Present i futur de la UE: propostes concretes (el Pla A + de Gérard Onesta)
El ja ex–President Pasqual Maragall enarbora ara amb força la bandera europea en el seu nou repte personal, tot i que cal dir que el seu europeïsme bé de molt lluny. I és que el debat sobre el model de construcció europea segueix essent clau. De fet, avui i demà tenen lloc a Brussel.les unes Jornades per afrontar la situació actual i futura a la UE. Alguns parlen de crisi, d’altres de parada tècnica, n’hi ha que prefereixen el concepte ‘període de reflexió’. Jo prefereixo definir la situació actual com a ‘catarsi de la democràcia europea’. El projecte europeu segueix essent important, necessari i urgent. En aquest context (segueix…)
toca recuperar el tema de definir de quina manera cal seguir avançant en el procés de construcció europea.
No és que calgui descobrir res de nou, em temo, sinó que allò que manca és la voluntat política de fer el salt institucional que fins ara els governs dels Estats s’han negat a fer. És impossible fer més Unió Europea, i que aquesta sigui més democràtica, més social, més sostenible, més respectuosa amb la diversitat de pobles i llengües que la integren, i més compromesa amb la construcció de la pau al món sinó hi ha un pensament seriós de part dels governs dels Estats sobre que la UE és la solució, i no el problema, de l’aparent paràli.lisi europea. I dic aparent paràl.lisi perquè aquells que saben que la UE pinta molt (sobretot grans sectors econòmicoindustrials) estan traient un gran profit d’aquesta inhibició intergovernamental a afrontar de cara la situació.
El gran repte, per tant, segueix essent afrontar el dèficit democràtic europeu, i la necessitat que siguin les institucions democràtiques europees les que encapçalin els debats sobre els grans temes que afecten la ciutadania europea, i que no passi, per exemple, que determinades decisions fonamentals es prenen en reunions secretes sense cap mena de control parlamentari (veiem, sinó, el cas de la reglamentació sobre líquids en les cabines dels avions), o que determinats lobbies econòmico-industrials que tenen cada vegada més influència sobre la Comissió i el Consell acabin imposant els seus criteris/interessos sense que, com passa sovint, es tingui en compte l’opinió del Parlament Europeu (pensem, per exemple, en els grans sectors de comunicació (revisió Directiva sobre TV sense Fronteres), la indústria química (REACH), els lobbies energètics, el sector serveis (Directiva Serveis), sector agroindustrial (Revisió Polítiques agrària i pesquera comunitàries, transgènics), etc… ).
De propostes, però, no en falten. Ara fa uns mesos en el Congrés del Partit Verd Europeu vàrem aprovar un text titulat: Un futur verd per a Europa. El text posava de manifest l’enorme grau de coincidència proeuropeïsta que existeix entre formacions que en els referèndums dels respectius països sobre el Tractat Constitucional vàrem defensar el No i d’altres que ho van fer pel Sí. I la coincidència rau, fonamentalment, en considerar que el punt de partida del debat han de ser les Parts I i II del Projecte de Constitució, que són les parts veritablement constitucionals, mentre que les parts III i IV, que de fet són els actuals Tractats refregits, són precisament els que s’ha constatat que ja no donen resposta a les necessitats actuals i que cal revisar. Allò que cal ara, per tant, és una veritable Constitució Europea, i no un altre Tractat. De fet, aquest esforç de presentar com quedaria una Constitució Europea si féssim això d’aprofitar (i polir) les parts I i II (i part de la IV) l’ha fet a consciència el nostre company de Grup, Gérard Onesta, en el text que ell mateix titula ‘Pla A +’.
Tal i com el defineix el mateix Onesta en el seu lloc web, "Conçu comme une réponse à cette question constitutionnelle européenne, le "PLAN A+" pourrait être le scénario positif qu’attendent – quelle que soit la position qu’ils aient prise jusqu’ici dans ce débat – tous les européens convaincus". El Pla A + es presenta en format de tres llibrets que necessàriament s’han de llegir de manera conjunta: En el dossier 1: Punt de partida es posa de manifest la situació actual, es plantegen les diverses hipòtesi que hi ha actualment sobre la taula i es proposa una metodologia concreta per sortir de la crisi. En el dossier 2: La Constitució es presenta el text que quedaria si féssim aquest exercici de treballar sobretot sobre les parts I i II. I finalment, el dossier 3: el Tractat agrupa els acords europeus de naturalesa no constitucional que ja existeixen (polítiques, procediments i protocols) els quals es trobaven incorporats en la proposta de Tractat Constitucional, ara moribund.
El debat pot no semblar massa apassionant però no ens enganyem, el cost de la no Europa Política el paguem sobretot els/les ciutadans que creiem en la democràcia. Potser que ens posem les piles.
Font foto: web Parlament Europeu