Marroc mostra novament tics absolutistes

Demà dijous una delegació del Parlament Europeu havíem de marxar cap al Marroc (Rabat i Casablanca) i als territoris ocupats (El Aaiún). La maleta, però, tornarà a casa sense desfer. Avui mateix hem rebut una carta del President de la Cambra de Representants marroquina, Abdelwahad Radi (carta al final de lapunt), cancel.lant al darrer minut el permís per a fer aquesta visita, la qual fa molts mesos que estem preparant amb ells, i havíem fins i tot consensuat diverses de les visites. Largument que donen per cancel.lar la missió, però, és prou significatiu del tarannà de lactual règim marroquí. Diu la carta que donat que la majoria de la delegació (tres dels cinc) formen (formem) part de lintergrup Pau al Sàhara, linforme  que en sortiria seria només un recull de les tesis del Polisario. A més a més, (segueix…)

gosen demanar que, per tal dacceptar la delegació, cal que aquesta sigui més equilibrada (no especifiquen però què entenen per equilibrada).

Tot plegat és altament preocupant donat que, fins a data davui, la delegació no hem fet més que acceptar les peticions marroquines amb lobjectiu, precisament, de no donar arguments que impedissin la visita. De fet, la delegació ad hoc sobre el Sàhara Occidental va ser acordada a la resolució del Parlament Europeu el 27 doctubre de 2005 després dels fets ocorreguts als territoris ocupats en què es van perseguir, detenir i torturar diverses persones defensores de drets humans. Ja llavors el règim marroquí, a través dels seus delegats a Brussel.les, va intentar que no saprovés la resolució, i gairebé ho aconsegueixen, sinó és perquè alguns/es dels/les diputats/des ens hi vàrem oposar en un llarg i tens estira i arronsa amb la presidència del Parlament. No cal dir que el fet que no shagués pogut debatre i votar una resolució durgència degut a les pressions del país mencionat (en aquest cas Marroc) hauria suposat un precedent alarmant.

Al llarg daquest any i mig la delegació no ha parat de rebre interferències de part dels delegats marroquins, pretenent definir el programa, la composició, el contingut dels debats o les persones convidades. Malgrat tot, donat que lesperit de la delegació era en tot moment poder visitar les persones que viuen al Sàhara, vàrem acceptar moltes de les peticions que van fer fonts marroquines, inclosa la de comencar la delegació visitant Argèlia i els campaments de Tindouf, malgrat que en realitat aquestes visites no tenien res a veure amb el mandat de la delegació.  Cal reconèixer i agrair la bona disponibilitat tant del Polisario com del govern argelià en aquest afer que contrasta frontalment amb labsolutisme mostrat pel règim marroquí. Així mateix, la delegació mai s’ha negat a rebre ningú, i encara menys s’ha impedit entrar al Parlament Europeu a cap de les persones amb les qui se’ns ha demanat veure’ns, indiferentement de si estàvem més o menys d’acord amb les seves argumentacions. Som en un Parlament, i la nostra funció és parlamentar, amb tothom. Sembla però que la Càmera de Representants marroquina té criteris diferents en quant a parlamentarisme. Per tot plegat, largument de parcialitat no només és inacceptable, és a més a més, i perdoneu la franquesa, insultant.

Al llarg dels darrers anys he vist molts gestos de part tant del Polisario com dArgèlia en favor duna solució justa i duradora al sàhara occidental, i en canvi sóc incapaç de recordar un sol gest de la part marroquina en el mateix sentit. Ans al contrari.

Ja fa temps que penso que desde les institucions europees i dels Estats membres se li estan permetent massa coses a les autoritats marroquines en nom de mantenir bones relacions. És evident que cal mantenir bones relacions amb els veins, només faltaria. Però és precisament aquesta necessitat, mútua per altra banda, la que ha de servir per marcar ben clarament certes línees roges que cal evitar que es creuin. La relació UE-Marroc, no ho oblidem, és privilegiada, i en canvi ja fa temps que el Marroc vulnera una i altra vegada, i de manera impune, principis fonamentals clars que la UE i els seus Estats membres abanderen arreu del món. I així, és clar, es veuen legitimats per obviar-los tantes vegades com faci falta. 

Aquest darrer incident és segurament dels mes greus que he pogut viure darrerament, i lògicament les persones afectades i directament mencionades en la carta del President de la Cambra de Representants marroquina durem a terme les accions que considerem pertinents per tal que aquesta actitud de tall absolutista no quedi sense conseqüències. En tota relació privilegiada el respecte ha de ser mutu, i en aquest cas, és evident que el menyspreu marroquí cap a la les institucions europees mereix una reacció al més alt nivell.

Adjunto el contingut de la carta:

Monsieur le Député,

Dans le cadre des préparatifs de la visite de la délégation ad-hoc du Parlement Européen au Maroc prévue du 5 au 8 octobre 2006, et après avoir reçu la liste des membres de cette délégation, nous avons relevé quelle ne correspond pas à la liste initiale, et que la dernière liste est encore plus déséquilibré que sa précédente vu que la majorité de ses membres (trois sur cinq y compris le Président) appartiennent à lintergroupe qui épouse sans réserve les thèses du polisario.

Par ailleurs, et daprès nos informations, la délégation ayant visité lAlgérie ne comprenait que la présidente de lintergroupe qui se trouve aujourdhui renforcée par deux autres membres de la même tendance.

Dans ce contexte, tout rapport de cette délégation ne serait quun plaidoyer des thèses de lintergroupe. Pour toutes ces raisons nous vous demandons de bien vouloir reporter cette visite à une date ultérieure afin de nous mettre daccord sur une composition équilibrée de cette délégation.

Je vous prie de croire, Monsieur le Député, en lassurance de ma haute considération.

Le Président de la Chambre des Représentants

Abdelwahed Radi

cc: le Président du Parlement Européen

Le Président de la Commission des Affaires Etrangères au P.E.

Font foto: AFP

 

3 pensaments a “Marroc mostra novament tics absolutistes

  1. Avui, 30 setembre.

    Engrunes

    Joan Oliver

     
    Savi Fornesa

    Vivim en una societat estranya que té un gust malaltís per les teories absurdes i les explicacions que, per inversemblants que siguin, quadren amb allò que volem pensar. Així per exemple, decidim que qui no parla bé de la immigració és un racista, xenòfob i fatxa. I a continuació ens inventem teories i estudis surrealistes per dir que, si no fos per la immigració, la nostra economia se n’aniria a l’aigua. I no ens aturem ni un minut a pensar que això no té cap lògica. I quan dius que no és cert que necessitem immigrants i que no és cert que la nostra economia creixi gràcies als immigrants, et miren com si fossis un extraterrestre. I sort n’hi ha que davant de tant soca que escriu llibres apareix un savi de debò com el president de La Caixa, Ricard Fornesa, que amb lògica clara i senzilla explica que cal anar molt alerta abans d’assegurar que l’entrada d’immigrants al mercat laboral té efectes positius i recorda que, quan es diuen aquestes coses, "es comptabilitza la seva aportació a la Seguretat Social, sense tenir en compte que les despeses màximes es produeixen a l’ensenyament, la sanitat i la seguretat, que es paguen amb impostos".

     
    Dieta immigrant

    S’han reunit a Barcelona un altre grup d’aquests savis que de tant llegir informes no saben res. Aquests figura que parlen d’alimentació i han aprofitat la trobada per advertir que els immigrants i les seves famílies pateixen més problemes d’obesitat que la població autòctona i han gosat recomanar-los que no abandonin la dieta que seguien als països d’origen. La recepta és infal·lible: passi gana i no s’engreixarà.

     
    Salut mental immigrant

    L’Agència de Salut Pública de Barcelona assegura que "els immigrants tindran més trastorns mentals quan envelleixin que la població autòctona" i proclama que cal formar els nostres professionals de la salut "en aspectes antropològics, socials, socioculturals…". Magnífic, però, si no és massa demanar, que els facin també uns quants cursets dels aspectes antropològics i socioculturals catalans i que, quan anem al metge de la sanitat pública, ens atengui en la nostra llengua. I si això és massa difícil d’aconseguir, ens hauran d’acabar posant mediadors culturals i lingüístics com fan amb els immigrants.

  2. Benvolguts companys,

    Els senyors de CiU i el PSC estan intentant fer creure a la gent que aquestes eleccions són cosa de dos. Res a dir. Si ho poden fer, és normal que ho facin.

    Crec que és el moment de contrarestar-los. I que es pot fer.

    Aquestes eleccions són en veritat cosa de dos. O sociovergència o alternatives.

    Hi ha molta gent que potser deixaria de votar convergents o socialistes. I que si no ho fan és perquè… si no voto aquells que sempre he votat, a quí voto? A erc? a ICV?

    Ok, la meva proposta: Anuncieu DOS debats electorals entre ICV i ERC. Anuncieu-los ja. Les estadístiques diuen que ICV pujarà prop de 5 diputats. Erc es mantindrà. ICV i ERC sumaràn més diputats que el PSC. Té tot el sentit del món que us presenteu en un one on one i dicutiu de política de veritat.

    Sigueu valents. Assalteu al poder. No penseu si podeu perdre vots en favor de l’altre. Penseu que podeu esgarrapar vots de la sociovergència. MOLTS VOTS.

    La gent no us votarà ni a un ni a l’altre si no té clar a quin dels dos votar.

    Presentar-vos en un debat entre els dos us afavorirà a tots dos.

    És la vostra oportunitat.

    No la desaprofiteu!!!