La dimensió ambiental del PE: dues derrotes, dos avenços.

Al Parlament Europeu hem aprovat avui quatre textos de gran importància per al medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic. Dos d’ells (sobre residus de plàstic i sobre fraus alimentaris) els Verds hem votat a favor. Els altres dos (captura de carboni i les emissions de CO2 de les furgonetes) els hem votat en contra. A continuació exposo els motius per a cada cas:

 

La lluita contra els residus de plàstic. El Parlament Europeu envia un fort senyal sobre la necessitat de fer-hi front.

He votat a favor.

El Parlament ha posat de manifest la necessitat de la UE a fer més per fer front al problema generalitzat dels residus plàstics i l’impacte que suposen per la salut i el medi ambient.

Amb una legislació fonamental sobre les bosses de plàstic d’un sol ús, aquest informe suposa una senyal per aconseguir aquest objectiu, demanant una reducció radical i, dins de la mesura possible, una eliminació gradual de les bosses de plàstic. Les bosses són una presa fàcil per aconseguir reduir residus plàstics innecessaris i el seu impacte negatiu sobre el medi ambient. Com ja han demostrat diversos Estats membres, l’ús d’aquestes bosses pot disminuir de forma significativa amb polítiques eficaces. Tot i que cada Estat membre hauria de tenir la llibertat d’anar més enllà, cal que hi hagi uns objectius de reducció europeus obligatoris i ambiciosos i és necessari que les bosses de plàstic sempre tinguin un cost pels consumidors ja que en cas contrari el consum de bosses de plàstic seguirà creixent. Intentarem que es modifiqui la legislació per aconseguir aquests propòsits.

El residu més respectuós amb el medi ambient és aquell que no és produeix. En un context d’escassetat de recursos hem d’acabar amb la cultura del sol ús a través de la disminució de la producció de residus, l’estalvi energètic i el cessament del malbaratament”.

Fraus alimentaris. El Parlament Europeu demana més garanties per la seguretat dels consumidors europeus

He votat a favor.

Les conseqüències per a la salut dels fraus alimentaris poden ser greus: els animals que no haurien d’acabar als nostres plats i que han rebut tractaments mèdics poden ser perillosos per al consum. És per això que totes les parts implicades en la cadena de producció del producte han de fer-se’n responsables, fins a l’ús final del producte. Aquesta és la única manera de responsabilitzar a totes les parts de la cadena, des del productor de carn fins al processador, per evitar el frau .

També cal protegir a aquells que denuncien els casos de frau, ja que molt sovint els escàndols són denunciats per cartes anònimes. D’altra banda, s’han d’augmentar les sancions fins aconseguir almenys el doble dels beneficis econòmics que busca el frau alimentari, i s’ha de retirar el permís d’explotació d’empresa alimentària en cas de reincidència. El que estan exigint els consumidors és més transparència i poder saber les condicions en les què han estat criats els animals que mengen i si s’ha tingut en compte el seu benestar. La Comissió ha d’escoltar aquestes preocupacions i, en conseqüència, esmenar la legislació europea necessària.

Saludo per tant la votació d’aquest informe, que demana un etiquetatge específic per afavorir els circuits curts entre productors i consumidors. Un de cada tres consumidors europeus no confien en la informació de les etiquetes dels productes. Així doncs, la Comissió haurà de presentar solucions innovadores per tornar-se a guanyar la confiança de la població i evitar nous fraus.

Amb aquest informe, el Parlament Europeu reitera el seu compromís per millorar el control de la cadena alimentària. Seria desastrós que algunes de les lleis dels nostres socis comercials s’imposessin a Europa, en un moment en el que es negocia el Pacte transatlàntic. Hem de lluitar perquè l’autorització per la producció de carn d’animals clonats sense etiquetatge, que ja existeix als Estats Units, no creui les nostres fronteres.

La captura de carboni i l’emmagatzematge tecnològic no és la solució a l’addicció d’Europa als combustibles fòssils

He votat en contra.

La captura i l’emmagatzematge de carboni (CCS) és una tecnologia d’energia intensiva incerta i costosa que pretén capturar el diòxid de carboni (CO2) de les emissions procedents de la crema de combustibles fòssils, transportar-lo a un lloc d’emmagatzematge i dipositar-lo sota terra.

El sector energètic presenta alternatives viables als combustibles fòssils i les reduccions d’emissions s’haurien de fer mitjançant mesures d’eficiència energètica, una reducció del consum total d’energia i amb l’augment del percentatge d’energies renovables. La CCS es fa passar per una solució per fer front a les emissions de carboni però és, en realitat, una excusa utilitzada per justificar un negoci i per continuar amb la construcció de centrals elèctriques de carbó que fa molt poc per combatre l’addicció del planeta terra als combustibles fòssils.

L’informe adoptat comporta molts problemes ja que demana incloure els objectius de CCS en el marc de les polítiques energètiques climàtiques del 2030. Per altra banda, des dels Verds Europeus hem demanat constantment que s’adoptin tres objectius vinculants ambiciosos en matèria d’eficiència energètica, energies renovables i reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, una posició que la setmana passada va rebre el suport de la majoria de diputats a nivell de la comissió.

Un informe tan positiu en la CCS allunya el focus de les opcions per fer front a al canvi climàtic, en un moment crucial en el debat. Els Verds hem presentat esmenes a per demanar que no es destinin suports públics a la CCS en el sector energètic i pel modificar les disposicions per limitar la CCS als sectors industrials, en els que la tecnologia pot tenir un paper per determinar si se n’ha demostrat la seva eficàcia però malauradament aquestes esmenes han estat rebutjades pels pro-CCS del Parlament Europeu.

Cal seguir pressionat perquè augmentin les inversions en estalvi energètic i en energies renovables, i no en una tecnologia d’última instància incerta que perpetua una economia basada en combustibles fòssils.

 

Les emissions de CO2 de les furgonetes i l’eficiència dels combustibles. Una oportunitat perduda per aconseguir unes furgonetes més netes i eficients.

He votat en contra.

El Parlament Europeu confirmat avui l’acord legislatiu sobre les normes que estableixen els límits d’emissions de CO2 dels vehicles comercials lleugers (furgonetes). Aquest acord es caracteritza per la seva falta d’ambició, ja que es limita a confirmar els límits ja fixats anteriorment per al 2020 (la legislació confirma els 147 g de CO2 per km com a límit mitjà de la flota pel 2020).

Tal i com ho veig, hem perdut una oportunitat per aconseguir unes furgonetes més netes i eficients. Amb un límits més ambiciosos pel que fa a les emissions de CO2 s’aconseguirien, en sentit econòmic i ambiental, estalvis nets de 5000€ per furgoneta durant la seva vida útil a través de l’eficiència de combustible, així com una major contribució a l’assoliment dels objectius del canvi climàtic. Lamentablement, aquesta legislació es limita a confirmar límits poc ambiciosos per al 2020, que es van establir al 2011 en base a dades incompletes, i no estableix els límits de 2025.

Aquest resultat no permet estimular la innovació cap furgonetes més netes i eficients. Això privarà als consumidors dels beneficis de tenir furgonetes de baix consum, a més de no poder aprofitar plenament el potencial de reducció d’aquestes emissions de les furgonetes perjudicials per al clima.

Lamentablement, aquesta revisió legislativa tampoc ha aconseguit eliminar els buits legals (bons d’eco-innovació i súper-crèdits), que atempten contra la integritat del límit global de CO2. Tampoc aborda la diferència entre el consum de combustible en els automòbils de producció i els valors de la prova. Al no resoldre aquests buits, la UE està legislant perquè els fabricants puguin eludir aquests límits. En comptes d’arribar a una solució en la que tothom hi guanyi, subjecte a unes regles més ambicioses que beneficiarien als consumidors i al clima, el resultat final és una victòria per als lobbys de fabricants de furgonetes menys innovadors.

Foto: Nigel Tutt, Reuters

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *