Hauré fet ús de l’escó, en règim d’usdefruit, durant 10 anys. Al maig el torno. Recordo les raons.

ICV va obrir ahir el procés de primàries per escollir qui haurà d’encapçalar la llista a les eleccions europees del proper 25 de maig. De moment hi ha dos candidats a candidat (Salvador Milà i Ernest Urtasun). Jo no m’hi presento. Durant 10 anys he fet ús de l’escó, sempre conscient que no era meu, sinó que el tenia en règim d’usdefruit. Toca tornar-lo. Fa molt de temps que argumento les raons d’aquesta decisió. No obstant això, encara hi ha qui em pregunta perquè. Recupero, per tant, un apunt que vaig fer el passat 24 de maig, just quan faltava un any per a les eleccions, i que vaig titular, precisament, “365 (raons per les quals no repetiré com a eurodiputat)

 

“Avui, 24 de maig, queden exactament 365 dies per a les properes eleccions europees, les de 2014 (que seran entre el 22 i el 25 de maig a tota la UE).

Des d’un punt de vista estrictament personal, no seran les meves eleccions. És a dir, que no en seré candidat. I tanmateix m’afecten. Hi ha encara molts dossiers oberts, i d’altres qüestions puntuals, que cal gestionar. Per altra banda, em plantejo el període pre-electoral també com un moment de fer balanç dels 10 anys que hauré estat al Parlament. En altres paraules: aquest que comença avui serà un any de feina, com sempre, però també de rendició de comptes.

Les raons que em porten a no optar a un tercer mandat (els estatuts d’ICV ens en permeten fer fins a tres), són de caràcter político-democràtic, però també personal. La raó político-democràtica rau en que crec, de manera ferma, en la limitació de mandats, en el relleu, en la renovació (diguem-li regeneració). Dos mandats al Parlament Europeu vol dir 10 anys fent aquesta feina. Crec que són suficients. I em sembla saludable que la representació d’ICV al PE tingui un altre rostre.

El fet de ser l’únic electe del meu partit (al PE, vull dir), comporta que em toqui cobrir tots els fronts, ser a totes les batalles i confrontacions, donar resposta a totes aquelles qüestions que, d’una manera o una altra, arriben a Brussel.les i Estrasburg. Mentre d’altres partits es poden repartir la feina entre cinc, deu o fins a 25 diputats/des, als qui estem sols/es ens toca assumir un volum ingent de responsabilitats. Res a dir. Zero retrets. Va ser la voluntat de la gent qui va determinar aquestes majories/minories.

Tot i així, ningú no sap de tot, i el fet d’haver de ser a tants fronts al mateix temps (molts ells d’una complexitat tècnico—jurídica notable) fa que, inevitablement, hagi hagut de prioritzar, tant en quant a temps com a la dedicació que he esmerçat en cada tema. I com que prioritzar vol dir escollir, sempre hi haurà qui considerarà que les meves eleccions no han estat encertades, que hauria hagut de fer més d’això, o d’allò, ser més aquí, o allà. Totes les opinions, en aquest sentit, són legítimes. I l’únic que puc fer és demanar disculpes si algú s’ha sentit poc representat/da durant aquest temps, o considera que he menystingut un tema que li semblava cabdal. He intentat respondre a totes les circumstàncies. Que ho hagi fet més bé o més malament, lògicament, és una altra cosa.

Al llarg dels nou anys que porto aquí (que seran deu d’aquí a un any), hauré fet coses millors i d’altres pitjors. Inevitable. D’errors n’hi haurà hagut molts, segur. D’encerts, espero que algun. Mai he promès infal·libilitat. Com a molt he promès treball, compromís, transparència i rendició de comptes. I aquestes quatre coses, almenys, confio haver-les complert.

Mai m’he vist com un ‘polític’ (categoria) sinó com una persona que fa política. En un moment en què la política està certament desprestigiada, valoritzar l’activitat política és imperatiu. I em sembla que una manera de fer-ho és acabant amb aquesta percepció tan nefasta de l’existència d’una ‘casta política’. En tots aquests anys de feina política no hi he vist, dins, res que no hagi vist abans a la Universitat, a Nacions Unides o a les ONG on he treballat, per bé o per mal. A tot arreu he trobat honestedat, voluntat de servir i valors personals sòlids, igual com mesquineses, enveges i males praxis. La diferència, per tant, no és entre activitats, sinó entre persones. Vaig acceptar l’oferta de fer de diputat sabent que era una aposta arriscada. No m’agraden les etiquetes. ‘Mala feina has escollit, doncs’, em deien. Cert. I tanmateix, no me’n penedeixo. Sí, crec en la política. Necessitem la política. I precisament per això faig un pas al costat. M’aparto, per tal que vingui algú altre i prengui el relleu.

No sé encara què faré després. Professionalment, vull dir. Només sé que mantinc intactes les meves ganes de construir sinergies, de contribuir a millorar les condicions de vida de les persones i la salut del planeta, de fer que el meu fill i la meva filla se sentin orgullosos, i trobin en el seu pare un referent positiu. És el que intento fer en la meva responsabilitat actual, i és el que, d’una manera o una altra, continuaré fent quan deixi l’escó.

Hi ha, també, una raó personal al darrere de la meva decisió de no repetir. És evident que les vivències d’una experiència com aquesta, que he tingut, i tinc encara, la sort de poder viure, són incommensurables. I tota la vida estaré agraït a qui m’ha permès viure-les. Tanmateix, és també evident que el cost personal i familiar és elevat, especialment quan, com és el meu cas, has de compaginar les responsabilitats professionals amb les de pare i parella. Hi ha hagut períodes en què, per una raó o altra, he estat fora de casa setmanes senceres. De vegades fins i tot mesos. I això, al cap del temps, pesa. Ho vaig prometre a la meva parella, i els ho dec als meus fills: dos mandats, i prou.

Queden 365 dies de feina, de complir compromisos, d’encerts i d’errors. 365. Així es titulava un dels capítols d’aquella obra mestra dels serials televisius anomenada ‘The West Wing of the White House’.

En aquest capítol, en Leo (John Spencer), l’antigament Cap de Gabinet del President Bartlet, fins que va patir un infart, es passeja pels passadissos intentant parlar amb l’equip de l’Ala Oest. Ningú li fa cas. Tothom està massa enfeinat amb les urgències que ha de gestionar. Finalment, el President Bartlet (Martin Sheen), després de sopar amb en Leo, s’adona de quina és la situació i convoca urgentment els seus col·laboradors a la seva residència. Llavors els demana que escoltin l’antic cap de gabinet:

El guió, transcrit, de l’escena seria el següent:

Leo: “I want to read you something. ‘The harder the conflict, the more glorious the triumph. What we obtain too cheap, we esteem too lightly. ‘Tis dearness only that gives everything its value.'”

En Will identifica la cita:”…Thomas Paine.”

En Leo continua: “…Busy day around here today…. Problem is we’re running out of them.” En Leo mira la pissarra, on hi ha escrit ‘365’. Llavors esborra el 5 i en el seu lloc hi escriu un 4, que encercla. “That’s how much time we have left. We have the ability to effect more change in a day in the White House than we will have in a lifetime once we walk out these doors. What do you want to do with them?”

Efectivament, 365 dies poden semblar molts, però al cap i a la fi no són tants. Sigui com sigui, hem de saber gestionar la immediatesa de les urgències amb la previsió de futur i les conseqüències a mig i llarg termini de les nostres accions o inaccions.

Els dies passen, de manera inevitable, igual com cauen els grans de sorra en un rellotge antic. Quan tots els grans siguin al cubilet inferior, caldrà girar-lo de nou, i tornar a començar.”

 

 

 

Font foto: desconeguda

23 pensaments a “Hauré fet ús de l’escó, en règim d’usdefruit, durant 10 anys. Al maig el torno. Recordo les raons.

  1. M’afegeixo als agraiments per la feina feta i sobretot per la transperència. M’he sentit molt més ben informada sobre Europa gràcies a tu i altres eurodiputats que no pas pels mitjans de comunicació.
    Bona via!
  2. Independentment de les meves opcions de vot, crec fermament en la bona feina que has realitzat en els 10 llargs anys al PE. Des de la traquilitat que dóna no estar en un lloc públic com el teu, et vull felicitat fermament. 

    Més persones que fan política com tu, i menys polítics, ens portarien al necessari retrovament entre la societat i la governança.

    Enhorabona per la feina feta i sort en el futur! 

  3. Jo tampoc t’he votat, però m’ha semblat bona la feina que has fet.
    És paradoxal, i simptoma de feina no adreçada a “acontentar votants”, que et felicitem persones que no t’hem votat , i que en canvi un dels teus votants no n’hagi quedat content.
    Salut i bon camí!
  4. Raül, Entenc perfectament les teves raons per no presrntar-te a les primàries. 
    Confio que qui et rellevi em continuï donant aquella agradable sensació que Catalunya i el poble català (malgrat no tenir-hi representació formal, en no ser -incomprensiblement!- circumscripció europea) tenim al Parlament Europeu un petit però actiu equip d’eurodiputats capaços de defensar els nostres interessos i, quan cal (i amb conseqüències negatives en algun cas) d’actuar conjuntament.
    Espero profundament que podràs convèncer els teus companys de coalició d’optar perquè Catalunya tingui, no només circumscripció sinó veu i vot al Consell de la Unió Europea, al costat de Portugal, Dinamarca o, potser, Escòcia.
  5. Raül, Entenc perfectament les teves raons per no presrntar-te a les primàries. 
    Confio que qui et rellevi em continuï donant aquella agradable sensació que Catalunya i el poble català (malgrat no tenir-hi representació formal, en no ser -incomprensiblement!- circumscripció europea) tenim al Parlament Europeu un petit però actiu equip d’eurodiputats capaços de defensar els nostres interessos i, quan cal (i amb conseqüències negatives en algun cas) d’actuar conjuntament.
    Espero profundament que podràs convèncer els teus companys de coalició d’optar perquè Catalunya tingui, no només circumscripció sinó veu i vot al Consell de la Unió Europea, al costat de Portugal, Dinamarca o, potser, Escòcia.
  6. Des de la discrepància política només puc fer que felicitar-te per la teva tasca al Parlament i pel teu escrit explicant les raons del teu futur comiat. Gestos com el teu dignifiquen la política.
  7. Sense entrar en si et vaig votar o no, em sento impel·lit a donar-te moltes, moltes gràcies per la tasca que has fet aquests anys. Segur que et trobarem a faltar i només desitjo que qui et substitueixi sigui capaç de fer aquesta tasca amb la dignitat amb què l’has feta tu.

    Cordialment,

  8. Ha estat un plaer i un  privilegi tenir un diputat de la teva talla al Parlament.Penso que ho has demostrat abastament. Com d´altres no et vaig votar i ara seria fàcil dir que ho faria. Trobaré molt a faltar una veu assenyada,compromesa i lúcida com la teva. Moltes gràcies i molta sort.
  9. Pots estar-ne ben satisfet; has fet molt bona feina. I a més amb un compromís coherent i ferm amb el país.

    Que vagi bé.

    Pere Meroño     

  10. Hola Raül,

    Moltes vegades ens has fet costat quan, en nom de la Bressola, anàvem  al Parlament Europeu a intentar d’obtenir suport. Et vull expressar tot el meu agraïment: tinc un excel·lent record del tracte que ens has donat malgrat, com bé dius, que eres l’unic diputat del teu partit…Això encara hi afegeix mèrit.

    Et desitjo molta molta en les activitats que triïs quan s’acabi el teu mandat . Felicitats per la feina feta, i per la grandesa amb la qual deixes l’escó…

    Joan Pere Le Bihan i Rullan 

  11. Moltes gràcies per la feina feta, pel com i per la dedicació. Jo només sóc una ciutadana de carrer, t’he votat i m’he sentit molt ben representada per tu. T’he seguit de lluny. Em vaig creuar amb tu fa més de 10 anys en un àmbit d’entitats i ONG i sempre t’he sentit, com a diputat,  igual de proper que llavors. Per mi qui representi ICV no és problema, aquest ja no és el partit que voto, cada dia me’l sento més lluny, a cada declaració que fan hi ha més distància. Gràcies i fins aviat!
  12. Benvolgut Raül,
    Has  apujat el nivell de la política i la democràcia, d’aquella manera com es combina la pròpia convicció i el bé comú. Altres polítics d’ICV no ho estan fent. Salut i gràcies.

    M. Carme Bernal   

  13. Gràcies per aconseguir que encara creguem en la política, en les persones que feu política, i en ajudar-nos a mantenir la flama encesa dels que, malgrat tot, encara criem en Europa. Espero que no desapareguis. El pais ha començat un camí per al qual ens caldran persones com tu per gestionar el futur, un futur que molts somniem més equilibrat socialment i més verd. Fins aviat, doncs.
  14. Em sap greu repetir altres comentaris, o no, però és un plaer en un moment com l’actual poder agrair a un polític la seva feina. Caldrien molts com tu per aixecar la imatge d’un estat tan desprestigiat com Espanya, i encara caldrien més per aixecar el país.
    És una llàstima que la majoria de la població no conegui la gran quantitat, i qualitat, de feina que has estat fent aquests 10 anys.
    No canviïs massa! 
  15. Agraïr-te la feina feta que és molta i bona. És de higiene política la decisió presa per part teva a part de poc sovintejada per les persones del ram.
    Moltes mercès per al teu compromís amb el nostre País.

    Només afegir que ICV camina per uns viaranys que de ben segur et farien sentir incòmode. És una llàstima….

  16. Gracies Raul.

    Agrair-te la feina tant ben feta a Europa, juntament amb en Tremosa i en Junqueras heu fet un tandem extraordinari defensant Catalunya. T’havia votat pero malauradament ICV esta fent passes enrere en comptes d’endavant pel pais. No tornare a votar ICV. Es una autentica llastima que ho deixis, especialment veient els dos possibles subtituts a ICV… Si pots, fes adonar a la cupula d’ICV que estan anant realment en contra del que ara toca.

    Moltes gracies de nou.

  17. Gracies pel seu compromis amb els ciutadants i per fer sentir la veu de Catalunya al Parlament europeu. Tambè per apropar el Parlament als alumnes de l’ IES Ronda de Lleida, per acompanyar-nos durant la visita i permetre que, amb total llibertat, li fessim preguntes. Els joves varem valorar molt positivament l’experiencia viscuda.
    Molta Sort en els nous projectes. 
  18. has fet molt bona feina i ets dels eurodiputats que més han pencat. Gràcies per haver defensat sempre la llibertat del nostre poble. 
  19. No he votat mai el teu grup polític, i no és per res, sinó perquè penso i crec amb les persones, i des de que vaig conèixer la teva actitud política, cultural i l’estima a la teva terra, vaig de seguida veure una persona solidària amb els més febles i sobre tot amb l’entrega per la recerca de solucions com els bons politics de talla. Jo agrairé si no és demanar-te molt, et tornis a presentar de nou a Europa, per una raó, ens fas falta en aquests moments tan importants per Catalunya.
    Amb la desició que prenguis, moltes gràcies pel que has fet per la nostra terra, i que tinguis sort en la teva vida i com no amb la teva carrera política.
  20. Raul, jo sí t’he votat i haig de dir-te que poques vegades m’he sentit tan ben representat. Espero que a partir d’ara puguis aportar la teva experiència, coneixements i tarannà per ajudar-nos a bastir entre tots una alternativa en termes polítics, socials, institucionals, econòmics i ecològics a l’actual sistema. A bastir una República Catalana amb la majoria, per la majoria i de la majoria.
    Que tinguis molta sort personalment i si em fas cas 😉 la sort serà de tots i totes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *