Catalunya serà més pobre (La Trampa de l?Austeritat, d?IntermonOxfam i la Taula del Tercer Sector Social)

Presentat l’informe “La Trampa de l’Austeritat”, d’Intermón Oxfam i la Taula del Tercer Sector Social. Imprescindible.

Introducció: “Els programes d’ austeritat europeus han desmantellat els mecanismes que redueixen la desigualtat i fan possible un creixement equitatiu. Amb l’augment de la desigualtat i la pobresa, Europa s’enfronta a una dècada perduda. Si les mesures d’austeritat segueixen endavant, l’any 2025 entre 15 i 25 milions d’europeus més podrien viure en la pobresa. Oxfam ho sap perquè ja ha estat testimoni de situacions similars. Hi ha clares semblances entre aquests programes d’austeritat i les ruïnoses polítiques d’ajustament estructural imposades a Amèrica Llatina , l’Est Asiàtic i Àfrica subsahariana durant les dècades de 1980 i 1990. Aquestes polítiques van ser un fracàs, un tractament que pretenia curar la malaltia matant al pacient. Això no s’ha de repetir. Oxfam fa una crida als governs europeus perquè abandonin les polítiques d’austeritat, i a canvi optin pel camí d’un creixement inclusiu que afavoreixi a les persones, les comunitats i el medi ambient.”

Un pensament a “Catalunya serà més pobre (La Trampa de l?Austeritat, d?IntermonOxfam i la Taula del Tercer Sector Social)

  1. IntermonOxfam i la Taula del Tercer Sector Social utilitzen malament el mot “austeritat”.
    Sense negar que a diferents països del centre i nord europeu (majoritariament de tradició protestant) messures d’austeritat existeixin (si més no, la responsabilitat allà es vista d’una manera molt diferent a la resta de països del “sud” europeu), les polítiques que els diferents governs están portant a terme als països del sud europeu no són pólítiques d’austeritat: són polítiques de lladrocini (transvassament de diners dedicats a polítiques d’ensenyament, salut i afers socials a bancs i empresses amigues… per no parlar de les nombrosses subvencions a entitats de pràxis financera de caire parasitari, ademés dels sous vitalicis i altres privilegis a polítics).

    No sé les raons per fer aquest canvi en els conceptes dels mots, ni les intencions que puguin haver-hi.
    És por de dir “lladres” als diferents governs?
    És por de dir que cal que la gent (i els legisladors) sigui més austera, que no “tiri la casa per la finestra” quan creu poder-ho fer?
    És por de dir a la gent que cal ser més responsable dels seus actes i omissions?

    Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *