Barroso lidera la frenada europea en polítiques climàtiques i energètiques: més fòssils i menys renovables?
La Comissió Europa posa el fre de mà i fins i tot fa marxa enrera en la revolució energètica i climàtica.
Amb la publicació, ahir, del Llibre Blanc sobre el paquet clima i energia per al 2030, la Comissió Europea s’allunya de les recomanacions científiques per evitar la catàstrofe climàtica. No és una reducció del 40% de les emissions efecte hivernacle allò que cal garantir, sinó del 60%!
Així mateix, malgrat que semblava haver-hi un cert consens al voltant de l’excel.lent parella de ball que fan eficàcia energètica i renovables en tan que pilars de la transició energètica europea, ara la Comissió posa el fre de mà i claudica davant la pressió dels lobies de l’energia nuclear i de les energies fòssils. La complicitat d’alguns Comissaris en aquest sentit és de jutjat de guàrdia, començant pel Responsable d’Energia (Oettinger) i seguint pel mateix President de la Comissió (Barroso).
La proposta d’un objectiu per a les renovables del 27%, sense clau de repartiment nacional, està molt per sota del gran potencial que té aquest sector, tal i com posa de manifest el cas alemany, on almenys el 45% del mix energètic previst per al 2030 recau en aquest sector.
Finalment, l’absència d’un objectiu vinculant sobre l’eficiència energètica és la prova més flagrant de com la Comissió és hostatge dels interessos petroliers i nuclears. Malgrat el discurs benintencionat i netejaconsciències, el malbaratament energètic continua essent una de les grans fonts d’ingressos de les grans firmes europees, en detriment de la capacitat adquisitiva de la ciutadania europea i de la seguretat energètica.
En altres paraules, el nou enfocament és una concessió cap a aquells països que, com el Regne Unit, Polònia o Espanya, volen continuar invertint en energies brutes i perilloses com la nuclear, el carbó i el gas d’esquist.
Aquest moviment covard dut a terme pel President de la Comissió demostra fins a quin punt aquest està supeditat als interessos, entre d’altres, d’un David Cameron o un Mariano Rajoy que aposten per un augment en la inseguretat dels inversors en el sector de les renovables en un moment en què Europa hauria de lider a (R)Evolució energètica.
Tot plegat suposa anar fins i tot en contra de l?avaluació d’impacte de la pròpia Comissió, que posa de manifest els clars avantatges econòmics i en termes d’ocupació d?aconseguir uns objectius vinculants ambiciosos per a la reducció de gasos d’efecte hivernacle, la quota d?energies renovables i l’estalvi energètic. 10 governs de la UE ja s’han manifestat a favor de continuar amb l?enfocament dels 3 objectius. Per aquest motiu no podem cedir, ni políticament ni en termes de resposta ciutadana. Cal estar més amatents que mai al debat climàtic i fer força oer tal que en la reunió de març es corregeixi el rumb. També el. Parlament Europeu s’haurà de manifestar, i ja estem treballant per tal que la postura que adopti sigui coherent amb les necessitats actuals i futures.
GAS D’ESQUIST
Un altre tema que mereix un comentari per part meva té a veure amb la tan esperada proposta de la CE sobre hidrocarburs no convencionals, incloent el gas d?esquist. Tot i que el Parlament Europeu va exigir al novembre de 2012 que la legislació europea tingués en compte els enormes riscos de pràctiques com el fracking, la Comissió Europea se n’ha inhibit.
La ciutadania espera de la Unió Europea que garanteixi la protecció del medi ambient i la salut dels ciutadans i a la vegada estableixi objectius ambiciosos en la lluita contra el canvi climàtic. No obstant això, on hauríem de veure propostes legislatives ambicioses hi trobem un insípid conjunt de recomanacions no vinculants.
Tot plegat significa una flagrant negació dels principis fundacionals de la UE, en el sentit que els garants dels tractats menystenen una població europea que confia en que les institucions garanteixin la seva seguretat. Els riscos que presenta la fracturació, o fracking, són nombrosos (impacte en les aigües subterrànies, en la disponibilitat de recursos hídrics, en la qualitat de l’aire i sobre el clima).
La Comissió obvia tots aquests perills, tot i que sí reconeix l’impacte climàtic negatiu resultant de les emissions de metà i de la combustió de combustibles fòssils, així com la insignificant aportació d’aquestes explotacions en termes de seguretat energètica i de beneficis econòmics.
És per això que tanta gent reclamem propostes serioses i mesures coercitives, com les avaluacions d’impacte ambiental obligatòries (incloent les fases d?exploració) així com prohibicions estrictes en àrees ecològicament sensibles. En un context d’emergència climàtica i de forta mobilització ciutadana, la incapacitat de la Comissió de proposar una regulació de la UE vinculant no només és imprudent, sinó que és potencialment catastròfic.
Tots els Estats membres haurien d’adoptar mesures d’emergència i la suspensió de les activitats en curs, revocar permisos atorgats i establir una moratòria sobre nous projectes , ja sigui d’exploració o d’explotació. Europa ha de desenvolupar solucions reals com les energies renovables i l?estalvi energètic en lloc de potenciar el mite del fracking.