Menys ‘jo, meu, per a mi’, i més ‘nosaltres’ (publicat a l’ARA, 04/05/2015)

Captura de pantalla 2015-05-05 a les 7.27.37

Hi ha alternatives al creixement? Fa pocs dies aquest diari s’ho preguntava. No existeix cap resposta màgica, cert, però reflexionar-hi és a la vegada pertinent i urgent. D’entrada una reflexió: tal com va dir Kenneth Boulding (economista ecologista), “Algú que pensi que l’activitat econòmica pot créixer de manera infinita en un planeta finit o bé és boig o bé és un economista. No es pot aconseguir”. Doncs bé, jo sóc economista, i estic d’acord amb Boulding.

Una ràpida llambregada al nostre voltant ens permet adonar-nos que la humanitat camina inexorablement cap a un escenari de col·lapse social i ambiental: desregulacions (o regles injustes) en favor de les elits, pèrdua de confiança en les institucions, desigualtats que creixen, i un planeta cada vegada més maltractat, explotat i contaminat. La revolta, per a molta gent, és l’única sortida digna davant la perspectiva d’un no futur. (…pots llegir l’article sencer a l’ARA…https://www.ara.cat/opinio/Menys-mi-mes_0_1351664832.html )

Un pensament a “Menys ‘jo, meu, per a mi’, i més ‘nosaltres’ (publicat a l’ARA, 04/05/2015)

  1. Bona tarda Raúl,

    T’he de dir que no he estat mai votant d’ICV. No m’ha donat mai prou confiança, de fet he desconfiat sempre dels qui transmeten el missatge, no del missatge. Tot i que no hi combrego (perquè en el mon real en el que vivim no trobo que sigui aplicable tal com raja) t’he de dir que he estat educat per mestres comunistes (ja en época de Franco) que tractaven d’inculcar-nos les bondats d’aquell sistema. Eren eurocomunistes i defensaven una democracia radical (a banda de creure cegament en la URSS, cosa que finalment els va fer perdre credibilitat). I jo, tot i que tractava de rebatre els seus arguments, no ho feia atacant la base filosófica sinó la seva aplicabilitat en la societat real. El comunismo parteix d’un error de base que és pensar que tots som iguals, igualtat no com a concepte polític sinó com a la litaralitat de la paraula, iguals com a màquines idèntiques.

    L’ús que els polítics d’esquerres han fet del concepte d’igualtat, usat sovint com a “igualtat i si és dels meus (partit) encara més iguals” és el que m’ha allunyat de les esquerres. Sempre dic que ser d’esquerres costa molt. I costa perquè cal matenir una posición moral molt forta. Un idealisme a prova de bomba (com el que tenien els meus professors comunistes). O com la que tens tu i has demostrat sempre i més darrerament, avandonant ICV per raó de coherencia. En política, per sobre de la ideologia hi hauria d’haver la honestedat i la coherencia.

    És per això que em sap greu que no estiguis en la política. I més greu encara que no hagis accedit a participar de forma activa en la direcció de l’ANC. Jo i molts com jo t’hauriem donat suport. Em diràs que no t’hi has presentat per mantenir la mateixa coherencia que que et va fer deixar el partit. No vols que sembli que deixes una cadira per anar a ocupar-ne una altra.

    I crec que això és un error. I més si la gent t’ho demana. No anem sobrats de persones com tu en la vida pública. I si realment tens voluntat de servei, aquesta collonada de que “no vull que sembli que…” no va enlloc i ens perjudica als demés.

    Atentament,

    Albert Noguera i Gros

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *