Davos, o la muntanya màgica

9788434409408

Avui comença la cimera de Davos. La ja famosa estació d’esquí suïssa acull, novament, l’elit econòmica, financera i política mundial. Hi ha qui hi veu un fòrum de progrés, modernitat i excel·lència. D’altres, però, titllen la trobada d’exercici de cinisme vestit de filantropia. Pensament únic en estat pur, diuen.

Sigui com sigui, les dades són concloents. El capitalisme, aquests sistema que avui anomenem globalització (és menys pejoratiu), és rendible, sí, tot i que només per a uns quants. Concretament l’1% que és igual de rica que els 7000 milions de persones restants (veure Tenerlo todo, y querer más d’Oxfam)

I el planeta? Patint, esclar. Avui, més que mai, ens amenaça l’entropia. El salt que té lloc en la consciència empàtica de la que sovint parla Jeremy Rifkin (La civilització empàtica) és possible gràcies a l’expropiació de grans quantitats d’energia i d’altres recursos del planeta. Si bé aquesta despesa ha permès, a una part de la humanitat, un nivell de seguretat molt alt i així les condicions que permeten passar d’uns valors de supervivència, materialistes, a valors basats en la idea de qualitat de vida, en la confiança en els altres i en la necessitat de cuidar el medi ambient, una altra part de la humanitat, la majoria de la població mundial, s’ha empobrit i camina en direcció contrària.

Em permeto aquí fer una confessió: no he aconseguit mai acabar La muntanya màgica, de Thomas Mann. L’he començat desenes de vegades i el punt de llibre no ha anat mai més enllà de la pàgina 100. Vull pensar que el problema és no haver encertat mai el moment (cada lectura té el seu, això ja fa temps que ho tinc comprovat). No m’hi vull fer mala sang. Algun dia el recuperaré i, n’estic segur, el llegiré d’una tirada. Tanmateix, sí que he llegit Andy Robinson, l’autor de Un reportero en la montaña màgica. Cómo la élite econòmica de Davos hundió el mundo (Ariel, 2013). Un revelador recorregut per la història de Davos, els paradisos fiscals i la falsa filantropia. Una denuncia (amanida amb extraordinària ironia) de com determinades elits empenyen el món muntanya avall, mentre fan ostentació d’opulència a la privilegiada estació alpina.

Avui, dia en que comença un nou Davos, em sembla un bon moment per recordar-lo, i, lògicament, recomanar-lo.

Un pensament a “Davos, o la muntanya màgica

  1. Benvolgut Raül,
    Primer de tot, dir-li que és una llàstima que vostè no estigui ja dins la política activa, doncs crec que la seva tasca aportava el granet de sorra de lucidesa que tan ens cal i que manca, especialment, a la classe política en general.
    Només apuntar-li que a Davos, contràriament a tot el que s’esbomba, no només hi assisteixen els grans poderosos de la finança i de la política. També hi ha conferències “alternatives” on es difonen idees que proposen altres formes de progrés (o de “creixement”) basades en la col·laboració i en el desenvolupament de les qualitats més humanes. Jo soc especialment seguidor d’en Matthieu Ricard, científic i monjo budista, el qual ha estat convidat a tres xerrades. Una d’elles es titula “The Neuroscience of Compassion”, on s’intenta demostrar que l’altruisme no és només benèfic per l’ésser humà, sinó que pot ser rendible econòmicament.
    Estaria bé que els mitjans, tan proclius a la tragèdia i a la negativitat, fins i tot els que s’autoanomenen anti-sistema, es fessin ressò de la realitat d’una manera més amplia.
    Atentament.
    Josep Segura

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *