Bosses de plàstic: un problema global, que té solucions locals

La Comissió Europea va presentar ahir la proposta d’esmena de l’actual regulació europea sobre les bosses de plàstic, amb l’objectiu de reduir-les. Fa ja molt de temps que aquesta hauria d’haver estat una prioritat. Sembla que, finalment, comença a posar fil a l’agulla. El problema, un cop més, és que s’ha quedat lluny, molt lluny del què pertocaria. La manca d’objectius clars posa en risc la idea, alhora d’aplicar-la en el conjunt de la UE.

La reducció/eliminació de les bosses de plàstic és una necessitat, no ja europea, sinó mundial. Molts països ja han demostrat amb èxits notables que és possible fer-ho, la timidesa de la Comissió és un mal símptoma. És legítim plantejar que sigui cada estat qui decideixi ‘com’ vol dur a terme aquesta reducció, però allò que calia, si més no, era establir uns objectius clars i obligatoris en termes de reducció. Altrament, només aquells països amb voluntat de fer-ho, i que de fet ja ho estan fent, actuaran.

Cada any, 8.000 milions de les 90.000 milions de bosses de plàstic venudes acaben a les escombraries, embrutant el medi ambient, embussant el mar i alimentant les autopistes de deixalles que deriven en illes artificials cada vegada més grans, i ingovernables. Per a qui encara tingui dubtes sobre el terrible impacte que generen les bosses de plàstic, li recomano que doni un cop d’ull al següent reportatge:

En definitiva: la Comissió ha malbaratat una magnifica ocasió per corregir una mancança estructural. Ara ens tocarà al Parlament Europeu corregir-ho, i confio que aconseguim les majories necessàries per a establir aquests objectius clars, i per fer la passa endavant que el planeta en el seu conjunt reclama. Però ajudaria molt, també, comptar amb nombrosos aliats entre els governs europeus, quants més països millor.

En aquest sentit, i donat que ara que parlem tant del futur del nostre país, i de la necessitat de guanyar aliats i credibilitat a l’arena internacional, considero que esdevenir referents en qüestions com aquesta, de responsabilitat ambiental local i global, hauria de ser una prioritat. Històricament sempre hem mirat els països amb una ferma i avantguardista responsabilitat ambiental amb enorme respecte, i admiració. Emmirallem-nos-hi, i presentem les nostres credencials per formar part dels ‘primers de la classe’, també en la dimensió mediambiental. ‘Que ens copiïn, perquè ho fem bé’, hauria de ser el nostre lema.

Font foto: Marta Amat http://www.martaamat.net/bolsas-plastico-audiovisual/

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *