Corrupció i bé comú (2 de 3): competència (por, avarícia) versus cooperació

burros

(NOTA: Ve de Corrupció i bé comú (1 de 3): el sistema zombi )

La corrupció es basa en gran mesura en la por i l’avarícia. La por a perdre diners, i poder, i l’avarícia de ser més rics, més poderosos. Si aconseguim que tenir diners i tenir poder deixi de ser un objectiu en si mateix, aconseguirem atacar la corrupció d’arrel. Aquesta és la filosofia de l’anomenada Economia del bé comú.

Tot plegat rau en posar l’èmfasi en la confiança, més que no pas en l’eficàcia. Ho explica perfectament Christian Felber (L’economia del bé comú’, Miret Editorial): “(…) quan en el mercat hem de témer constantment que els altres s’aprofitin de nosaltres així que en tenen la més mínima oportunitat, es perd una cosa essencial: la confiança. Els economistes diuen: ‘No passa res, perquè en economia es tracta d’eficàcia’. Això és pervers. La confiança és el bé social i cultural més gran que es coneix. La confiança és allò que manté profundament unida la societat, i no l’eficàcia”.

Hi ha tres mites que avalen la corrupció dins el sistema capitalista:

Primer: “No hi ha alternativa a l’economia de mercat, i la competència és el sistema més eficaç que coneixem”. Això és fals. Tal i com recorda Felber, no hi ha cap estudi empíric que demostri que la competència sigui el millor mètode conegut.

Segon: “Aquell qui dubta del mercat vol, en realitat, catapultar-nos cap a la pobresa o cap al comunisme, i ja sabem com acaba això”. Recordo aquí la demolidora sentència de Jeff Sparrow sobre els mals que sí ha causat el capitalisme “tot allò que temíem del comunisme –que perdríem les nostres cases, que se’ns obligaria a treballar eternament amb salaris escassos i que no tindríem ni veu ni vot– ha esdevingut una realitat amb el capitalisme”.

I tercer: “El sistema de mercat és el sistema econòmic més productiu que hi ha, així ho ha decidit la història. A més, la competitivitat és inherent en l’ésser humà i, per tant, inevitable’. També és fals. Cada vegada més estudis demostren que no és cert que, tal i com defensa el capitalisme, l’ésser humà sigui egoista per raons genètiques, i en canvi demostren que, si es donen les condicions oportunes, les persones tendeixen a preferir la cooperació a la competència. I la raó és ben simple: els guanys de cooperar són infinitament superiors als de competir i rivalitzar. Recordem el famós dilema del presoner de la Teoria de jocs: si parteixo de la idea que només puc guanyar si l’altre perd, acabem perdent tots dos. La competència es basa en la por, i aquesta por (a perdre la feina, ingressos, estatus) és l’essència que posa en contacte el corruptor i el corromput, i per tant alimenta la corrupció. Tot plegat en detriment del bé comú.

Si els economistes honrats, diu Felber, volguessin realment construir l’economia de mercat amb el mètode més eficaç que coneixem, tenint en compte els resultats actuals de les investigacions científiques interdisciplinàries, ho haurien de fer sobre la base de la cooperació estructural i la motivació intrínseca.

El fet que no ho facin demostra que no es tracta de cap ciència, sinó de protegir, amb una determinada ideologia, les actuals estructures de poder imperants. D’aquí la impunitat que empara la corrupció en determinats àmbits i nivells.

(NOTA: continua a Corrupció i bé comú (i 3): la resposta ciceroniana )

2 pensaments a “Corrupció i bé comú (2 de 3): competència (por, avarícia) versus cooperació

  1. Benvolgut Raül,
    Estic força frustrat… amb els blocs de Vilaweb.
    Havia escrit un llarg comentari al teu apunt, i el sistema ha decidit recarregar la pàgina i s’ha esborrat del tot.
    Ja sé que l’hauria d’haver escrit en el meu tractament de textos i copiar-lo / enganxar-lo quan el tingués acabat, però circumstancialment no estic en un equip que ho permeti.
    I la inspiració, és escassa i ara, minvada per la frustració, no em torna a venir…
    No sé com s’hauria d’advertir els usuaris, em temo que el problema no aflora perquè la immensa majoria de la gent que escriu o comenta blocs s’enrotlla molt menys que jo, que sempre tinc teories alternatives no trivials que cal explicar amb un cert detall ―vaja, que mai de la vida he escrit un SMS ni una piulada de Twitter―.
    Si em torna a venir la inspiració, ja et faré el comentari de debò.

    • Benvolgut,

      Em sap greu. Per si et serveix d’alguna cosa, com que jo també m’hi trobo, el que faig és escriure el text en un tractament de textos, i només quan el tinc acabat el penjo. Confio que la propera vegada tinguis més sort.

      Salutacions.

      Raül

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *