Pressupostos UE: els governs aconsegueixen imposar la seva visió, conservadora i antieuropeïsta.
A més a més, lamento haver d’assenyalar el president del Parlament Europeu, el socialista alemany Martin Schulz, com a un dels responsables que el Parlament hagi votat avui a favor d’un pressupost incoherent i retrògrad.
Un cop més, reitero que aquest pressupost hipoteca Europa durant els propers 7 anys i la sotmet a polítiques conservadores i obsoletes. Ho vaig explicar ahir amb detall a l’apunt (El pressupost de la UE vol dir més retallades allà on menys convé: raons i propostes). De fet, aquesta proposta comporta continuar amb el model econòmic socialment injust i insostenible que ens ha portat a l’actual crisi.
El Parlament Europeu tenia l’oportunitat d’utilitzar el pressupost europeu per donar resposta als reptes actuals: lluita contra l’atur i la recessió. També tenia l’oportunitat de contrarestar els efectes de les polítiques absurdes de la malentesa i encara pitjor anomenada austeritat. Però ha fet malbé aquesta oportunitat, optant per mantenir l’status quo. La socialdemocràcia europea continua implícitament donant el vistiplau a les polítiques d’austeritat dels estats membres.
Aquest MFP nega de manera escandalosa la realitat de pobresa i situació d’emergència social dels països més afectats per la crisi de l’euro.
Tot i que la decisió de mobilitzar 6€ mil milions en la lluita contra la desocupació juvenil és positiva, a priori, si analitzem un poc més enllà constatem que els recursos financers són clarament insuficients per garantir als i les joves els seus drets. A més, la possibilitat d’”avançar” els diners de la garantia juvenil al 2014 i 2015 comporta riscos per a posteriors exercicis pressupostaris.
En definitiva, tota la feina feta a l’inici de les negociacions per aprofitar aquesta oportunitat, i acabar amb el tan preocupant dèficit democràtic de la UE, no ha servit per a res. El president del Parlament Europeu s’ha estimat més cedir a les pressions de la Estats membres, i tirar pel dret per la via ràpida, evitant la confrontació política i interinstitucional. En altres paraules, ha primat la lògica electoral alemanya, abans que la necessitat europea.