Contra l’Europa carca i testosterònica: sí als drets sexuals i reproductius

Entre tanta moguda, aquesta setmana, a Estrasburg, no havia trobat encara el moment per comentar un dels fets sens dubte més rellevants que expliquen l?actual deriva conservadora de les majories europees: la votació, dimarts, de l?informe del Parlament Europeu sobre Salut Sexual i Reproductiva (Informe Estrela). O més ben dit la no votació, ja que finalment, després d?un intens debat, plagat de gestos maleducats i expressions insultants, una lamentable majoria va decidir tornar el text a la Comissió pertinent (FEMM), deixant-nos en minoria als i les que sí volíem que el Parlament es pronunciés a favor dels drets de les dones a escollir.

Un cop més el Parlament Europeu va mostrar la seva cara més rància i conservadora. En un tuit m?hi vaig referir com la versió ?carca-tesosterònica? d?una Europa que està en plena etapa de repensar-se. Ja sé que, normativament i lingüística, aquesta expressió no és encertada, però, en aquest cas em va semblar que descrivia perfectament la situació.

Va ser una nova victòria de l?anomenat lobby pro-vida, liderat per una església catòlica i grups extremistes afins que, un cop més, ha convertit en croada la lluita contra els drets de les dones a decidir sobre el seu propi cos.

No és una cosa només del sud d’Europa, o de només uns pocs països que prohibeixen totalment l’avortament (Malta, Irlanda i Polònia). La taca s?ha estès, i avança inexorable.

Al Parlament Europeu aquesta majoria ha estat possible aquesta setmana gràcies a la coalició entre el Partit Popular Europeu, els conservadors euroescèptics (ECR), els euròfobs (EFD) i, de manera sorprenent, una bona part del grup Liberal i Demòcrates (ALDE), tot i que amb honroses i dignes excepcions.

Ara, l’informe Estrela torna a la Comissió de FEMM, on el vàrem adoptar per 60 vots a favor, 7 en contra i 7 abstencions. És esperable que aquesta majoria es mantingui, de manera que tornarem a votar, tornarem a guanyar, i tornarem a dur-lo al ple. Veurem si aconseguim revertir llavors aquesta situació.

Anant al contingut del text, convé destacar-ne 5 aspectes que el converteixen en un document prou important i que convé que sigui adoptat pel Parlament.

1. El dret a la salut sexual i reproductiva és un dret fonamental

Tota persona té dret a prendre les seves pròpies decisions, amb informació i responsabilitat, sobre la seva salut sexual i reproductiva, així com viure la seva sexualitat lliure de danys, perjudicis, violència i discriminació. La violació dels drets sexuals i reproductius vulnera el dret a la igualtat, a la no discriminació, a la dignitat, a la salut i a la llibertat per no ser sotmès a tractes inhumans i degradants.

2. Aquest dret NO està garantit a tota Europa.

Les dones europees, també a l’Estat espanyol, han de lluitar sovint, i cada vegada a més, pels seus drets sexuals i reproductius, ja que aquests no estan garantits. El text posa èmfasi en que, malgrat els compromisos internacionals, les normes de salut sexual i reproductiva segueixen sent molt diferents entre els Estats Membre. L?informe demana als Estats que garanteixin l?aplicació d?estratègies nacionals de salut sexual i reproductiva i destaca el paper de la UE en la sensibilització i la promoció de les millors pràctiques. Destaca que fins i tot quan l?avortament és legal, sol ser retardat o impedit a causa de temps d?espera innecessari, una orientació esbiaixada o la negativa a realitzar un avortament per raons morals o religioses (objecció de consciència).

3. Es necessita una posició forta i definida

Per primera vegada en més d?una dècada, el Parlament Europeu té l?oportunitat d?expressar la seva posició sobre la salut i els drets sexuals i reproductius, en un context en que aquests drets estan cada vegada més amenaçats a la UE i fora d?ella. L?informe arriba en un moment clau, quan els actors internacionals estan negociant polítiques globals sobre població, desenvolupament i igualtat de gènere. Els grups reaccionaris s?oposen a la diversitat sexual i a la recerca per restringir l?autonomia sexual i reproductiva i els drets de les dones.

4. És clau per aconseguir la igualtat de gènere. 

L?Informe destaca que la igualtat de gènere i l’empoderament de les dones es pot aconseguir mitjançant el respecte i la promoció dels drets sexuals i reproductius. L?informe també reconeix que quan a les dones se’ls nega el dret a decudir sibre el seu cos, no poden ser iguals que els homes quan se’ls nega el control de la seva fertilitat, la seva salut i el seu cos. Així, es subratlla que la promoció dels drets sexuals i reproductius contribueix a la prevenció i mitigació de la violència contra les dones.

5. És una condició per a l?eradicació de la pobresa i per la vida de les dones al Món

L?informe exigeix la incorporació dels drets a la salut sexual i reproductiva a les polítiques de cooperació al desenvolupament per tal d?eliminar les barreres a l?accés i garantir la qualitat, accessibilitat i acceptabilitat per totes les dones al món. Es destaca que les inversions en salut sexual i reproductiva son efectives i fonamentals en l’eradicació de la pobresa.

Foto: Acció dels Diputrats i diputades de verds/ALE a favor del dret a escollir de les dones, just abans de la votació.

Un pensament a “Contra l’Europa carca i testosterònica: sí als drets sexuals i reproductius

  1. Les dones han de tenir dret sobre el propi cos. Ara bé, sóc de la opinió que quan una dona queda embarassada, el dret sobre el cos que porta dins seu ja no és de la dona. Aquesta no tindria de decidir sobre si deixa viure o no el cos vivent que porta dins seu.

    Els metges i les metgesses crec que tindrien a tenir el dret a l’objecció de consciència, encara més pel jurament hipocràtic.

    No formo part de l’església catòlica romana.

    Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *