial) ha ratificat aquest matí els nous nomenaments a la direcció d’ICV: Jordi Guillot com a Secretari General i Joan Herrera en tant que vicepresident. Les dues decisions em semblen encertades i oportunes, a la vegada que coherents amb el nou moment que viu ICV després de les eleccions de novembre.
En Jordi Guillot fa temps que està assumint les tasques de coordinació interna del partit especialment davant l’augment de responsabilitats institucionals que ha assumit en Joan Saura. Vénen ara temps que (segueix…)
no seran tampoc senzills d’afrontar: eleccions municipals al maig, eleccions generals d’ací a un any (si no hi ha sorpreses) i, ja més llunyanes (tot i que potser no tant) les eleccions europees de juny de 2009. A banda, ICV es troba en una fase de creixement i expansió que reclama d’una estructura de partit cohesionada, dinàmica, transparent i que permeti espais de reflexió i debat.
Tot això calia fer-ho ja que, especialment després de les eleccions catalanes de 2003, l’entrada d’ICV al Govern havia deixat una mica orfe el partit, cosa que lògicament calia corregir. Per altra banda, sóc clarament partidari de reduir al mínim la duplicitat de càrrecs, i això no sempre és senzill en un partit petit.
Per altra banda, en Jordi Guillot ha estat també un dels artífex de l’apertura d’ICV cap a l’espai verd europeu, el qual és manifestament un espai en constant creixement i consolidació, no només a escala de la UE sinó a escala mundial (més espai no és sempre necessàriament sinònim de més partits o més votants, tot i que sí ho és, almenys, de més consciència, i per tant de potencials suports).
Pel què fa al nomenament de’n Joan Herrera com a Vicepresident em sembla també una decisió lògica en dos sentits almenys: el primer, tenint en compte que el projecte d’ICV s’ha basat darrerament en una important i valenta renovació generacional, era, trobo, desitjable que qui millor representa aquest canvi, en Joan Herrera, formés part tambe del nucli de més capacitat directiva (presidència i vicepresidències). El segon argument l’aporta la capacitat demostrada pel propi Joan en la gestió de la seva tasca parlamentària al Congrés. Recordem que en el moment en què se’l va nomenar cap de llista per a les generals de 2004 les expectatives per a ICV eren simplement integrar-se al Grup Mixt en un context amb nova majoria absoluta del PP. En canvi, el fet que acabés guanyant el PSOE, que ICV acabés finalment formant grup conjunt amb IU, i que el nou govern necessités del seu suport va fer que, de sobte, en Joan esdevingués no només un diputat jove i novell que anava a Madrid a preparar-se, sinó que es convertís en portaveu d’un dels Grups amb més influència i pes dins la Cambra Baixa, amb tota la responsabilitat i el pes que aquest fet comporta.
Malgrat tot, en Joan ha demostrat de sobra la seva capacitat política per gestionar aquesta situació, tal i com se li reconeix dins i fora del partit. A banda d’això, fa molts anys que conec en Joan, i sé que no només és un gran diputat, un gran polític i un gran dirigent. És, sobretot, una gran persona i un gran amic. Valors que, certament, no tenen preu.
Ens trobem clarament en un moment en què el futur dels partits polítics catalans passa per (a) enfortir la dimensió europea dels mateixos (cada vegada més el discurs i la pràctica política s’encamina cap a la creació o enfortiment de Partits a escala europea), (b) obrir els partits a la societat i a d’altres maneres d’organitzar-se socialment i política (tal i com queda manifestament palès en els Fòrums Socials), i (c) preocupar-se necessàriament de temes i problemes cada vegada més globals (partint, lògicament, de la necessitat d’afrontar les conseqüències a escala local d’aquests problemes globals).
ICV no només hauria de ser ben conscient d’aquest fet, sinó que s’hi ha de situar de cara i amb ganes i voluntat de liderar els canvis actuals i futurs.
Per tot plegat, tant en Jordi com en Joan es troben en les millors condicions per afrontar les noves responsabilitats que se’ls ha encomanat.
Els desitjo, a tots dos, la millor de les sorts.
Foto: Joan Herrera. Font: El Punt.