Eleccions europees (2014) i acord UE-EUA: i si parlem realment d’allò que toca?

Per si algú encara no n?és prou conscient, recordo que ens trobem en període pre-electoral. I és que queden tan sols mesos abans que el proper 25 de maig hi hagi eleccions al Parlament Europeu (bé, de fet seran entre el 22 i el 25).

Després d?anys de passejar-me per aquests barris, i malgrat que no seré candidat a aquesta contesa, voldria almenys contribuir a que el debat pre-lectoral entrés en algunes qüestions de fons actualment en joc en l?arena europea, més enllà de les típiques i tòpiques reflexions sobre si el Parlament és un cementiri d?elefants, o sobre per a què serveix.

En aquest sentit, un dels temes (entre d?altres) que considero que mereix un notable protagonisme mediàtic i polític en aquest context és el de l’Acord de lliure comerç entre els Estats Units i la Unió Europea, sobre el qual hi ha, tal i com sol ser habitual en aquest paradigma de l?opacitat que són les institucions europees, incomptables incògnites.

No és, en cap cas, un tema menor. I la prova n?és la intensa campanya duta a terme per nombroses empreses nord-americanes que, sotmeses a una legislació molt diferent a la que existeix en el marc europeu, a banda de amb una estructura empresarial i social també força diferent, intenten de totes totes adaptar la legislació europea als seus interessos, amb la connivència dels ?amics? de la Comissió Europea, a més d?algun aliat especialment destacat en les capitals estatals.

A ningú se li hauria d?escapar el gran impacte que aquestes empreses podrien arribar a tenir en la nostra economia i regulació en sectors tan específics com l’alimentació o la beguda, sectors en el qual s’han detectat les màximes xifres en les relacions entre la Unió Europea i els Estats Units.

A tall d?exemple convé esmentar casos com el de la multinacional Monsanto, empresa dedicada a la fabricació d’herbicides i llavors transgèniques que primer insta els agricultors a comprar els seus productes, i després els restringeix l’ús dels mateixos sota sancions per infracció de la propietat intel·lectual. Això ha fet que molts agricultors s’hagin endeutat enormement fins el punt que molts d’ells no han pogut afrontar el retorn d’aquest deute, duent-los fins l’extrem de cometre suïcidi, com ha passat per exemple a països com l’Índia.

Aquesta política duta a terme per Monsanto ha propiciat una actitud monopolística que li ha permès controlar gran part del mercat d’aliments, forçant al monocultiu i l’eliminació progressiva de petits agricultors. Tot això s’ha dut a terme en contuberni amb les administracions públiques, després que l’empresa hagi gastat milions de dòlars en lobby, incloses les institucions europees.

Per evitar situacions com aquesta només hi veig una solució: més i millor democràcia (basada en la transparència).

Així doncs, amb la intenció d?incentivar el debat públic, he enviat algunes preguntes a la Comissió Europea, a qui he demanat que expliqui, en públic de quina manera l?Acord afectarà a les lleis, les organitzacions i l?agricultura europea; quin és el grau d?influència que tenen empreses multinacionals com Monsanto en les negociacions; o de quina manera la societat civil podrà participar i influir en el procés, i quins mecanismes pensa posar en marxa la Comissió per garantir la transparència del procés.

Tan de bo el debat preeleccions europees se centri en temes de fons, com aquest, i ens permeti posar de manifest la diferència de projectes polítics i les diferents interpretacions que uns i altres fem del concepte ?democràcia?. Si aconseguíssim canviar els patrons d?aquesta nau a la deriva que anomenem Unió Europea, potser fins i tot arribaríem a trobar la sortida de l?actual crisi d?identitat del projecte de Monnet. Però per fer-ho ens cal parlar d?allò que realment toca. Personalment, ho confesso, en tinc força ganes.

Font foto: Hachfeld