Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Sobre el vol d’Evo Morales, i la connivència europea amb el govern dels Estats Units

La decisió d’Espanya, França, Itàlia i Portugal d’impedir el vol del president de Bolívia, Evo Morales, retenir-lo a l’aeroport de Viena ha provocat que alguns  eurodiputats i eurodiputades del Grup Verds / ALE i del Grup de l’Esquerra Unitària Europea / Esquerra Verda Nòrdica, hàgim manifestat la nostra preocupació i hàgim demanat explicacions a l’Alta Representant de la UE, la Sra Catherine Ashton i al Consell de la Unió Europea, a través de preguntes escrites.

Denunciem el fet que les autoritats aeronàutiques de França, Espanya, Itàlia i Portugal prohibissin l’avió d’Evo Morales sobrevolar el seu espai aeri. Aquesta mesura demostra altra cosa sinó la condescendència i l’actual seguidisme de molts governs de la UE davant de les polítiques dels Estats Units, ja que la raó esgrimida és que se sospitava que l’ex-analista nord-americà, Edward Snowden, es podia trobar a bord de l’avió presidencial de Bolívia. De res va servir, pel que sembla, la paraula del president Evo Morales, negant-ho.

En retenir el president Evo Morales i requisar el seu avió s’hauria violat el Conveni de Viena (conveni internacional sobre el dret de les immunitats jurisdiccionals dels estats i dels seus béns). A més, es va posar en risc la integritat física del President i de la tripulació de l’avió.

Aquest fet, que considerem molt greu, ens ha motivat a exigir que l’Alta Representant que presenti públicament excuses al President de Bolívia.

Després de viure episodis tan lamentables com el dels vols de la CIA, l’escàndol del sistema d’espionatge PRISM i aquest, més recent, de l’incident amb l’avió de Morales, no podem sinó insistir en lamentar el fet que la UE fa temps que ha entrat en una preocupant deriva seguidista dels Estats Units, que comporta violar una vegada i una altra drets fonamentals i el dret internacional amb la finalitat de complaure els desitjos de la Casa Blanca i el Pentàgon. I tot plegat en un context en què s’està negociant un acord de lliure comerç entre la UE i els Estats Units.

Ho mirem per on ho mirem, la col.laboració entre iguals comporta un respecte mutu que, és evident, no existeix en aquest cas. Aliats no vol dir súbdits, ni encara menys sumisos. Això, em temo, és el que sembla que volen alguns dels governs actuals de la UE. O canviem de governs, i per tant de política, o la UE deixarà de tenir sentit com a projecte autònom i només serà, per a desgràcia col.lectiva, un simple apèndix dels interessos estadounidencs.     

  
   

Font foto: infobae


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de UE: present i futur per raulromeva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent