Raül Romeva i Rueda

Les 6 raons per les quals ens oposem a l’acord sobre el pressupost de la UE

1 – Més retallades

L’acord suposa una reducció de 85.000 milions d’€ (al voltant del 9%) respecte la proposta original de la Comissió Europea, que era en si mateixa una congelació del pressupost a nivells de 2013. Això significa una disminució de recursos per a la UE, tot i el creixement significatiu de les competències derivades del Tractat de Lisboa i l’estratègia 2020 de la Unió Europea. Una rebaixa en el pressupost impedirà que la UE respongui als desafiaments als quals hem de fer front, tot i la naturalesa de valor afegit del finançament comunitari. Això vol dir també que no es podran pràcticament aplicar mesures de redistribució de riquesa via fons de la UE.

2 – Despesa improductiva i retrògrada.

L’acord donarà lloc a retallades en el futur en sectors claus com la investigació i la innovació, l’educació, la inclusió social, l’ajuda al desenvolupament o les polítiques de joventut, mantenint al mateix temps la despesa improductiva i retrògrada de les polítiques comunes com alguns aspectes de la PAC. En lloc d’estar davant d’un programa de futur per avançar en un model d’economia sostenible i de justícia social a Europa, el Marc Financer Plurianual (MFP) és una llista de la compra emmarcat en batalles nacionals.

3 – Continua la despesa insostenible.

El MFP continuar amb la despesa insostenible en projectes banals o subsidis antiquats. Els pagaments directes als agricultors en el marc de la Política Agrícola Comuna s’han de reduir de manera molt més significativa. S’haurien d’haver eliminat la despesa en projectes d’infraestructura que destrueixen el territori i el medi ambient. Els diners destinats al “programa de fronteres intel·ligents” s’haurien d’haver reduït. La desproporcionada contribució de la UE a l’ITER, projecte de fusió nuclear, que no donarà lloc a cap tipus de beneficis concrets en els propers anys, hauria d’haver estat rebutjat.

4 – Perpetuar la dependència financera de la UE.

Tot i l’evident necessitat de reformar l’actual sistema de finançament de la UE, el qual es centra principalment amb les contribucions dels estats membres, aquesta acord no donarà lloc a cap canvi en la situació excepte a la creació de descomptes addicionals. Els Verds/ALE creiem que cal ampliar en gran mesura la capacitat de la UE per finançar el seu propi pressupost a través dels seus “recursos propis”. Així, el pressupost de la UE deixaria de ser objecte anual del tira i afluixa dels governs de la UE, la qual cosa soscava completament el finançament dels programes de la UE.

5 – Un pressupost inflexible.

La manca total de flexibilitat en el sistema de pressupost anual comportarà que sistemàticament sorgeixin crisi pel dèficit en el pagament de programes de la UE, quan la UE no té capacitat d’endeutament. Tot i ser una línia vermella del Parlament, l’acord final farà poc per millorar la situació actual i garantir que el conflicte anual entre els compromisos pressupostaris i els pagaments es mantingui. A més, és gairebé segur que l’acord (960.000 milions d’€ per als 7 anys) no serà mai mobilitzat completament a causa de la falta de flexibilitat en el pressupost de la UE.

6 – Un pressupost antidemocràtic.

El Parlament Europeu, elegit per sufragi directe, té la facultat d’adoptar o rebutjar el Marc Financer Plurianual. Aquest Parlament signarà ara el pla de pressupost de 7 anys tot i que només s’aplicarà al Parlament Europeu i de la Comissió a partir de 2014, quan el Parlament ja haurà canviat. Per compensar això, els Verds/ALE creiem que el Parlament hauria d’haver insistit en una clàusula de revisió adequada, de manera que el pròxim Parlament Europeu pugui tenir veu i vot en el marc pressupostari en el qual està obligat a treballar. Mantenir la regla de la unanimitat com la pedra angular de qualsevol canvi del marc financer plurianual fa que l’acord no podrà oferir una revisió post-electoral o una clàusula significativa.

Necessitem un pressupost de la UE que sigui útil per lluitar contra la crisis econòmica. Això vol dir, un pressupost amb els recursos suficients per respondre a les noves competències atorgades a les institucions de la UE en el marc del Tractat de Lisboa, per complir amb els objectius establerts en l’estratègia 2020 de la UE, per assegurar una resposta sostenible a la crisi i fer front als reptes socials i ambientals que enfrontem. L’augment del pressupost de la UE beneficia els estats i a la ciutadania de la UE.

2 – Retallades allà on toca

Si bé cal augmentar els fons de la UE per les polítiques orientades cap al futur, està clar que hi ha àrees del pressupost on sí convé retallar, donat que suposen despesa insostenible. Els Verds ALE hem identificat 50.000 milions d’€ que ens podríem estalviar o que caldria reassignar en el pressupost de la UE. Convé aconseguir un equilibri adequat, garantint un pressupost responsable de la UE, mentre es promou la despesa de valor afegit.

3 – Un pressupost amb visió de futur.

El pressupost de la UE és l’instrument perfecte per invertir en la revitalització de l’economia europea, en resposta a la crisi. En lloc de retallar la despesa en educació, ajuda al desenvolupament, investigació i innovació, cal utilitzar-lo per incentivar la despesa de futur orientada, maximitzant el valor afegit d’un enfocament europeu. El mateix es pot dir dels reptes transfronterers com la promoció de l’energia sostenible i els sistemes de transport sostenible i la lluita contra canvi climàtic.

4 – Reorientar la despesa agrícola.

Els fons de la UE per a l’agricultura representen el 38% del total pressupost (2014-2020). Donat el seu gran volum, convé sotmetre aquest capítol a una reforma estructural per convertir-la en una política més social i ambientalment responsable, i per acabar el malbaratament actual. Els pagaments directes als agricultors s’han de limitar a 100.000 €/any/beneficiari. Això asseguraria que els petits agricultors se’n puguin seguir beneficiant, en detriment de l’agro-indústria. Les subvencions han d’estar vinculades a estrictes estàndards ambientals i socials.

5 – Enfortiment de la solidaritat social.

El pressupost de la UE ha de fer front als principals problemes socials a Europa, i més enllà. El principal problema és la desocupació juvenil. El MFP ha de proporcionar finançament adequat per a les polítiques de joventut, com la Iniciativa per a l’Ocupació de la Joventut, que promou una major educació, formació o ocupació. Si bé el pressupost s’ha de concentrar a donar suport a les regions més pobres, també l’ha de garantir per aquelles que estan patint la crisi de manera més severa.

6 – Una independència financera de la UE.

Els Verds/ALE creiem que cal ampliar molt més la capacitat de la UE per finançar el seu propi pressupost a través de “recursos propis” (igual com a través dels ingressos de l’impost sobre les transaccions financeres). Això posaria fi a l’actual dependència de les contribucions nacionals, que deixa el tema del pressupost de la UE al caprici dels governs de la UE. Igualment, és prioritari acabar amb l’opacitat i les injustícies dels anomenats descomptes nacionals.

7 – Clàusula de revisió postelectoral obligatòria.

Cal una revisió obligatòria del Marc Financer Plurianual després de les eleccions europees de 2014, amb majoria qualificada de vots en el Consell. Això assegurarà que el proper Parlament pugui donar la seva opinió sobre el marc de l’exercici pressupostari en què es veu obligat a treballar. També permetria que el pressupost de la UE s’adaptés per tenir en compte les condicions o prioritats econòmiques canviants.