Tres anys del desastre de Fukushima, i encara no n’hem après? #RetornAShambhala

Han passat 3 anys des de l’accident a la planta nuclear de Fukushima, l’11 de març de 2011. Tot i així, estem a anys llum d’haver resolt els problemes que van causar el desastre, i els barris continuen patint les cicatrius del terratrèmol i del tsunami.

Ahir, al Parlament Europeu, vaig poder escoltar el testimoni directe d’un supervivent i resistent: Naoto Matsumura. El vàrem convidar des del Grup Verds/ALE. Matsumura, es va negar a evacuar, al març del 2011, la zona prohibida al voltant de la planta de Fukushima quan aquesta va esclatar. Durant molt de temps ha estat ignorat pels mitjans de comunicació japonesos. Tot i el tsunami i l’apocalipsi nuclear, i malgrat que els reactors segueixen emetent radioactivitat, ell ha optat per romandre a la terra dels seus avantpassats, a la seva granja, amb uns pocs animals que segueixen vius. Actualment, Matsumura és’ l’últim habitant de Fukushima’.

Amb aquest acte de resistència, l’agricultor mostra el seu enuig cap a Tepco, el gegant de la indústria nuclear, i preserva també el seu honor en negar-se a tenir el mateix destí dels residents evacuats de les zones contaminades, condemnats a vagar eternament malalts i considerats, fins i tot, pàries.

En la seva lluita contra de la nuclear, Matsumura adverteix que el risc de patir nous accidents d’aquestes característiques no ha desaparegut, ni al Japó, ni enlloc.

A més d’escoltar Matsumura, els Verds/ALE també vàrem dur a terme diverses accions simbòliques per recordar el desastre i, sobretot les seves víctimes, al Parlament Europeu a Estrasburg.

Aquestes accions van servir per recordar que els treballs de descontaminació continuen a un ritme extraordinàriament lent. L’aigua injectada en els tres edificis dels reactors per tal de refredar els nuclis fosos està contaminada i, com que els edificis de contenció estan fracturats, es filtra a les aigües subterrànies. Sota l’emplaçament nuclear hi passa un riu subterrani. EL riu havia estat desviat artificialment quan la central es va construir, però les obres de desviació van quedar malmeses pel terratrèmol, de manera que el riu ha tornat al seu curs natural, sota la central. Els prop de 400 m3 d’aigua que transporta el riu es barregen amb l’aigua altament radioactiva que s’escapa després de refrigerar el nucli.

La gestió de tot plegat pateix d’una constant improvisació. Prima el curt termini i es menysté els efectes de les decisions preses en el mig i llarg termini. Es continua alliberant radioactivitat en el medi, sobretot a les aigües subterrànies i a l’oceà, la qual cosa comporta un enorme impacte sobre els productes alimentaris locals, així com en l’activitat econòmica dels pescadors locals.

La catàstrofe també ha tingut greus conseqüències en els habitants de Fukushima, en particular en els nens i nenes, que actualment n’estan notant els efectes sobre la seva salut. I malgrat tot això, el nou govern japonès continua apostant per la nuclear com a font de generació d’energia, igual com molts d’altres països, inclosos d’europeus.

Els prioritats energètiques que van presentar la Comissió fa unes setmanes mantenia l’aposta per la nuclear. El Parlament ha matisat aquesta postura, però finalment seran els governs dels Estats els qui, a finals d’aquesta setmana, abordaran el futur energètic de la UE després del 2020.

Un cop més, reitero el meu compromís, personal i com a membre d’ICV i de Verds/ALE, amb el fet que la UE ha de posar fi a l’ús de combustibles fòssils i a les fonts d’energia perilloses de seguida. Mantenir, o fins i tot augmentar, l’ús de l’energia nuclear al territori de la UE és una decisió completament xocant i no té cap mena de sentit econòmic, ambiental ni social.

Els Verds al Parlament Europeu hem demostrat que l’única manera de reduir les emissions de CO2 d’una manera rendible i segura real és mitjançant la disminució i l’estalvi de l’energia i apostant per les energies renovables. Per tal de fer un canvi cap a l’economia verda, la UE ha d’establir un objectiu vinculant ambiciós per al 2030 de reducció d’emissions d’almenys el 60% basat en objectius vinculants ambiciosos per a l’eficiència energètica (40%) i el desenvolupament de fonts d’energia renovables (45%).

Fukushima, malauradament, il.lumina quin és el camí que no hem de seguir, i ens indica cap a on hem d’avançar. Quan més triguem a obrir els ulls, totes i tots plegats, més probabilitats de patir nous Fukushimes arreu.

Nota final: Fukushima, i el debat al voltant de l’accés a l’energia, va donar peu a escriure la novel.la ‘Retorn a Shambhala’, un llibre d’aventures al voltant de la necessitat de canviar de paradigma mental (individualment i col.lectiva) en relació a l’energia.

Foto: Acció en memòria de les víctimes de Fukushima, ahir, a Estrasburg, acompanyats per Naoto Matsumura.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *