El Campanaret

Les assemblees territorials del 2 de maig en què els dirigents d’ERC informaran la militància de la decisió de demanar preferentment un vot nul polític en el referèndum de l’Estatut, tot i que en principi només tenen caràcter informatiu, es preveuen mogudes. Es ben evident que entre les bases del partit així com en molts altres àmbits del sobiranisme polític la posició majoritària que almenys ara per ara té més partidaris és la del no. D’acord que això d’optar per un vot nul pot semblar molt rupturista, però no resta del percentatge final de vots a favor del sí. I sobretot el no té més força perquè és un vot molt més clar que no dóna peu a la confusió.
El secretari general d’ERC, Joan Puigcercós, reconeix en l’entrevista que publica l’AVUI que han tardat massa a prendre la decisió i manifesta que no tanquen la porta al no perquè cal respectar les bases. Els consellers Josep Huguet i Xavier Vendrell han sortit en defensa de les JERC, que el dia després que l’executiva fes pública la seva aposta preferent pel vot nul, es posicionaven sense vacil·lacions pel no. De fet, faran campanya a favor del vot negatiu. El mateix comunicat que va llegir Carod-Rovira sorgit de la reunió de la direcció respectava i legitimava les altres opcions en contra de l’Estatut rebaixat a Madrid com el vot en blanc i el no. I això és molt significatiu ja que el dissabte abans, el dia 22, en un acte del partit al Moll de la Fusta, Carod deia que el no era el vot de l’espanyolisme. També en els útims dies analistes com Vicent Partal o Salvador Cardús han qüestionat que ERC no aposti pel no. Només cal fixar-se en l’enquesta de Vilaweb per veure quina és l’opció més votada per rebutjar un Estatut que no està a l’alçada de les circumstàncies ni de les necessitats del país.
Tot plegat fa pensar que en les assemblees de dimarts –la federació del Pirineu ja es va decantar pel no fa uns dies– els militants no en tindran prou de ser informats de la decisió sinó que intentaran modificar-la. Si en el Congrés de Lleida les bases van avortar la intenció de la direcció d’acabar amb el caràcter assembleari de la formació ara es pot tombar aquesta decisió. Aquest debat es produeix pocs dies després de tensar la corda amb el president Maragall i el PSC amb la imposició de Xavier Vendrell com a conseller. I a més està condicionat per les dinàmiques de col·lisió molt fortes entre accents del partit, com reconeix avui Joan Ridao a El Punt. Vaja, que la lluita fratricida entre les dues grans famílies d’ERC no ajuda gens a calmar les coses sinó que dóna un plus de tensió interna a l’hora de prendre decisions. Malgrat tot les enquestes són bones per ERC i si sap gestionar bé l’èxit o fracàs del referèndum el partit encara pot anar a més. Però sobretot ERC ha d’entendre que el seu creixement s’ha produït perquè l’electorat ha vist en ERC un partit diferent i en la mesura que sigui com els altres anirà perdent força. Dimarts caldrà estar atents a què passa en les assemblees del partit així com també al Consell Nacional del dia 6 que finalment ha de ratificar la posició del partit de cara al referèndum.