La utilitat de les coses inútils: gràcies Nuccio Ordine!
Diu Ordine:
“L’oxímoron evocat pel títol La utilitat de la inutilitat mereix un aclariment. La paradoxal utilitat a la qual em refereixo no és la mateixa en nom del qual consideren inútils els sabers humanístics i, més en general, tots els sabers que no produeixen beneficis. En una accepció molt diferent i molt més àmplia, he volgut posar en el centre de les meves reflexions la idea d’utilitat d’aquells sabers el valor essencial és del tot aliè a qualsevol finalitat utilitarista. [ … ] Si deixem morir allò que és gratuït, si renunciem a la força generadora de l’inútil, si escoltem únicament el mortífer cant de sirenes que ens impel·leix a perseguir el benefici, només serem capaços de produir una col·lectivitat malalta i sense memòria que, extraviada, acabarà per perdre el sentit de si mateixa i de la vida. I en aquest moment, quan la desertificació de l’esperit ens hagi ja agostat, serà en veritat difícil imaginar que l’ignorant homo sapiens pugui exercir encara un paper en la tasca de fer més humana la humanitat.”
